Viquipèdia

Premi Louis-Delluc

El premi Louis-Delluc (en francès Prix Louis-Delluc) és un premi cinematogràfic francès que s'atorga des de 1936 i rep el nom en homenatge a l'escriptor i director Louis Delluc.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Louis-Delluc
Imatge
Alice Diop, guanyadora ex-aequo el 2022
Tipuspremi cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
EpònimLouis Delluc Modifica el valor a Wikidata
Vigència1937 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1937 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Jean Renoir, Per l'obra The Lower Depths (1937)
Jeff Musso, Per l'obra The Puritan (en) Tradueix (1938)
Marcel Carné, Per l'obra Le Quai des brumes (1939)
André Malraux, Per l'obra Sierra de Teruel (1945)
Jean Cocteau, Per l'obra La bella i la bèstia (1946)
Nicole Vedrès, Per l'obra Paris 1900 (en) Tradueix (1947)
Jean Dréville, Per l'obra Les Casse-pieds (1948)
Jacques Becker, Per l'obra Rendezvous in July (en) Tradueix (1949)
Robert Bresson, Per l'obra Diary of a Country Priest (en) Tradueix (1950)
Alexandre Astruc, Per l'obra The Crimson Curtain (en) Tradueix (1952)
Jacques Tati, Per l'obra Les vacances del Sr. Hulot (1953)
Henri-Georges Clouzot, Per l'obra Les Diaboliques (1954)
René Clair, Per l'obra Les maniobres de l'amor (1955)
Albert Lamorisse, Per l'obra Le Ballon rouge (1956)
Louis Malle, Per l'obra Elevator to the Gallows (en) Tradueix (1957)
Chris Marker, Per l'obra Moi, un noir (en) Tradueix (1958)
Michel Drach, Per l'obra On n'enterre pas le dimanche (fr) Tradueix (1959)
Michel Drach (1959)
Henri Colpi, Per l'obra Una absència tan llarga (1960)
François Reichenbach, Per l'obra The Winner (en) Tradueix (1961)
Pierre Etaix, Per l'obra The Suitor (1962)
Alain Robbe-Grillet, Per l'obra La immortal (1962)
Jacques Demy, Per l'obra Les Parapluies de Cherbourg (1963)
Agnès Varda, Per l'obra Le bonheur est dans le pré (1964)
Jean-Paul Rappeneau, Per l'obra A Matter of Resistance (en) Tradueix (1965)
Alain Resnais, Per l'obra La guerra s'ha acabat (1966)
Michel Deville, Per l'obra Benjamin (en) Tradueix (1967)
François Truffaut, Per l'obra Baisers volés (1968)
Claude Sautet, Per l'obra Les coses de la vida (1969)
Éric Rohmer, Per l'obra Le Genou de Claire (1970)
André Delvaux, Per l'obra Rendezvous at Bray (en) Tradueix (1971)
Costa-Gavras, Per l'obra État de siège (1972)
Bertrand Tavernier, Per l'obra L'horloger de Saint-Paul (1973)
Claude Pinoteau, Per l'obra The Slap (en) Tradueix (1974)
Jean-Charles Tacchella, Per l'obra Cosí (1975)
Yves Boisset, Per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif (1976)
Diane Kurys, Per l'obra Diabolo menthe (1977)
Christian de Chalonge, Per l'obra L'argent des autres (en) Tradueix (1978)
Paul Grimault, Per l'obra El Rei i l'Ocell (1979)
Alain Cavalier, Per l'obra Un étrange voyage (en) Tradueix (1980)
Pierre Granier-Deferre, Per l'obra Une étrange affaire (1981)
Andrzej Wajda, Per l'obra Danton (1982)
Maurice Pialat, Per l'obra Pels nostres amors (1983)
Richard Dembo, Per l'obra La diagonale du fou (1984)
Claude Miller, Per l'obra L'Effrontée (1985)
Leos Carax, Per l'obra Mauvais Sang (1986)
Louis Malle, Per l'obra Au revoir les enfants (1987)
Jean-Luc Godard, Per l'obra Soigne ta droite (1987)
Michel Deville, Per l'obra The Reader (en) Tradueix (1988)
Éric Rochant, Per l'obra Love Without Pity (en) Tradueix (1989)
Patrice Leconte, Per l'obra El marit de la perruquera (1990)
Jacques Doillon, Per l'obra The Little Gangster (en) Tradueix (1990)
Alain Corneau, Per l'obra Tots els matins del món (1991)
Christine Pascal, Per l'obra Le Petit prince a dit (en) Tradueix (1992)
Alain Resnais, Per l'obra No Smoking (1993)
André Téchiné, Per l'obra Els joncs salvatges (1994)
Claude Sautet, Per l'obra Nelly and Mr. Arnaud (en) Tradueix (1995)
Sandrine Veysset, Per l'obra Y aura-t-il de la neige à Noël ? (1996)
Robert Guédiguian, Per l'obra Marius et Jeannette (1997)
Alain Resnais, Per l'obra Coneixem la cançó (1997)
Cédric Kahn, Per l'obra L'Ennui (1998)
Otar Iosseliani, Per l'obra Adieu, plancher des vaches ! (1999)
Claude Chabrol, Per l'obra Merci pour le chocolat (2000)
Patrice Chéreau, Per l'obra Intimacy (2001)
Nicolas Philibert, Per l'obra Être et avoir (2002)
Lucas Belvaux, Per l'obra Belvaux's Trilogy (en) Tradueix, Un couple épatant (en) Tradueix, Cavale (en) Tradueix, Après la vie (en) Tradueix (2003)
Noémie Lvovsky, Per l'obra Les Sentiments (2003)
Lucas Belvaux (2003)
Arnaud Desplechin, Per l'obra Rois et reine (2004)
Philippe Garrel, Per l'obra Regular Lovers (en) Tradueix (2005)
Pascale Ferran, Per l'obra Lady Chatterley (en) Tradueix (2006)
Abdellatif Kechiche, Per l'obra La Graine et le Mulet (2007)
Raymond Depardon, Per l'obra Modern Life (en) Tradueix (2008)
Jacques Audiard, Per l'obra Un profeta (2009)
Raul Ruiz, Per l'obra Mysteries of Lisbon (en) Tradueix (2010)
Aki Kaurismäki, Per l'obra Le Havre (2011)
Benoît Jacquot, Per l'obra Farewell, My Queen (en) Tradueix (2012)
Abdellatif Kechiche, Per l'obra La vie d'Adèle (2013)
Olivier Assayas, Per l'obra Els núvols de Sils María (2014)
Philippe Faucon, Per l'obra Fatima (en) Tradueix (2015)
Stéphane Brizé, Per l'obra Une vie (2016)
Mathieu Amalric, Per l'obra Barbara (en) Tradueix (2017) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000549 Modifica el valor a Wikidata

