Pis (construcció)

nivell d'un edifici

El pis és cadascuna de les superfícies o divisions horitzontals d'un edifici, els diferents nivells, llevat de la planta baixa.[1][2] A més, en català es denomina pis a cert tipus d'habitatge, típicament urbà, normalment en un edifici de més d'un nivell o bloc de pisos, és a dir, un apartament que és llogat o venut separadament.[3][1][2] De vegades s'utilitza, erròniament, pis en comptes de forjat,[4][5] que és l'element estructural horitzontal d'una planta, és a dir, el conjunt d'elements que formen la divisió en plantes d'un edifici.[6] No s'ha de confondre el terme pis, per interferència del castellà, amb el paviment, trespol o el terra (de qualsevol pis o planta) d'una edificació. En arquitectura, els diferents nivells s'anomenen plantes i els materials que conformen la superfície superior de cada planta es diuen paviments, fins i tot els de les zones exteriors a l'edificació. També s'utilitza en general per anomenar el pis a peu de carrer, o planta baixa (també baixos).

Bloc de pisos "Walden 7", dels anys 1970, de l'arquitecte Ricard Bofill i altres, a Sant Just Desvern.

Pis com a sinònim d'habitatge modifica

 
Casa Bloc, edifici de bloc de pisos racionalista, del 1932 a 36, dels arquitectes Josep Lluís Sert i altres del GATCPAC, a Barcelona.

A més a més de l'ús tradicional del terme pis, aquest pot tenir altres connotacions depenent de l'ús en diferents indrets.

A l'Argentina, el Paraguai i l'Uruguai es diu que algú té o viu en un pis (piso en castellà) d'un edifici quan l'habitatge ocupa tota la planta, o pis. En aquests tipus d'edificis, cada pis és un habitatge (en aquests països els que nosaltres anomenem pisos o apartaments són generalment denominats departamentos).

A Espanya, pis és usat com a sinònim d'habitatge únicament quan es parla d'edificis de diverses plantes o alçades, i cada planta ocupada per un o diversos habitatges, donant com a conseqüència que, els edificis espanyols poden tenir un o més "pisos" (habitatges) a cada pis (planta). En el cas que diversos habitatges es reparteixin en una mateixa planta de l'edifici se'ls acostuma a anomenar apartaments. Un habitatge unifamiliar, un xalet o una torre no es qualifiquen de pisos.

Numeració i noms dels pisos als edificis modifica

 
Edifici al Carrer Francisco Gervás, 10 (Madrid) - sembla uns jutjats i no un bloc de pisos.

Hi ha discrepàncies en els costums de numerar els pisos, o les plantes dels edificis, entre diferents països. En la major part d'Europa, Iberoamèrica i en la Mancomunitat Britànica de Nacions, el pis situat al nivell del carrer és la planta baixa, i el pis de sobre és la primera planta.

A França, per exemple, el terme per a la planta baixa és rez-de-chaussée. Als Estats Units i Canadà (excepte a Quebec), en canvi, el pis situat al nivell del carrer és, en general, la primera planta i el pis de sobre és el segon pis. Aquest sistema també és usat a Rússia i altres països de l'antiga Unió Soviètica. La Xina segueix el sistema nord-americà, però els números utilitzats són cardinals (un, dos, tres, etc.) en lloc dels ordinals (primer, segon, tercer).

A partir de l'arquitectura renaixentista italiana i fins al segle xix o principis del segle xx, s'havia estès per tot Europa el concepte de la planta principal (o piano nobile en italià, anomenada bel étage o étage noble en francès), com també, a vegades, el concepte d'entresòl (o mezzanino en italià). Aquests dos pisos són els que segueixen a la planta baixa, primer l'entresòl (quan n'hi ha), i després el principal. Originalment presents en palaus, aquests conceptes van ser transferits als edificis de pisos, amb les seves tipologies particulars: l'entresòl té els sostres baixos i per tant, poca llum, sovint usat avui com a espai d'emmagatzematge, i el pis principal té els sostres més alts de tot l'edifici, i se sol distingir per altres característiques, com ara una entrada directe des d'unes escales "nobles". Aquí solien habitar els propietaris de l'edifici o gent acabalada. Encara ho podem trobar sovint a edificis de pisos del segle xix i principis de segle XX a diverses parts d'Europa. L'Eixample de Barcelona, per exemple, n'està ple, d'edificis de pisos amb aquesta tipologia.

Les plantes per sota del nivell del terra és anomenada subsòl o soterrani, i les plantes addicionals a dalt de tot dels edificis, que tendeixen a ocupar una superfície més reduïda que la resta dels pisos s'anomenen àtic i sobreàtic.

En alguns edificis no hi ha la planta número tretze, passant la numeració de la dotzena planta a la catorzena. Això és degut al temor irracional al nombre tretze, anomenat triscaidecafòbia. El més habitual és trobar-ho en alguns hotels, per intentar evitar que afecti a persones que pateixen aquesta mania.

Enllaços externs modifica

Referències i notes modifica

  1. 1,0 1,1 Entrada per "pis" al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC).
  2. 2,0 2,1 Entrada per "pis" al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC).
  3. Vegeu també l'article sobre l'apartament.
  4. "Forjat" Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine. al Diccionari visual de la Construcció, GenCat.
  5. Entrada per "forjat" (construcció) al TermCat.
  6. "L'habitatge" a Jaume Solsona, "Tecnologia" per a ESO.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pis