Pites (ocells)
Els pites són una sèrie d'espècies d'aus passeriformes, que formen la família dels pítids (Pittidae).[1]
Pittidae  | |
|---|---|
 Pitta brachyura | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pittidae Swainson, 1831 |
| Gèneres | |
Durant molt de temps s'ha suposat que els parents més propers de la família eren els altres ocells tirans (subordre Tyranni), i particularment els tirans del Vell Món; els Eurilàimids, Filepítids i els Sapaioa del Nou Món. Aquests parents arboris abans es consideraven dues famílies, i ara es combinen en un sol taxó o es divideixen en quatre. Un estudi de 2006 va confirmar que aquests eren efectivament els parents més propers dels pites.[2] El clade que formen, els Eurilàimids, és un dels dos infraordres dels tiranids, que és un dels tres subordres dels ocells passeriformes. Pel que fa a la seva relació amb els Eurilàimids, un altre estudi de 2006 va situar els pites com un clade germà de dos clades de becs Eurilàimids i Filepítids . Aquest mateix estudi postulava un origen asiàtic pels Eurilàimids, i per tant les pites[3]
Descripció modifica
- Fan 15 – 25 cm de llargària, amb un pes de 42 – 220 g.
- Són aus robustes amb potes llargues i cua curta compostes per dotze plomes.[4][5]
- Fort bec
- Plomatge en general, però no sempre, molt acolorit, amb colors blaus, verds, rojos, grocs. Els colors més vistosos estan normalment al cap i a les parts inferiors.
- En la major part de les espècies no hi ha pràcticament diferències entre el plomatge del mascle i la femella, únicament en unes poques espècies les femelles tenen uns colors més apagats.
- Els joves són més apagats i tacats.
Hàbitat i distribució modifica
Són aus terrestres que viuen al terra de zones forestals denses, des de les selves humides fins manglars i jardins poc cuidats; en Àfrica subsahariana, Àsia meridional i oriental (fins al Japó) i des d'allà fins a Nova Guinea, Austràlia i Salomó.
Reproducció modifica
Amb branquetes fan uns gran nius consistents en estructures el·líptiques amb l'entrada lateral, on ponen generalment 3 -5 ous de diferent forma i característica segons l'espècie. Els coven 15 – 17 dies. Els pollets romanen la niu 2 – 3 setmanes. Ambdós pares curen dels pollets.
Alimentació modifica
Mengen cucs, cargols i insectes que troben entre les fulles del terra.
Llista de gèneres modifica
En la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.2, 2020) figuren tres gèneres amb 42 espècies:
- Gènere Hydrornis, amb 13 espècies.
- Gènere Erythropitta, amb 15 espècies.
- Gènere Pitta, amb 14 espècies.
Referències modifica
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Pittas (Pittidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.pittid1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Irestedt, Martin; Ohlson, Jan I.; Zuccon, Dario; Källersjö, Mari; Ericson, Per G. P. «Nuclear DNA from old collections of avian study skins reveals the evolutionary history of the Old World suboscines (Aves, Passeriformes)» (en anglès). Zoologica Scripta, 35, 6, 2006-11, pàg. 567–580. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00249.x. ISSN: 0300-3256.
- ↑ Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Prum, Richard O.; Schikler, Peter; Cracraft, Joel «[1:PAEHOO2.0.CO;2.full Phylogeny and Evolutionary History of Old World Suboscine Birds (Aves: Eurylaimides)]». American Museum Novitates, 2006, 3544, 2006-12, pàg. 1–22. DOI: 10.1206/0003-0082(2006)3544[1:PAEHOO]2.0.CO;2. ISSN: 0003-0082.
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Pittas (Pittidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.pittid1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Whitehead., John «XLV.—A Review of the Species of the Family Pittidæ.» (en anglès). Ibis, 35, 4, 1893-10, pàg. 488–509. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1893.tb01238.x. ISSN: 0019-1019.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pites |