Avui en dia, alguns el consideren el Premi Goncourt de cinema.[1][2]

El 1999 es va crear un premi Louis-Delluc per a la primera pel·lícula.

Creació modifica

El desembre de 1936, en nom de l'associació La Jeune Critique indépendante, Maurice Bessy i Marcel Idzkowski van voler afegir un Prix de la jeunesse al Gran Premi de Cinema Francès que s'atorgava des de 2 anys abans.[3]

Se li va posar el nom de Louis Delluc: teòric d'un cinema “a la francesa” aleshores en plena maduració abans de la guerra, defensor del reconeixement institucional d'aquest mitjà descuidat i de vegades odiat,[4] aquest prolífic escriptor i jove director als 30 anys va ser censurat per la seva pel·lícula La Boue en maig de 1921, víctima de una administració retrògrada. Mort als 33 anys després de només 7 pel·lícules, és el líder de la jove i innovadora primera avantguarda del cinema francès.

Perquè el lema «Defensa el cinema, l'art jove i l'art dels joves amb entusiasme i franquesa» s'aplica millor, la imatge de Louis Delluc quan parla del seu compromís amb el cinema,[5][6][7] el jurat està format per 23 membres, tots de trenta anys, a excepció del seu degà Paul Gordeaux, de 45 anys i quatre benjamins: Pierre Ogouz (periodista), 27 anys, Maurice Bessy, 26 anys, Émile Cerquant (periodista), 25 anys, i el jove Georges Cravenne llavors de 22 anys.

