A la plaça de Catalunya se celebrà el 11/09/1976 la primera manifestació autoritzada de l'onze de setembre (Diada Nacional de Catalunya) després de la mort de Franco, pel fet de trobar-se enterrat a l'església parroquial de St. Baldiri, Rafael de Casanova, conseller en cap de Barcelona. En iniciar-se el procés d'urbanització de la plaça,l'any 1983 Antoni Tàpies creà un paviment en record d'aquest esdeveniment i dels primers moments de la transició.[1] Per a la seva realització, Tàpies va comptar amb la col·laboració de J. Gardy Artigas.[2]
L'obra de Tàpies consisteix en un mosaic ceràmic sobre el paviment de lloses blanques de la plaça. Les rajoles ceràmiques són de formes irregulars de mida mitjana, tot i que la majoria, rectangulars. Els colors són terrosos, de tons diversos es mouen entre el marró i el beige. De perfil irregular, inclou els traços gestuals característics de l'obra de l'artista, com també la inscripció "Setembre 1976"
En un altre punt de la Plaça Catalunya s'hi troba una estàtua dedicada a Oriol Martorell, obra de l'escultor Artur Aldomà Puig (1998), Oriol Martorell va dirigir el cant col·lectiu d'Els Segadors durant la celebració en aquesta plaça de la Diada de l'any 1976.
- ↑ «Plaça Catalunya». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].
- ↑ «1983-1985». Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 28 març 2017].
_2012-09-15_16-14-53.jpg)
