Usuari:Mcapdevila/Pirateria a Canàries

Amaro Pargo, el corsari canari més famós.

Representació de l'atac de l'almirall holandès Pieter van der Does a Las Palmas de Gran Canària (1599).

La pirateria a Canàries va associada al descobriment d'Amèrica i la seva posterior explotació i als conflictes entre les grans potències. Encara que els pirates, en teoria, estaven fora del control i de l'empara de qualsevol nació, aquestes s'aprofitaven, i fins i tot arribaven a donar-los suport, sempre que les víctimes fossin els seus més acèrrims enemics, de manera que de vegades es pot confondre la diferències entre un pirata i un corsari, ja que el modus operandi és indistingible des del punt de vista de la població assolada.

Inicis de la pirateria a Canàries

Les illes Canàries i Açores es van convertir en llocs estratègics en les rutes marítimes d'Europa, Amèrica i Àsia (en la ruta cap a l'Oceà Índic vorejant Àfrica). Els preuats tresors i espècies de la nova terra descoberta eren un gran botí per als pirates. Com aquests tresors americans recalaven en les Illes Canàries oa les Illes Açores en el seu rumb a la vella Europa la pirateria no va trigar a emergir en els mars propers a les illes. També aquesta situació estratègica provocava que els vaixells que anaven a Amèrica passessin per les illes a aprovisionar d'aigua i aliments, i de camí ataquessin alguna població costanera.

A Canàries hi van actuar pirates de totes les nacionalitats, però principalment van ser anglesos, francesos, berberiscos i dels Països Baixos.

Des dels primers anys de conquesta es van produir atacs que el que pretenien era el saqueig i la captura d'indígenes guanxes per fer-ne esclaus. També els berberiscs actuaven arrasant els poblats que existien en represàlia amb les cavalcades que es feien al nord d'Àfrica.

Al segle xvi, a Espanya regnava Carles I i el seu nou imperi a més de gran part d'Europa s'estenia per Amèrica. A causa de la rivalitat espanyola amb França els primers pirates que van actuar en les Canàries durant el seu regnat van ser francesos que no es conformaven amb els vaixells sinó que també entraven en els pobles costaners i els arrasaven. La rapinya era habitual en aquests primers pirates.

No obstant això durant el regnat de Felip II, principalment a la mort de la seva esposa María Tudor d'Anglaterra, els pirates anglesos comencen a assotar les costes canàries a causa de la gran rivalitat hispà-anglesa. En els anys finals del segle xvi se sumarien a aquesta activitat els holandesos.

Al segle xvii la pirateria a Canàries s'intensifica, gràcies en part al debilitament de l'imperi espanyol ia les nombroses guerres amb França i Flandes. La inseguretat, no només per navegar per les illes, sinó també de la vida dels illencs davant dels atacs piràtics fa que es creï la figura del Capità General amb funcions tant militars com polítiques. També arriben a Canàries una sèrie d'enginyers per a dotar de torres i castells a les costes canàries per fer front als atacs de pirates i d'altres forces enemigues dels espanyols.

Al segle xviii els atacs anglesos s'intensifica, ja no només amb l'objectiu d'obtenir tresors i fer rapinya sinó també amb la intenció d'envair i ocupar les illes. Són repel·lits molts d'aquests atac en les ciutats més importants però en les "illes menors" aquests pirates tenen èxit a causa de la debilitat defensiva de les poblacions.

La caiguda de la pirateria a Canàries

A banda d'una millor defensa de les Canàries, un fet memorable per a aquestes terres va ser el que va fer que la pirateria descendís en les illes de forma substancial. Aquest fet va ser el fracassat atac d'Horaci Nelson el 1797 a Santa Cruz de Tenerife.