Els altres membres del primer jurat del premi Louis-Delluc són, per ordre alfabètic, Marcel Achard, Georges Altman, Claude Aveline, Pierre Bost, Odile Cambier (cronista), Suzanne Chantal, Georges Charensol, Louis Cheronnet (periodista), Benjamin Fainsilber (autor dramàtic), Nino Frank, Paul Gilson, Pierre Humbourg, Marcel Idzkowski, Henri Jeanson, André Le Bret (actor), Roger Lesbats, Roger Régent i Jean Vidal.

El jurat amplia els criteris de selecció de pel·lícules a aquelles "realitzades per un esperit francès"[8] que permet incloure determinades pel·lícules estrangeres quan les seleccionades per al Gran Premi del Cinema Francès no poden rebre cap col·laboració externa.

El jurat selecciona una trentena de pel·lícules.

El dimarts 22 de desembre, a les 13 h, durant un dinar amistós presidit per René Delluc, pare de Louis Delluc, el primer premi Louis-Delluc és atorgat a la pel·lícula Les Bas-fonds dirigida per Jean Renoir, per una curta majoria de vots davant la pel·lícula Jenny de Marcel Carné.

El gran premi de cinema s'atorgarà al vespre a la pel·lícula L'Appel du silence de Léon Poirier.

La recepció d'aquest nou premi per part de la premsa està anunciada:[9] les seves ambicions manifestades de promoure l'aparició del cinema enfosquien certes preguntes que ja es plantegen a la premsa sobre els modes de funcionament[10] d'aquest autoproclamat col·lectiu on, en una barreja de gèneres i amb una llibertat de to difícil de justificar, membres del jurat fa una crònica pròpia del seu treball.[11]

L'any següent es va produir un retard en l'organització de l'esdeveniment que es va ajornar al febrer de 1938, però es va mantenir el principi de lliurament de premis a finals d'any natural i es va reproduir per a la tercera edició del mateix any.

Per tant, no hi ha cerimònia de lliurament de premis el 1937 i n'hi ha dos el 1938, amb 10 mesos de diferència.

La guerra frustra l'organització de l'esdeveniment que no atorga premis del 1939 al 1944.

Evolució modifica

Després de la guerra, el premi va guanyar progressivament l'estima dels cinèfils, sobretot per l'eficàcia de la designació del Premi Louis-Delluc que, a més de ser icònic, va marcar els esperits i al costat del qual es va afegir el terme "Gran Premi del Cinema Francès”, que lluita per mantenir-se.

El 1949 i el 1953, mentre que no es va fer la presentació del gran premi del cinema francès, es va mantenir el premi Louis-Delluc, ara independent.

Si bé conserva una certa dimensió avantguardista en esforçar-se per honrar pel·lícules de gènere o documentals, la seva creixent notorietat i l'interès que desperta als ulls de la professió empenyen els seus successius dirigents a contravenir les recomanacions dels seus fundadors com la defensa d'un cinema exclusivament jove i el manteniment de l'edat dels membres del jurat menors de 40 anys.

El premi Louis-Delluc actualment modifica

Gilles Jacob, membre del jurat des de 1975, el presideix cada any des de 1993.[12] Les deliberacions tenen lloc al restaurant parisenc Fouquet's a l'Avinguda dels Camps Elisis.

Exempt de tota consideració comercial, succeeix que el premi Louis-Delluc reconeix una pel·lícula que encara no s'ha estrenat a les sales i afecta la seva distribució com l'any 1958 per Moi, un noir que es distribueix el març de 1960, Le Roi et l'Oiseau premiat el 1979 i que s'estrenarà el març de l'any següent o Danton l'any 1982, llançat al gener, un mes després que s'atorgués el premi.

