La pirrotina o pirrotita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1847 per Ours-Pierre-Armand Petit-Dufrénoy, del grec purros (groc vermellós). Pertany i dona nom al grup de la pirrotina de minerals.[2]

Infotaula de mineralPirrotina

Pirrotita de la mina Santa Eulalia Aquiles Serdan, Chihuahua, Mèxic
Fórmula químicaFe1-xS (x = 0 a 0,17)
Epònimfoc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CC.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.CC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.10.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lítabular o prismàtica en prismes hexagonals; massiu a granular
Estructura cristal·linaa = 11.88 Å, b = 6.87 Å, c = 22.79 Å; β = 90.47° Z = 26
Grup puntualmonoclínica prismàtica (2/m) A2/a
Colormarró groguenc, bronze, en contacte amb l'aire s'obscureix lleugerament
Exfoliacióimperfecta
Fracturadesigual
Duresa3,5 a 4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Densitat4,6
Fusibilitat3
Solubilitatsoluble en àcid clorhídric
Magnetismefeblement magnètica, magnetisme fort a l'escalfar-se
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPyh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La pirrotina és un mineral poc freqüent, amb un contingut variable de ferro, sent la seva fórmula: Fe1-xS (x = 0 a 0,17). La pirrotina és també anomenada pirita magnètica perquè el seu color és similar al de la pirita, i és feblement magnètica. El magnetisme disminueix quan disminueix el seu contingut de ferro. Visualment és molt similar a la smythita.[3]

La pirrotina té diversos politips de simetria cristal·lina hexagonal o monoclínica; de vegades, es presenten diversos politips en el mateix espècimen. La seva estructura cristal·lina està basada en la cel·la unitat de NiAs, on el metall es presenta en coordinació octaèdrica i els anions segueixen una ordenació prismàtica trigonal. Una important característica d'aquesta estructura és la seva capacitat per ometre alguns àtoms de metall en una fracció total de fins a 1/8, mitjançant la creació de buits vacants en ferro. Una d'aquestes estructures és la pirrotina-4C (Fe₇S₈). Aquí el nombre "4" indica que els buits vacants en ferro formen una superxarxa que és 4 vegades més gran que la cel·la unitat en la direcció "C". La direcció C s'escull convencionalment paral·lela a l'eix de simetria principal del cristall; aquesta direcció habitualment es correspon amb el major espaiat de xarxa. Altres politips inclouen: pirrotina-5C (Fe9S10), 6C (Fe11S₁₂), 7C (Fe9S10) i 11C (Fe10S11). Cada politip pot tenir simetria monoclínica (M) o hexagonal (H).

Formació i jaciments modifica

Es troba al costat de la pentlandita en roques ígnies bàsiques, en filons i en roques metamòrfiques. També es troba sovint al costat de la pirita, marcassita i magnetita. Una espècie relacionada, no magnètica, és l'anomenada troilita, la qual s'ha trobat en meteorits i poques vegades a l'escorça terrestre. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines del Pla de Tor (Naut Aran)[4] i a les mines de l'Americano de Gualba (Vallès Oriental).[5]

Varietats modifica

Es coneixen dues varietats de pirrotina:

  • La pirrotina cobàltica, una varietat que conté cobalt.[6]
  • La pirrotina niquèlica, una varietat que conté níquel.[7]

Grup de la pirrotina modifica

El grup de la pirrotina està integrat per tres espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Pirrotina Fe1-xS (x = 0 a 0,17)
Smythita (Fe,Ni)3+xS₄ (x = 0 a 0,3)
Troilita FeS

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirrotina
  1. «Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Pyrrhotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
  3. «Smythite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2014].
  4. Garrido Rufaste, José Luis «Les mines del Plan de Tor, Naut Aran, Aran, Lleida, Catalunya. Estudi de l’arsenopirita de la mina "Adelina"». Mineralogistes de Catalunya, 14, 2, 2021, pàg. 3-36 [Consulta: 22 novembre 2023].
  5. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2023].
  6. «Cobaltoan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].
  7. «Nickeloan Pyrrhotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 desembre 2014].