Plaça de les Glòries Catalanes
La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona. Es troba als districtes barcelonins de l'Eixample i Sant Martí, i en ella conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.
 Vista de la Gran Clariana, al parc de la plaça de les Glòries, després de la seva remodelació  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | catalans | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Martí (Barcelonès) | |||
Interseccions
| ||||
| ||||
Història modifica
Inicialment, Ildefons Cerdà, dins el seu pla, va concebre la plaça com un dels grans centres de Barcelona, on conflueixen tres dels eixos més importants: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.
Víctor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes. Durant la dictadura aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales i posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial.[1]
La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre 1990 i 1992, pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.
Al parc hi ha ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la història de Catalunya: l'art romànic, l'arquitectura gòtica, el Consolat de Mar, el dret català, Pau i Treva, la masia i la terra, la industrialització, l'aportació a la ciència i la tècnica, la Renaixença, el Modernisme, la lluita per la llibertat i el restabliment de l'autogovern.
Al costat nord de la plaça es trobaven els Encants Vells (Mercat Fira de Bellcaire), des de 1928.[2] La presència dels Encants també ha afavorit l'existència d'un mercat il·legal d'intercanvi i venda d'objectes de procedència diversa —fins i tot recollits de les escombraries.
Remodelació modifica
La plaça es troba en procés de transformació.[3] Així, el 2013 s'ha finalitzat la construcció de l'edifici del Disseny Hub Barcelona[4] i s'han traslladat els Encants Vells al nou edifici situat al costat mar de la plaça, dissenyat per Fermín Vázquez, a l'antiga ubicació del parc del Bosquet dels Encants, que s'havia degradat. El nou edifici del Mercat dels Encants, de planta triangular i una alta coberta ha permès continuar amb l'activitat tradicional dels Encants Vells, amb uns serveis, prestacions i accessos adients a l'actualitat.
El mateix 2013 començaren les obres de la nova plaça de les Glòries, que ha d'esdevenir un gran parc urbà de 140.000 m², en soterrar el trànsit de la Gran Via mitjançant un túnel.[5] El govern municipal va paralitzar les obres del túnel de Glòries situat sota els túnels del metro en 2017 pels retards, discrepàncies tècniques i sobrepreu acumulat, rescindint el contracte amb les constructores i readjudicar les obres, trossejades en cinc fases, i la represes el 2018, per obrir al trànsit el primer trimestre de 2021.[3]
Concurs per a la urbanització de la futura Plaça modifica
Calendari del concurs: Publicació de les bases del concurs Abril 2013 Lliurament de propostes (2a volta): Desembre 2013 D'un total de 55 equips que optaven al concurs es va reduir la llista a 10 estudis que van ser els finalistes seleccionats. La tria la va fer un jurat presidit per l'arquitecte i antic alcalde de Curitiba, Jaime Lerner, i format per 12 experts de diferents disciplines i dos representants veïnals. El guanyador del concurs va ser el projecte anomenat «Canòpia Urbana». La proposta guanyadora es va fer pública el 7 Febrer de 2014. Els autors del projecte guanyador foren els estudis d'arquitectura barceloní d'Anna Coello de Llobet i el parisenc, l'Agence Ter.
Retards en les obres de construcció. modifica
L'empresa municipal d'infraestructures, BIMSA, comunicà l'octubre de 2016 que diverses dificultats tècniques i imprevistos faran que l'entrada en funcionament del túnel de la plaça de les Glòries es retardés fins a finals de 2018.[6] Segons una auditoria presentada el març de 2017 l'estat de l'obra dels túnels feia pensar en un endarreriment mínim de dinou mesos respecte la data prevista.[7] Aquest endarreriment afegit a un sobrecost de l'obra d'un 60 per cent, feren que el govern d'Ada Colau es plantegés rescindir el contracte d'execució del projecte.[8] Colau va portar la proposta de cancel·lar el contracte al consell d'administració de Bimsa, al qual es va aprovar la proposta. Aquesta descisió, va estar disputada als tribunals, que van estimar que no hi havia motiu justificat per rescindir el contracte. El cost per l'Ajuntament d'aquesta decisió presa per Ada Colau ha estat de més de 4 milions d'euros d'indemnització, juntament amb altres despeses i liquidació d'obra.[9]
Després d'uns mesos d'espera, es va tornar a licitar la resta d'obra pendent d'acabar. El resultat d'aquesta licitació fou que l'obra novament es re-emprendria[3] a final de març de 2018 amb un acabament dels túnels fixat per al primer trimestre de 2020 però es preveu la posada en funcionament de tota la infraestructura el primer trimestre de l'any 2021, un cop licitades i executades les obres complementàries d'instal·lacions i acabats.[10] El trenta de març de 2020 l'Ajuntament va ordenar l'aturada de totes les obres de la ciutat per causa de l'emergència sanitària del Covid-19.[11] La de les Glòries Catalanes es va reprendre el vint-i-dos de maig de 2020.[12] En reiniciar-se'n l'activitat constructora, solament un dels cinc lots o parts de l'obra contractades per separat havia finalitzat. Això suposa un probable endarreriment en l'acabament del túnel.[13]
Referències modifica
- ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Descobrim Sant Martí, Arxivat 2008-09-27 a Wayback Machine. Plaça de les Glòries.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Blanchar, Clara. «Las obras del túnel de Glòries comienzan a excavar bajo los túneles del Metro» (en castellà). El Pais, 27-10-2019. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Disseny Hub Barcelona Plaça de les Glòries.
- ↑ Web Glòries de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Garcia, Marc. «Les obres del túnel de Glòries s'endarreriran més d'un any del previst». Betevé., 05-10-2016. Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ «PROJECTE URBANÍSTIC AMB MALA SORT ¿El túnel de les Glòries corre perill?». El Periódico de Catalunya-Grupo Zeta, 24-04-2017. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ Soro, Selena. «Colau atura les obres del túnel de les Glòries amb l'oposició en contra». Diari Ara, 24-04-2017. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ Fernández, Antonio. «Colau debe indemnizar con más de 4 millones a las constructoras de Les Glòries» (en castellà), 21-03-2019. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Recta final de Glòries: adjudicades les obres dels dos túnels viaris i del parc de Canòpia». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa, 20-02-2018. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ «Barcelona paralitza totes les obres privades». El Punt Avui, 30-03-2020. Arxivat de l'original el 31-3-2020. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Les obres del túnel de Glòries es reactiven després de dos mesos d'aturada pel confinament». Betevé, 22-05-2020. Arxivat de l'original el 5-6-2020. [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Les obres de la plaça de les Glòries, “a ple rendiment” després de l'aturada pel confinament». La República, 22-05-2020. Arxivat de l'original el 28-6-2020. [Consulta: 28 juny 2020].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de les Glòries Catalanes |
- Glòries.cat Portal d'informació per als que s'estimen Glòries