Criteris d'elegibilitat modificats després de la guerra i mantinguts fins al 1986: la pel·lícula s'havia de rodar a França.[13] Actualment, l'exigència és sobretot la nacionalitat dels directors i produccions: dues pel·lícules de parla no francesa Espoir, sierra de Teruel i Els núvols de Sils Maria va guanyar el premi el 1945 i el 2014.

Les pel·lícules escollides combinen rigor artístic, estil singular, visió d'autor i reconeixement públic. Estan seleccionats entre les primeres pel·lícules (Jean-Paul Rappeneau el 1965 o Sandrine Veysset el 1996) o produccions d'autors confirmats i reconeguts (Jean-Luc Godard i Louis Malle, premiats conjuntament el 1987, Claude Chabrol el 2000…), malgrat un acord que, si bé fa molt de temps que no s'aplica i s'abandona l'any 1986, es compromet a premiar un director jove que preferiblement mai no ha guanyat cap premi.[13][14]

Després de l'abandonament d’aquesta convenció inicial, el premi Louis-Delluc es va atorgar de vegades diverses vegades als mateixos cineastes, com ara Alain Resnais el 1966, 1993 i el 1997, Michel Deville el 1967 i el 1988, Louis Malle el 1957 i el 1987, Claude Sautet el 1969 i el 1995 i Abdellatif Kechiche el 2007 i el 2013.

Des de 2016, els membres del jurat són setze i són elegits vitalíciament per cooptació.[15]

El 2019, el jurat, presidit per Gilles Jacob,va estar format per Sophie Avon (Ouest-France), Michel Ciment (Positif), Annie Coppermann (Les Échos), Élisabeth Franck-Dumas (Libération), Jean-Michel Frodon (Slate), Jérôme Garcin (L'Obs), Serge Kaganski, Jean-Marc Lalanne (Les Inrocks), Gérard Lefort, Xavier Leherpeur (La Septième Obsession), Pascal Mérigeau, Pierre Murat (Télérama), Marie-Noëlle Tranchant (Le Figaro ; Causeur) i Alex Vicente (El País).[16]

Guanyadors modifica

Premi Louis-Delluc a la millor pel·lícula modifica

Dècada del 1930 modifica

Any Títol Director(s)
1937 Les Bas-fonds Jean Renoir[17]
1938 Le Puritain Jeff Musso
1939 Le Quai des brumes Marcel Carné[17]

Dècada del 1940 modifica

Any Títol Director(s)
1940 no concedit
1941
1942
1943
1944
1945 Espoir, sierra de Teruel André Malraux
1946 La Belle et la Bête Jean Cocteau[17]
1947 Paris 1900 Nicole Védrès
1948 Les Casse Pieds Jean Dréville
1949 Rendez-vous de juillet Jacques Becker[17]

Dècada del 1950 modifica

Any Títol Director(s)
1950 Journal d'un curé de campagne Robert Bresson
1951 no concedit[18]
1952 Le Rideau cramoisi Alexandre Astruc
1953 Les Vacances de M. Hulot± Jacques Tati[17]
1954 Les Diaboliques Henri-Georges Clouzot[17]
1955 Les Grandes Manœuvres René Clair[17]
1956 Le Ballon rouge≠ Albert Lamorisse
1957 Ascenseur pour l'échafaud Louis Malle[17]
1958 Moi, un noir Jean Rouch[17]
1959 On n'enterre pas le dimanche Michel Drach

Dècada del 1960 modifica

Any Títol Director(s)
1960 Une aussi longue absence Henri Colpi
1961 Un cœur gros comme ça François Reichenbach
1962 L'Immortelle Alain Robbe-Grillet
Le Soupirant Pierre Étaix
1963 Les Parapluies de Cherbourg±≈ Jacques Demy[17]
1964 Le Bonheur Agnès Varda[19]
1965 La Vie de château Jean-Paul Rappeneau[17]
1966 La Guerre est finie Alain Resnais
1967 Benjamin Michel Deville
1968 Baisers volés François Truffaut
1969 Les Choses de la vie Claude Sautet

