Pilota
Una pilota[1] o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports. Hi ha molts tipus de pilotes, de mides, pes, dibuixos i tacte diferents, especialitzades per diferents menes d'esports, per exemple: pilota de platja, futbol americà, golf, handbol, hoquei, joc de pilota, joc de pilota mesoamericà, pilota basca, pilota valenciana, tennis, voleibol o rugbi.
En la major part dels jocs en què es fan servir pilotes, l'objectiu del joc consisteix a manipular la pilota amb parts del cos o amb alguna eina per introduir-la en una àrea de gol o meta, que varia segons les regles de cada joc.
-
Futbol -
Bàsquet -
Rugbi -
Futbol americà -
-
Beisbol -
-
Tenis
.jpg)
Etimologia modifica
El primer ús conegut del terme anglèss ball, amb el sentit d'un cos globular amb el qual es jugava, fou l'any 1205 en una compilació de poemes (el Brut de Layamon o Chronicle of Britain en anglès). En català, el mot pilota, es va introduir a l'edat mitjana procedent del francès o occità; és de la mateixa família llatina que la paraula "pellis", que significa pell, i al·ludeix a la part exterior o embolcall de cuir que recobreix la cambra d'aire.[2] Apareix al s. XV en l'inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia de l'Arxiu Catedral de València, sign. 64: 24. com a piilota de vent.
Història modifica
En l'antiguitat, a Egipte, Grècia, Roma, Xina, Japó i Mesoamérica es jugaven jocs de pilota.
La pilota, com a característica en molts jocs què requereixen esforç físic, data des del principi dels temps. Es poden trobar en monuments Egipcis, amb dibuixos d'algun tipus de joc amb pilota, i, avui en dia, inclús és jugat per les tribus aborígens. També hi ha referències a obres antigues, per exemple, a l'Odisea, Nausica estava jugant amb una pilota amb les seves donzelles quan Odisseu la va veure per primera vegada en la terra de Phaeacians (Od. vi. 100).[3]
Dels xinesos als mesoamericans modifica
La pilota de cuir la van inventar els xinesos al segle IV a. C. Els xinesos omplien aquestes pilotes amb cordes. Això va sorgir quan un dels cinc grans governants de la Xina en l'antiguitat, Fu-Hi, apassionat inventor, va endurir diverses arrels dures fins a formar una massa esfèrica que va recobrir amb trossos de cuir cru: havia inventat la pilota. El primer que se'n va fer, va ser simplement de jugar a passar-se-la de mà en mà. No la van utilitzar en campionats. Les cultures mesoamericanas van ser les primeres a fer servir les pilotes amb la capacitat de rebot, atès que van ser ells els que van inventar les pilotes de cautxú i làtex.
Dels grecs fins al segle xviii modifica
_Antigua_Grecia.JPG)
En temps dels grecs hi ha molts testimonis sobre la història del joc de pilota,[4] amb descripcions de la pràctica d'aquest esport, per exemple esmentant a Alexandre Magne com a bon jugador. A Roma, aquest esport estava prescrit pels metges com un exercici recomanable per a totes les edats i condicions, senadors, gent del poble.. Fins i tot es van fundar associacions i federacions per a la competició.
El joc va ser estès pels legionaris a les terres de l'Imperi: es va practicar a Bèlgica, França, Itàlia i a la península Ibèrica continuant al llarg de l'Edat Mitjana.
Pilotes de vent modifica
Una pilota de vent era una pilota buida i inflada amb aire a pressió que podia botar i rebotar en impactar amb certa velocitat contra un cos sòlid, que s'emprava en èpoques antigues (segles XV i XVI).[5][6] L'ús típic de les pilotes de vent van ser els diferents jocs de pilota. El nom pilota de vent s'emprava en èpoques antigues (segles XV i XVI).[7] Encara que conceptualment moltes de les pilotes actuals estan inflades amb aire a pressió la denominació moderna es simplifica en "pilota", prescindint del sistema adoptat en la seva fabricació .
Pilota de futbol modifica
La pilota reglamentària de futbol és de cuir o similar, amb un perímetre d'entre 68 i 70 cm (diàmetre entre 21,65 i 22,29 cm) La seva massa varia de 410 a 450 g i la seva pressió d'inflat, equivalent a 0,6-1,1 atm (600-1100 g/cm²) al nivell del mar.
Encara que a la pilota de futbol rep sovint el nom d'"esfèric”, les pilotes de futbol més comuns són icosàedres truncats amb 12 pentàgons i 20 hexàgons regulars, amb unes cares però, que no són completament planes, sinó lleugerament corbes.
