Pierre Joseph Pelletier
Pierre Joseph Pelletier, nascut el 22 de març de 1788 a París i traspassat el 19 de juliol de 1842 també a París,[1] va ser un naturalista i químic francès que va aïllar la clorofil·la i va iniciar l'estudi dels alcaloides aïllant la quinina, l'estricnina, l'emetina, etc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 març 1788 París |
| Mort | 19 juliol 1842 (54 anys) París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | químic, botànic, farmacèutic, bioquímic |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Pellet. |
| Família | |
| Pare | Bertrand Pelletier |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Pelletier era fill de Bertrand Pelletier, un farmacèutic seguidor de les teories de Lavoisier, i es va formar sota la seva influència. Pelletier va ser professor de l'Escola de Farmàcia de París i, des de 1832, el seu director. Des del 1840 va ser membre de l'Académie des sciences.
Obra modifica
El 1817, amb la col·laboració de Joseph Bienaimé Caventou, va aïllar per primera vegada la clorofil·la, el pigment verd de les plantes que és essencial pel procés de fotosíntesi.
Més endavant els seus interessos foren cap a una nova classe de substàncies alcalines presentes en els vegetals, anomenades alcaloides pel farmacèutic alemany Frederick W. Sertürner que havia aïllat la morfina de l'opi el 1806. Pelletier va aïllar-ne primer l'emetina i amb Caventou va continuar la recerca de més alcaloides, i el 1820 descobrien l'estricnina (1818), la brucina i la veratrina (1819) la cinconina, la colquicina, la quinina (1820). Alguns d'aquests composts aviat trobaren usos medicinals, com per exemple la quinina que es va emprar per combatre la malària. Aquestes aplicacions varen marcar el començament del canvi gradual des de l'ús d'extractes de plantes i infusions cap a l'ús de composts naturals i sintètics aïllats en la natura o sintetitzats al laboratori. El 1823 Pelletier, després d'haver treballat amb Jean-Baptiste Dumas, va publicar anàlisis d'uns quants alcaloides demostrant la presència de nitrogen en tots ells a més de carboni, hidrogen i oxigen. També va aïllar la picrotoxina i els alcaloides piperina i cafeïna, aquesta amb Pierre Jean Robiquet.
Obres modifica
- Pelletier, P.J; Caventou, J.B.. Notice sur la matière verte des feuilles. París: L. Colas, 1817.
- Pelletier, P.J.; Caventou, J.B. «Note sur un nouvel Alcali». Annales de Chimie et de Physique [París], 1818.
- Pelletier, P.J.; Caventou, J.B. «Sur un nouvel Alcali végétal (la Strychnine) trouvé dans la fève de Saint-Ignace, la noix vomique,…». J. Pharm. [París], 1819.
- Pelletier, P.J; Caventou, J.B.. Recherches chimiques sur les quinquinas. París: Crochard, 1820.
- Pelletier, P.J.; Caventou, J.B. «Sur la nature de la substance adipocireuse de l'ambre gris et sur l'origine de ce…». J. Pharm. [París], 1820.
- Pelletier, P.J. Notice sur les recherches chimiques. París: de Fain, 1829.
- Pelletier, P.J; Caventou, J.B.. Recherches sur les propriétés chimiques et médicales de la racine de kahinça. París: Crapelet, 1830.
Referències modifica
- ↑ Asimov, Isaac. «Pelletier, Pierre Joseph». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 243. ISBN 8429270043.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Joseph Pelletier |
- "Pierre-Joseph Pelletier." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 18 Jan. 2009 http://www.britannica.com/EBchecked/topic/449295/Pierre-Joseph-Pelletier.
- Sloane, T. (1911). Pierre-Joseph Pelletier. In The Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. Retrieved January 18, 2009 from New Advent: http://www.newadvent.org/cathen/11609a.htm