Dècada del 1970 modifica

Any Títol Director(s)
1970 Le Genou de Claire Éric Rohmer
1971 Rendez-vous à Bray André Delvaux
1972 État de siège Costa-Gavras
1973 L'Horloger de Saint-Paul Bertrand Tavernier[17]
1974 La Gifle Claude Pinoteau
1975 Cousin, cousine Jean-Charles Tacchella
1976 Le Juge Fayard dit Le Shériff Yves Boisset
1977 Diabolo menthe Diane Kurys[17]
1978 L'Argent des autres Christian de Chalonge
1979 Le Roi et l'Oiseau Paul Grimault

Dècada del 1980 modifica

Any Títol Director(s)
1980 Un étrange voyage Alain Cavalier
1981 Une étrange affaire Pierre Granier-Deferre
1982 Danton Andrzej Wajda
1983 À Nos Amours Maurice Pialat
1984 La Diagonale du fou Richard Dembo
1985 L'Effrontée Claude Miller
1986 Mauvais sang Leos Carax
1987 Soigne ta droite Jean-Luc Godard
Au revoir les enfants Louis Malle
1988 La Lectrice Michel Deville
1989 Un monde sans pitié Éric Rochant

Dècada del 1990 modifica

Any Títol Director(s)
1990 Le Petit Criminel Jacques Doillon
Le Mari de la coiffeuse Patrice Leconte
1991 Tous les matins du monde Alain Corneau[17]
1992 Le Petit prince a dit Christine Pascal
1993 Smoking / No Smoking Alain Resnais
1994 Les Roseaux sauvages André Téchiné
1995 Nelly et Monsieur Arnaud Claude Sautet
1996 Y aura-t-il de la neige à Noël ? Sandrine Veysset
1997 On connaît la chanson Alain Resnais[17]
Marius et Jeannette Robert Guédiguian
1998 L'Ennui Cédric Kahn
1999 Adieu, plancher des vaches ! Otar Iosseliani

Dècada del 2000 modifica

Any Títol Director(s)
2000 Merci pour le chocolat Claude Chabrol
2001 Intimité Patrice Chéreau
2002 Être et avoir Nicolas Philibert
2003 Trilogia: Cavale / Un couple épatant / Après la vie Lucas Belvaux
Les Sentiments Noémie Lvovsky
2004 Rois et reine Arnaud Desplechin
2005 Les Amants réguliers Philippe Garrel
2006 Lady Chatterley Pascale Ferran
2007 La Graine et le Mulet Abdellatif Kechiche
2008 La Vie moderne Raymond Depardon
2009 Un prophète Jacques Audiard

Dècada del 2010 modifica

Any Títol Director(s)
2010 Mistérios de Lisboa (Mystères de Lisbonne) Raúl Ruiz Pino
2011 Le Havre Aki Kaurismäki
2012 Les Adieux à la reine Benoît Jacquot
2013 La Vie d'Adèle – Chapitres 1 & 2 Abdellatif Kechiche[20]
2014 Sils Maria Olivier Assayas
2015 Fatima Philippe Faucon[21]
2016 Une vie Stéphane Brizé
2017 Barbara Mathieu Amalric[22]
2018 Plaire, aimer et courir vite Christophe Honoré[23]
2019 Jeanne Bruno Dumont[24]

Dècada del 2000 modifica

Any Títol Director(s)
2020 Adolescentes Sébastien Lifshitz[25]
2021 Onoda, 10 000 nuits dans la jungle Arthur Harari[26]
2022 Pacifiction Albert Serra[27]
Saint Omer Alice Diop[27]

Premi Louis Delluc a l’opera prima modifica

Dècada del 1990 modifica

Any Títol Director(s)
1999 Voyages Emmanuel Finkiel

Dècada del 2000 modifica

Any Títol Director(s)
2000 Ressources humaines Laurent Cantet
2001 Toutes les nuits Eugène Green
2002 Wesh wesh, qu'est-ce qui se passe? Rabah Ameur-Zaïmeche
2003 Il est plus facile pour un chameau... Valeria Bruni-Tedeschi
2004 Quand la mer monte... Yolande Moreau i Gilles Porte
2005 Douches froides Antony Cordier
2006 Le Pressentiment Jean-Pierre Darroussin
2007 Naissance des pieuvres Céline Sciamma
Tout est pardonné Mia Hansen-Løve
2008 L'Apprenti Samuel Collardey
2009 Qu'un seul tienne et les autres suivront Léa Fehner