La FIFA defineix tres nivells de qualitat diferents per a les pilotes de futbol:
- Aprovada per la FIFA
- Inspeccionada per la FIFA
- Pilota Internacional Estàndard
Totes les pilotes utilitzades en competicions oficials han d'incloure un d'aquests tres segells. Sent el segell FIFA Approved (Aprovat per la FIFA) la certificació més exigent de les tres. Per obtenir algun d'aquests segells, les pilotes han de superar una anàlisi de laboratori. En aquesta anàlisi s'avalua el seu pes, circumferència, esfericidad, pèrdua de pressió, absorció d'aigua i el seu rebot.[8]
Pilota de futbol americà modifica
La pilota futbol americà consta d'una cambra d'hule inflada amb una pressió de 12 1/2 a 13 1/2 lliures, coberta amb una capa de cuir de forma oval.
- Grandària
En l'eix llarg la mesura és d'11 a 11 1/4 ''. El perímetre llarg (de punta a punta) de 28 a 28 1/2 ''. El perímetre curt (mesurat al centre de la pilota) de 21 a 21 1/4 ''
- Pes: de 14 a 15 unces.
Pilota de bàsquet modifica
La pilota de bàsquet mesura entre 69 a 78 cm depenent de si es tracta d'una pilota de bàsquet masculí, femení, o infantil. Igualment el pes varia depenent de la categoria variant dels 470 als 650 grams.[9]
- Pilota Masculina “Nº 7A” mesura 75-78 cm i el seu pes voreja els 567-650 g
- Pilota Femenina “Nº 6A” mesura 72-73 cm i el seu pes voreja els 510-567 g
- Pilota Junior “Nº 5A” mesura 69-70 cm i el seu pes voreja els 470-510 g
Quant al seu aspecte extern, les pilotes de bàsquet generalment són de color taronja i la seva superfície és rugosa per evitar que rellisqui a les mans dels jugadors.
Pilota de tennis modifica
La federació internacional del tennis va dictar unes regles respecte a les mesures oficials de les pilotes de tennis. Les pilotes han de tenir un diàmetre que oscil·li entre 65,41-68,58 mm i un pes entre 56 i 59,4 g. Apart es contempla que l'únic color que pot utilitzar-se és el groc amb la línia separadora blanca per tal de millorar la visualització per part dels jugadors i també dels espectadors (presents a la pista o per televisió).
Pilota de golf modifica
La pilota de golf és una pilota específicament dissenyada per jugar al golf, emprada conjuntament amb els pals de golf. No pot pesar més de 45,93 g i cal tenir en consideració que una pilota més pesada arriba més lluny. El diàmetre no pot ser inferior a 42,67 mm i com passa amb els pals, en els tornejos oficials estan subjectes a revisions per tal de verificar que compleixen amb les regulacions vigents.
Els diferents tipus usats depenen de les característiques i preferències dels jugadors. També s'acostuma a fer servir pilotes prèviament utilitzades algunes vegades per altres jugadors, fonamentalment provinents de tornejos.
Pilota de voleibol modifica
La pilota és esfèrica i flexible; de 65-67 cm de circumferència, de 260-280 g de pes amb una pressió interior a 0,3-0,325 kg/cm². És doncs, més petita i lleugera que les pilotes emprades en el bàsquet o el futbol. Pot estar feta de diferents materials encara que el més pràctic i utilitzat és el cuir. També hi ha pilotes de plàstic que serveixen per als entrenaments.
Pilota de beisbol modifica
La pilota de beisbol és la que s'utilitza per a la pràctica d'aquest esport. La seva circumferència és de 9 polzades (22,5 cm) i no major a 9 1/4 polzades (24 cm) i 5 unces (142 g) de pes, algunes d'aquestes pilotes poden ser usades en lligues infantils. La seva construcció varia: generalment el nucli de la pilota és de suro, cautxú, o una mescla d'ambdós, i a vegades pot constar de diverses capes. Al seu al voltant hi ha enrotllades unes cintes de diversos materials que inclouen fil i cordill, encara que ocasionalment es pot emprar llana.
Referències modifica
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ http://diariouno.com.ar/edimpresa/2010/06/01/nota244382.html Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
- ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Ball". Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge University Press
- ↑ http://www.uv.es/~fbarcelo/pilota/esp/introduccio/introdu/historia.htm
- ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 480–.
- ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2. Espasa Germans, 1865, p. 343–.
- ↑ Pere Labernia. Diccionario de la lengua castellana, 1: con las correspondencias catalana y latina. Librería de Estevan Pujal, 1861, p. 257–.
- ↑ «Consumer EROSKI – pilotes de futbol». Arxivat de l'original el 2018-06-20. [Consulta: 25 agost 2016].
- ↑ «Pilota de bàsquet».
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilota |