Portuguès d'Olivença

El portuguès oliventí[1] (també conegut com a portuguès d'Olivença,[2] en portuguès: português oliventino/português de Olivença) és la varietat dialectal de la llengua portuguesa pròpia de les poblacions d'Olivença, Táliga i dels llogarets propers. Actualment el portuguès a Olivença i a Táliga no té cap reconeixement per part de l'Estat Espanyol que administra aquestes viles després de la Guerra de les Taronges. Portugal no reconeix la sobirania espanyola en la regió i afirma que aquests territoris li pertanyen.[3][4] Ja no es parla a Táliga.[5]

Fruit dels dos segles d'administració espanyola i aïllament de la resta de Portugal el portuguès oliventí és ara una parla moribunda; els joves ja no el parlen, i només ho fan alguns vells.[1][6] El portuguès va deixar de ser la llengua de la vila a partir de la dècada de 1940, procés accelerat per la política de castellanització duta a terme per l'Espanya franquista.[6][7][8]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hoy. «Portugués oliventino en conserva». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
  2. El mirandés: situación sociolingüística de una lengua minoritaria en la zona fronteriza portugués-española (en castellà). Academia Llingua Asturiana, 2009. ISBN 9788481684612. 
  3. Trofa, O Notícias da. «Olivença é Portugal. É bom não esquecer!». www.onoticiasdatrofa.pt. [Consulta: 13 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  4. «Olivenza (Badajoz), zona de conflicto internacional. Noticias de Mundo». El Confidencial.
  5. «Olivença, português, cultura». Port.Pravda.Ru.
  6. 6,0 6,1 Hoy. ««En la época de Franco, los libros sobre Olivenza estaban prohibidos». hoy.es». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
  7. Hoy. ««Con el franquismo, la Olivenza portuguesa se difuminó bastante». hoy.es». www.hoy.es. [Consulta: 13 gener 2017].
  8. SOL, Jornal «Olivença. Além Guadiana, fala-se cada vez mais português». Semanario SOL.