Pla de l'Horta

jaciment arqueològic d'una Vil·la romana

El Pla de l'Horta, és un jaciment arqueològic d'una vil·la residencial de l'època romana, està situat entre les comarques de l'Empordà, el Gironès i la Selva, seguint el curs del riu Ter.[1]

Infotaula de geografia físicaPla de l'Horta
TipusJaciment arqueològic i vil·la romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSarrià de Ter (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 00′ 54″ N, 2° 48′ 56″ E / 42.015°N,2.81568°E / 42.015; 2.81568
Dades i xifres
Bé cultural d'interès nacional
Tipuszona arqueològica
Codi BCIN4152-ZA Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC6376 Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

A primera meitat del segle II a.C. aquest indret va guanyar encara més importància perquè va convertir-se en lloc de pas de la Via Augusta. A uns 300 metres d'aquesta via hi havia una vil·la romana: la vil·la de Pla d'Horta. Aquesta vil·la romana, situada al nord de la ciutat de Gerunda, contrasta amb la de Can Pau Birol, situada al sud-oest. La vil·la de Pla d'Horta va ser descoberta l'any 1970 i la seva fundació està datada en època baix-republicana, entre finals del segle II i principis del s.I a.C., coincidint gairebé amb la fundació de Gerunda[2] i responent a la implantació d'un nou sistema d'explotació del camp (els fundi i les villae[3]). La vil·la segueix el model constructiu de la majoria de domus romanes. No obstant això, la vil·la va ser modificada posteriorment en diverses ocasions, sempre per augmentar els espais i el luxe. Es conserven diferents fragments de mosaics trobats en el jaciment de la vil·la, que va abandonar-se al voltant del segle v.

Referències

modifica
  1. «La vil·la del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter, Gironès)». Tribuna d'Arqueologia 2013-2010. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 octubre 2019].
  2. Nolla, J.M., Nieto, F. J. (1978). “Alguns aspectes de la romanització al N.E de Catalunya”, a Els pobles preromans del Pirineu. II Col·loqui internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. (235-244)
  3. Nolla, J.M., Nieto, F. J. (1979). “Acerca de la cronología de la muralla romana tardía de Gerunda: La terra Sigillata clara de “Casa Pastors”. Faventia. (263-283).