Pou de glaç de Corbera de Llobregat
El pou de glaç de Corbera de Llobregat, a Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||||
| Tipus | Pou de glaç  | ||||||||
| Construcció | XVII | ||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) | ||||||||
| Localització | L'Avall, a tocar de la línia de ferrocarrils, entre la riera de Corbera i el canal Sedó (Corbera de Llobregat) | ||||||||
| |||||||||
| BCIL | |||||||||
| Data | 08/05/2007 | ||||||||
| Identificador | IPAC: 30956 | ||||||||
| |||||||||
Descripció modifica
El pou de glaç -situat a prop del pas de la barca i al costat del pas estratègic de la Roca del Droc- és una construcció semisubterrània de grans dimensions, de forma cilíndrica i coberta de cúpula semiesfèrica, amb una estructura externa octogonal que protegia la cúpula. D'aquesta estructura se'n conserven 6 parets: cadascun dels costats de l'octàgon mesura 3,40 de llarg i l'amplada dels murs és de 80 cm. Les mesures totals del pou són 11 metres de diàmetre a la base circular i 8 metres a l'estructura externa octogonal. L'interior del pou es troba en perfecte estat de conservació, fa més de 10 metres des de la base fins a la cúpula i 9,3 metres de diàmetre. Els murs que conformen les parets són de més d'1 metre d'amplada. A la part superior del cilindre hi ha dues obertures per on en el seu dia es deuria entrar el gel. Les marques de petits forats a distància regular als murs de les parets suggereixen els punts d'ancoratge d'alguna estructura de fusta utilitzada per a l'accés des homes que treballaven dins el pou.[1]
A mitjana altura, a 1,5 metres de la cúpula, s'hi va practicar una porta, de factura evidentment posterior a la construcció del pou, i que deuria permetre un accés ràpid al seu interior.[1]
El terra està ple de detritus i material de rebuig llençat sense cura.[1]
Història modifica
El Baró de Corbera era propietari del castell, una fortalesa amb tres recintes exteriors. Dins el castell, hi havia una ermita consagrada a Santa Magdalena a on arribaven gran nombre de pelegrins. El Senyor de Corbera era arrendatari del Priorat de Sant Ponç i cobrava els censos i delmes del monestir, així com del pas de barca, del molí de farina i del pou de glaç. Igualment eren propietat del baró l'hostal de pelegrins, la carnisseria i el forn de pa, que tenia llogats. Era obligació de l'hostaler vendre, entre altres productes, i especialment durant les festes de la patrona el 22 de juliol, gel o neu, per a la conserva dels aliments i per ús dels habitants i dels forasters que venien de lluny per a venerar la santa. Aquesta informació es troba en un document d'arrendament dels serveis de l'hostal a Pau Massana, responsable de l'hostal entre els anys 1729 i 1731. La menció específica al gel, com a producte entre d'altres que havia de proporcionar, posen de manifest l'existència d'un pou als voltants i l'accessibilitat de l'hostaler per a l'adquisició del gel. No és d'estranyar que el Senyor de Corbera disposés d'un pou de glaç, perquè el gel es considerava un producte de primera necessitat; a més, tenia el títol de Baró i era un dels homes més poderosos de la zona.[1]
Actualment el pou està en terrenys propietat de la marquesa de Pallejà.[1]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- «Pou de glaç de Corbera de Llobregat». Mapa de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.