Plutarc el Jove
Plutarc el Jove, en llatí Plutarchus, en grec antic Πλούταρχος, fou el fill del famós Plutarc de Queronea.
| Nom original | (grc) Πλούταρχος (la) Plutarchus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I |
| Mort | segle II |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Família | |
| Pares | Plutarc de Queronea i Timoxena |
| Germans | Làmpries |
Alguns erudits suposen que era l'autor d'algunes obres que generalment han estat atribuïdes al seu pare, especialment la Άπόφθεγμα (Sentències, dites), i els tractats περὶ ποταμω̂ν i περὶ τω̂ν ἀρεσκόντων τοι̂ς φιλοσόφοις. Segons Joan Tzetzes, la conversió que fa Plutarc de les fabuloses sirenes en cortesanes seductores, fan que la seva obra sigui més aviat fàcil i insípida. Niebuhr diu indignat que el que fa és treure la veritat històrica de la poesia pel senzill procediment de convertir-la en prosa.[1]
Referències modifica
- ↑ 1.Plutarchus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 431