Portaavions Taiyō

Taiyō
大鷹 *(Gran Falcó)*
	Noms Kasuga Maru (1940–1942) ; Taiyō (1942–1944)
Drassana	Mitsubishi Heavy Industries
Lloc de producció	Mitsubishi
Imperi Japonès
Historial
Col·locació de quilla	6 gener 1940
Avarament	19 setembre 1940
Naufragi	18 agost 1944
Marina Imperial Japonesa
	Taiyō
	2 setembre 1941 – 18 agost 1944
Operador	Marina Imperial Japonesa
Destí	enfonsat en combat
Característiques tècniques
Tipus	transatlàntic (1940–1941); portaavions d'escorta (1941–1944)
Classe	Classe Taiyō
Desplaçament	18116 t (estàndard); 20321 t (normal)
Propulsió	2 turbina Kampon ; 4 caldera de tub d'aigua
Potència	18.000 kW
Velocitat	21 kn ;
Autonomia	8500 mn a 18 kn
Capacitat	747
Característiques militars
Armament	Original: 4 canons antiaeris de 120 mm; 4 canons antiaeris Tipus 96 de 25 mm en muntatges dobles; 8 antiaeris de 13 mm; Des del 30 de juliol de 1942: 4 canons antiaeris de 120 mm; 6 canons antiaeris Tipo 96 de 25 mm en muntatges triples; 8 canons antiaeris Tipo 96 de 25 mm en muntatges dobles; Des del 14 de juliol de 1943: 4 canons antiaeris de 120 mm; 18 canons antiaeris Tipo 96 de 25 mm en muntatges triples; 8 canons antiaeris Tipo 96 de 25 mm en muntatges dobles; Des del 18 d'abril de 1944: 4 canons antiaeris de 120 mm; 24 canons antiaeris Tipus 96 de 25 mm en muntatges triples; 4 canons antiaeris Tipus 96 de 25 mm en muntatges dobles; 28 canons antiaeris Tipus 96 de 25 mm en muntatges simples; 8 carregues de profunditat Tipus 95;
Aeronaus	27 avió
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El Taiyō (japonès: 大鷹, Gran Falcó) va ser un portaavions de la Marina Imperial Japonesa, que formava la classe Taiyō amb el Chūyō i l'Unyō.

Construcció i conversió modifica

La seva construcció s'inicià com el transatlàntic Kasuga Maru (日丸) el 6 de gener de 1940, sent botat al setembre del mateix any, però al febrer de 1941, abans de la seva conclusió, va ser requisat per ser emprat com a transport militar. Després de portar a terme aquesta funció durant uns mesos, es decidí finalment transformar-lo en un portaavions, realitzant-se a Sasebo entre maig i setembre de 1941.

Historial Operatiu modifica

Igual que els seus bessons, va ser destinat a tasques de transport d'avions, material i personal, sovint en companyia del Chūyō o del Unyō. Igual que ells, també va ser repetidament atacat per submarins, tant el 28 de setembre de 1942 pel USS Trout, el 9 d'abril de 1943 pel USS Tunny, o el 24 de setembre del mateix any pel USS Cabrilla; tot i que en les tres ocasions va aconseguir arribar a port per ser reparat i tornar al servei actiu.

Durant la seva carrera experimentà successius increments al seu armament antiaeri, i fins i tot submarí a la darrera modificació, portant càrregues de profunditat. No obstant això, el 18 d'agost de 1944, prop del cap Bolinao (Luzon), i mentre que escortava un comboi cap a Manila, va rebre l'impacte d'un torpede llançat pel USS Rasher. L'explosió provocà que els dipòsits de combustible d'aviació esclatessin, enfonsant-se en només 26 minuts, amb molt pocs supervivents.

Referències modifica

Stille, Mark. Imperial Japanese Navy Aircraft Carriers 1921-45. Osprey Publishing, 2005. ISBN 1-84176-853-7.