Picot negre eurasiàtic
El picot negre, formiguer o caproig[1] (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus.[2] És el símbol del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[3][4][5]
Dryocopus martius  | |
|---|---|
 Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia. | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 11,8 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22681382 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Tribu | Campephilini |
| Gènere | Dryocopus |
| Espècie | Dryocopus martius (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Picus martius |
| Distribució | |
 | |
vídeo d'Albert Bobé - gener 2024
Morfologia modifica
Subespècies modifica
- Dryocopus martius khamensis
- Dryocopus martius martius
- Dryocopus martius pinetorum[7]
Reproducció modifica
A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Hi coven quatre ous i alimenten els petits que en neixin. La cova dura 12 dies i la fase d'alimentació entre 24 i 27 dies. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.
Alimentació modifica
Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues.
Hàbitat modifica
Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts. Al País Valencià, a primers de 2019, es va detectar una petita població reproductora a Penyagolosa.[8]
Distribució territorial modifica
Es troba a Euràsia.
Costums modifica
Conservació modifica
Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[9]
Referències modifica
- ↑ Bover, Jaume; Rosselló, Ramon. La caça i els cans a les Balears (segles XIII-XIX). Mallorca: Societat d’Història Natural de les Balears, 2016, p. 43. ISBN 978-84-617-7009-0.
- ↑ García, Diego. «Picot negre». A: Història natural dels Països Catalans, s.d.
- ↑ Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, Generalitat de Catalunya
- ↑ Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà".
- ↑ La revista "El picot negre", Generalitat de Catalunya.
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ «Dryocopus martius (Picot negre euroasiàtic) -». Avibase. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ J. Barona Fernández, J. Puentes Higuera, J.M. Gracia Soto. Revista Quercus. Drosophila ediciones. n. 417. Novembre 2020.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 76-77. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs modifica
- «Fauna - Aus - Picot Negre (Dryocopus martius)». Natura al Berguedà. [Consulta: 30 gener 2024].
- «Dryocopus martius». Fotografies i enregistraments sonors
- «Picot negre (Dryocopus martius)». Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2024. [Consulta: 30 gener 2024].