Horaci Nelson va perdre un braç en l'atac a Tenerife

La pretensió de molts dels atacs de pirates anglesos era la d'apoderar-se de les illes en nom d'Anglaterra més que fer rapinya. Finalment es va prescindir de pirates o corsaris i un almirall anglès apareix, amb la seva flota, el 25 juliol 1797 davant la costa de Santa Cruz de Tenerife. A l'atac li oposa resistència les tropes canàries, sota el comandament del general Gutiérrez, i un destacament francès que es trobava a l'illa. En l'enfrontament Nelson perd un braç en ser aconseguit per una bola de canó. Nelson es veu desbordat per la imprevista marxa de la batalla i ha de capitular. Ja en terra signa una pau, en el qual es compromet no intentar apoderar-se de les Canàries. La major defensa de les illes al costat del declivi de la pirateria fa que a poc a poc les poblacions i capitals s'assentessin a la costa, guanyant en importància i desenvolupament respecte a les de l'interior.

Pirates i Corsaris que van actuar a Canàries

• Francesos:
  • Jean Fleury (també conegut com a Juan Florí) el 1522.
  • Francois Le Clerc o Peu de pal. Va saquejar i incendiar Santa Cruz de la Palma el 1553.
  • Durand de Villegaingnong. També va atacar Santa Cruz de la Palma el 1554, però aquesta vegada va ser rebutjat l'atac.
  • Jean Capdeville. Va arrasar San Sebastián de la Gomera en 1571.
  • Jacques de Sores. Va atacar La Palma en 1570.
• Anglesos :
  • John Poole.
  • Francis Drake: Fracassat atac el 1585 a Santa Cruz de la Palma. També va fracassar en l'atac a Las Palmas de Gran Canaria i va voler rescabalar atacant una mica més al sud de l'illa, a Arguineguín, però també va ser sorprès i va haver de fugir amb nombroses baixes.
  • William Harper. El 1593 ataca Lanzarote i Fuerteventura.
  • Walter Raleigh: Atacs sobre Tenerife i Fuerteventura en 1595. Atac a Arrecife en 1616.
  • John Jennings. Santa Cruz de Tenerife pateix un atac el 1706 que és repel·lit.
  • Woodes Rogers. Fracassat atac a Santa Cruz de Tenerife el 1708.
  • Charles Windon. En 1744 ataca San Sebastián de la Gomera i La Palma.
  • El 1762, George de Cumberland i Berkley desembarca a Puerto de Naos (El Hierro).
  • John Hawkins: (conegut a Canàries com Aquines, per castellanització del seu cognom). Va mantenir relacions mercantils amb alguns propietaris de les illes tot i que també atacava poblacions al costat de Francis Drake.
  • Robert Blake. Va atacar Santa Cruz de Tenerife el 1656.
• Holandesos :
  • Pieter van der Does. Va fracassar en l'intent d'invasió i incendi de San Sebastián de la Gomera, però va tenir èxit en el saqueig i incendi de Las Palmas de Gran Canaria en 1599.
• Altres (algerians, tunisians, turcs... ):
  • Dogalí anomenat el Turquillo. En 1571 ocupa Arrecife (Lanzarote), saquejant, incendiant i capturant un gran nombre d'illencs.
  • Tabac Arráez i Solimà saquegen Teguise (Lanzarote) i també ataquen San Sebastián de la Gomera en 1618.
  • Morato Arráez. en 1586 ataca Lanzarote, arribà fins Teguise saquejant i portant molts cultius.

Pirates i Corsaris d'origen canari

• • Amaro Pargo. Nascut a San Cristóbal de la Laguna (Tenerife), el seu veritable nom era Amaro Rodríguez Felipe y Tejera Machado, és el corsari canari més famós. En la seva època va arribar a tenir la mateixa reputació i popularitat que Barbanegra o Francis Drake.
  • Cabeza de Perro. El seu veritable nom era Àngel García, va néixer a Igueste de San Andrés (Tenerife). Aquest pirata va ser un gran saquejador de vaixells, va morir executat a Santa Cruz de Tenerife.