La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.[1] I específicament en economia és l'augment de valor econòmic d'una propietat privada atès, no pas a una millora del propietari, sinó a l'augment de la demanda (a igual oferta), a l'especulació o a altres factors.

Molt sovint es fa referència a "la plusvàlua" en parlar de l'impost (generalment municipal) que grava l'increment de valor d'un terreny de naturalesa urbana (és a dir, d'un bé immoble com pisos, locals, etc.) quan se'n fa una transmissió (venda, herència o donació).[2][3]

La plusvàlua pot provenir de béns i serveis diversos:

Marxisme modifica

Karl Marx aplicà el terme «plusvàlua» (o «plusvalor», segons algunes traduccions del terme alemany Mehrwert que emprà en la seva obra El capital) al treball que una persona assalariada fa de més, sense que aquest sigui remunerat, és a dir, el "treball impagat" que és extret de la força de treball del treballador per part del capitalista o empresari, més enllà del seu salari. La plusvàlua és així la base del procés d'acumulació del capital i és el punt central de la teoria del valor marxista, del conflicte de classes i l'explotació laboral de l'obrer sota el sistema capitalista.

Els marxistes troben exemples de plusvàlua també en aquells serveis que fa l'usuari i no és pagat, ni se li ofereix un descompte, per fer-ho; com les caixes automàtiques dels supermercats (el comprador paga el mateix que abans però ara fa la feina del caixer), l'autoservei de gasolineres, etc.

Referències modifica

  1. «Plusvàlua». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 gener 2016]
  2. «Impost de Plusvàlua — Ajuntament de Tarragona». [Consulta: 17 gener 2016].
  3. «Plusvàlua Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana». [Consulta: 17 gener 2016].