Placa Laureada de Madrid
La Placa Laureada de Madrid (Placa Llorejada de Madrid) va ser una condecoració militar espanyola concedida per la II República Espanyola durant la Guerra Civil. Va tenir una curta existència i a causa d'això es van fer poques concessions, encara que constituïa la màxima condecoració militar, equivalent a la llavors desapareguda Creu Llorejada de Sant Ferran en zona republicana.
| |||
| Tipus | distinció al coratge  | ||
|---|---|---|---|
| Motius del premi | Fets heroics realitzats per qualsevol ciutadà en actes de guerra o considerats com tals. | ||
| Vigència | 25 maig 1937 - | ||
| Data | 25 de maig de 1937 | ||
| Estat | .svg){kind=small} Segona República Espanyola | ||
| Guanys en premis | Recompenses militars | ||
La Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid (Distintivo de Madrid),[1] les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, varen rebre el nom de la capital d'Espanya que durant la guerra civil va simbolitzar valor i resistència antifeixista a causa del llarg assetjament de Madrid.[2]
Història modifica
Constituïa la més preuada condecoració concedida per la República Espanyola durant la Guerra Civil, substituint durant la contesa a la Creu Llorejada de Sant Ferran (que va continuar vigent a la zona revoltada. La Placa Laureada de Madrid va ser creada per decret governamental el 25 de maig de 1937;[3] Amb la derrota de la II República també va venir el final de la curta existència d'aquesta condecoració.
Concessions modifica
Aquesta condecoració solament es va concedir en comptades ocasions durant la seva breu vigència, sent els premiats:
- General de brigada José Miaja Menant, en recompensa per la seva extensa actuació durant la Defensa de Madrid.[4]
- General Vicente Rojo Lluch, per la seva actuació durant la conquista de Terol com Cap de l'Exèrcit.[5]
- Major de cavalleria Manuel Fontela Frois, per la seva heroica actuació durant la Defensa de Madrid.[6]
- Tinent Coronel d'Infanteria de Marina Ambrosio Ristori de la Cuadra, mort durant la Defensa de Madrid.[7] Concessió a títol pòstum.
- Almirall de la Marina de Guerra de la República Espanyola Luis González de Ubieta, per la seva actuació durant l'enfonsament del Creuer pesat Baleares en la Batalla del Cap de Palos.[8]
- Major d'Aviació Leocadio Mendiola Núñez, pels seus serveis prestats.[9]
- Els Majors de milícies Domiciano Leal Sargenta i Manuel Álvarez Álvarez, per la seva actuació durant la Batalla de l'Ebre.[10] Proposada la seva concessió a títol pòstum, constituïren també les últimes concessions que es van fer.
Bibliografia modifica
- Reglamento de la Placa Laureada de Madrid. Gaceta de la República: Diario Oficial, núm 145, 25 de mayo de 1937
Referències modifica
- ↑ Legislacíón sobre la Placa Laureada de Madrid y Distintivo de Madrid, Revista de historia militar, ISSN 0482-5748, Nº Extra 2, 2011, pp. 299-316
- ↑ República Espanyola, Decret del 23 de Gener de 1938
- ↑ Gaceta de la República, núm 145, a 25 de maig de 1937.
- ↑ Diario oficial de la República, núm.164 (13 de juny de 1937)
- ↑ Diario oficial de la República, núm.11 (11 de gener de 1938)
- ↑ Diario Oficial de la República, nº 28 (28 de gener de 1938)
- ↑ Diario Oficial de la República, nº 47 (16 de febrer de 1938)
- ↑ Manuel Rubio Cabeza, Diccionario de la Guerra Civil Española 1, Pág. 95. Editorial Planeta, Barcelona, 1987.
- ↑ Diario Oficial de la República, núm. 243 (31 d'agost de 1938)
- ↑ Diario Oficial de la República, núm.12 (12 de gener de 1939)