Policètid
Els policètids són metabòlits secundaris de bacteris, fongs, plantes i animals. Els policètids són biosintetitzats per la polimerització de subunitats acetil i propionil en un procés similar a la biosíntesi d'àcids grassos (una condensació de Claisen).[1] Són els blocs de construcció per un ampli ventall de productes naturals.
Els policètids són estructuralment una família molt diversa de productes naturals amb activitats biològiques i propietats farmacològiques diverses.
Els policètids es divideixen en tres classes:
- Tipus I (sovint macròlids produïts per megasíntesi multimodular)
- Tipus II (sovint molècules aromàtiques produïdes per acció iterativa d'enzims dissociats)
- Tipus III (sovint molècules aromàtiques petites produïdes per espècies de fongs)
En ús comercial hi ha antibiòtics policètids, antifúngics, citostàtics, anticolesterolèmics, antiparasítics, promotors del creixement animal i insecticides naturales.
Exemples modifica
- Macròlids
- Picromicina, el primer macròlid aïllat (1950)
- Els antibiòtics eritromicina A, claritromicina, i azitromicina
- L'antihelmíntic ivermectina
- Antibiòtics poliens
- Tetraciclina
- La família d'antibiòtics tetraciclina
- Acetogenina
- Altres
Biosíntesi modifica
Els policètids són sintetitzats per un o més enzims policètido-sintasa (PKS) especialitzats i molt complexos.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Policètid |