Viquipèdia

Pilar Ballarín Domingo

professora d'universitat espanyola
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Pilar Ballarín Domingo (València, 13 de juliol de 1951) és una professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones[1][2] i coeducació.[3][4]

Infotaula de personaPilar Ballarín Domingo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora d'universitat Modifica el valor a Wikidata

És catedràtica de Teoria i Història de l'Educació en el Departament de Pedagogia[5] i directora de l'Institut universitari d'Estudis de les Dones i de Gènere de la Universitat de Granada.[6][7] Membre del Grup d'Investigació consolidat del Pla Andalús de Recerca- Estudis de les Dones des dels seus inicis.[8] El 1984-85 cofundà amb altres professores el Seminari d'Estudis de la Dona de la Universitat de Granada que posteriorment va dirigir (1989-1992).[6] Ha estat directora de la Col·lecció Feminae[9] (1998-2000) i de l'Institut d'Investigació d'Estudis de les Dones i de Gènere (2005-2008)[10] i fou membre de la junta directiva de la Societat Espanyola d'Història de l'Educació (SEDHE) del 1996 al 2001.[11] Fou secretària d'Arenal. Revista de Historia de las Mujeres[12] i ha estat Directora General d'Avaluació Educativa i Formació del Professorat de la Consejería de Educación y Ciencia de la Junta d'Andalusia, (2000-2004).[13] Ha investigat en l'àmbit de la Història de l'educació de les dones a Espanya en el període contemporani,[14] la formació dels mestres en la segona meitat del segle xix,[15] i la prostitució i polítiques públiques,[16] essent una de les coordinadores del Llibre Blanc: Els estudis de les dones en les Universitats espanyoles (1975-1992).[17]

Publicacions modifica

Els orígens de l'escolarització de les nenes i el seu desenvolupament, les primeres mestres professionals com a constructores de nou coneixement educatiu i els estudis de les dones com a compromís col·lectiu del feminisme acadèmic contemporani amb la transformació del coneixement androcèntric, són fins hui les seues línies preferents. Línies que han donat lloc a nombroses publicacions entre llibres i articles.[18][19] Entre les quals destaquen:

  • La educación de las mujeres en la España contemporánea (siglos XIX-XX). (Madrid, 2001)[20]
  • Los Estudios de las Mujeres en las Universidades españolas 1975-91. Libro Blanco. (Madrid: 1995)[20]
  • Del patio a la plaza: las mujeres en las sociedades mediterráneas (Granada 1995) en col·laboració.[2]
  • Mujeres en Europa: convergencias y diversidades. (Granada, 2000) com a directora.[2]
  • Edición y estudio introductorio de la obra BURGOS, Carmen: La mujer moderna y sus derechos. (Madrid, 2007)[2]

Referències modifica

  1. ↑ Piñero Sampayo, María Fernanda. La acción educativa de los colegios religiosos femeninos en la ciudad de Vigo (1886-1962) (tesi) (en castellà). Universidad de Santiago de Compostela, 2013, p. 17. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Departamento de Pedagogía > Pilar Ballarin Domingo | Universidad de Granada» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2017].
  3. ↑ «La coeducación y su impacto en el contexto escolar. Entrevista con Pilar Ballarín Domingo». Educar. Revista de educación. Secretaría de Educación. Gobierno del Estado de Jalisco, 2006, pàg. 61.
  4. ↑ «Currículum vitae Pilar Ballarín». Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, 22-01-2017. [Consulta: juny 2021].
  5. ↑ Alcaide, Soledad «La voz y el voto de los 300 de la calle» (en castellà). EL PAÍS, 02-10-2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 Blanco, Nieves. «Sobre las Autoras». A: Educar en femenino y en masculino (en castellà). Akal, 2001. ISBN 9788446017561. 
  7. ↑ «Secretaría General > Instituto Universitario de Estudios de la Mujer | Universidad de Granada» (en castellà). [Consulta: 1r gener 2018].
  8. ↑ «Pilar Ballarin domingo | Universidad de Granada - Academia.edu» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2017].
  9. ↑ «Colección Feminae». [Consulta: 10 març 2017].
  10. ↑ «Controversias feministas: igualdad, libre elección e identidades colectivas» (en castellà). Revista con la A.
  11. ↑ «Junta directiva | SEDHE | Sociedad Española de Historia de la Educación | SEDHE» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2018].
  12. ↑ «Equipo Arenal». [Consulta: 10 març 2017].
  13. ↑ «Nombramiento en el BOJA». [Consulta: 10 març 2017].
  14. ↑ Ruiz Berrio, J; Ruiz Berrio, Julio; Tiana Ferrer, Alejandro; Guereña, Jean-Louis. Historia de la educación en la España contemporánea. Diez años de investigación. 
  15. ↑ Alcalá Ibáñez, María Lourdes. La escuela rural: historia de la enseñanza primaria en la provincia de Teruel (1857-1931) (tesi) (en castellà). Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2016, p. 18. 
  16. ↑ «Informe proyecto investigación: Consentimiento y coacción. Prostitución y Políticas Públicas 2010 – 2012» (en castellà). Inmujer.gob.es. [Consulta: Desembre 2012].
  17. ↑ «Memoria de verificación del título de Máster Universitario en Estudios de Género y Desarrollo Profesional por la Universidad de Sevilla» (en castellà). Oficina de Estudios de Postgrado. Arxivat de l'original el 2018-01-01. [Consulta: Desembre 2017].
  18. ↑ «Lecciones contra el olvido. Memoria de la educación y educación de la memoria» (en castellà). Octaedro.com, 2011. [Consulta: Agost 2017].[Enllaç no actiu]
  19. ↑ «Pilar Ballarín (Ballarin) Domingo - Cites de Google Acadèmic». [Consulta: 1r gener 2018].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Pilar Ballarín Domingo - Dialnet» (en castellà). [Consulta: 24 agost 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Ballarín_Domingo&oldid=33215429»