Plantilla:Article mamiferoide 08

Un castor americà

Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics nadius d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per les seves amples i escatades cues. És l'únic gènere no extingit de la família dels castòrids i engloba tres espècies: el castor americà (Castor canadensis), el castor europeu (Castor fiber) i el castor de Kellogg (Castor californicus), aquesta última extingida des del Plistocè. Totes elles viuen a l'hemisferi nord, excepte alguns castors americans que foren introduïts a la Terra del Foc, una regió sud-americana. També s'introduïren alguns individus d'aquesta espècie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, Castor canadensis només viu a Nord-amèrica i Castor fiber només a Europa i Àsia. Castor californicus s'estenia pel que avui en dia és l'oest dels Estats Units. Encara que són molt semblants entre ells, la investigació genètica ha demostrat que els castors americans i europeus són espècies diferents i que la hibridització és improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.

Aquests animals són coneguts per la seva habilitat natural a l'hora de construir dics als rius i rierols, i les seves llars – els caus – als estanys que es creen a causa del bloqueig que fa el dic al corrent d'aigua. Aquesta barrera els proporciona protecció i crea un espai ideal per viure-hi. Per l'edificació d'aquestes estructures, utilitzen principalment els troncs dels arbres que fan caure amb les seves potents dents incisives. Tot i la gran quantitat d'arbres que tallen, els castors no perjudiquen l'ecosistema on viuen, sinó que el mantenen saludable, ja que els seus dics aporten una gran quantitat de beneficis; entre altres coses, aquestes barreres propicien la creació d'aiguamolls, ajuden a controlar les inundacions i eliminen contaminants del corrent. Tot i així, en ecosistemes estranys per ells, aquestes modificacions a l'ambient poden ser perjudicials, tal i com ha passat, per exemple, a la Terra del Foc, a Navarra i a La Rioja.