Dècada del 2010 modifica

Any Títol Director(s)
2010 Belle Épine Rebecca Zlotowski[28]
2011 Donoma Djinn Carrénard
2012 Louise Wimmer Cyril Mennugun
2013 Vandal Hélier Cisterne[20]
2014 Les Combattants Thomas Cailley
2015 Le Grand Jeu Nicolas Pariser[29]
2016 Gorge cœur ventre Maud Alpi
2017 Grave Julia Ducournau
2018 Jusqu'à la garde / Les Garçons sauvages (ex-aequo) (i) Xavier Legrand / (ii) Bertrand Mandico[30]
2019 Vif-Argent Stéphane Batut[24]

Dècada del 2020 modifica

Any Títol Director(s)
2020 Josep Aurel[25]
2021 Vers le bataille Aurélien Vernhes-Lermusiaux[26]
2022 Falcon Lake Charlotte Le Bon[27]

Notes modifica

  • ≠ Guanyadora de l'Oscar
  • ± Nominada a l'Oscar
  • ≈ Guanyador de la Palma d'Or

Referències modifica

  1. ↑ «Prix Louis-Delluc». Allociné.
  2. ↑ Mathilde Cesbron. «La Vie d'Adèle reçoit le prix Louis-Delluc», 17-12-2013.
  3. ↑ «Le Jour (1933-1944), 6 décembre 1936 - page 6 - 2ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
  4. ↑ Els termes “detestations”, “ odiar”, etc. són redundants amb molts autors, actors i/o directors quan se'ls pregunta a la premsa sobre les seves primeres impressions vis-a-vis del cinema abans de 1914.
    «Les Lettres françaises, 31 mars 1949 - page 6 - 2ème colonne bas - "Au cinéma, il avait fini par presque tout donner..."». Retronews.
  5. ↑ «Le Petit Journal, 15 juin 1923 - page 4 - 6ème colonne milieu - "Que si! Le projet...""». Retronews.
  6. ↑ Article de Léon Moussinac, amic d'infància i col·lega de tota la vida de Louis Delluc, que va agafar la ploma, després de la mort de Delluc, per advertir els que s'arriscaven a una interpretació irreflexiva de les declaracions d'aquest sobre el cinema per i per als joves.
    «L'Humanité, 15 octobre 1927 - page 4 - 3ème colonne milieu - "A cinéma, moyen d'expressions jeune..."». Retronews.
  7. ↑ Article de Louis Delluc : «Le Siècle, 28 juillet 1918 - page 3 - 1ère colonne - 2ème partie - "Ainsi nous nous habituons à voir..."». Retronews.
  8. ↑ «Le Populaire (1916-1970), 18 décembre 1936 - page 6 - 5ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
  9. ↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 1 - 1er article - colonnes 1,2 et 3». Retronews.
  10. ↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 3 - 2ème colonne - dernières lignes - Tours de scrutin». Retronews.
  11. ↑ En aquest cas, a continuació, en un article que va escriure 4 dies abans de la deliberació, Paul Gordeaux, degà del jurat.
    «La Petite Gironde, 18 décembre 1936 - page 6 - 3ème et 4ème colonne - "Projections" - "Le prix Louis-Delluc, rival du Grand Prix du Cinéma"». Retronews.
  12. ↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1975/01/13/la-gifle-prix-delluc_3104621_1819218.html?xtmc=gifle_louis_delluc_lacombe&xtcr=1 La Gifle Prix-Delluc]». Le Monde, 13-01-1975.
  13. ↑ 13,0 13,1 «[www.lemonde.fr/archives/article/1986/12/13/le-delluc-a-mauvais-sang_2931662_1819218.html?xtmc=sang_delluc&xtcr=13 Le Delluc à Mauvais Sang]». Le Monde, 13-12-1986.
  14. ↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1987/12/12/le-prix-louis-delluc-decerne-a-jean-luc-godard-et-louis-malle_4077117_1819218.html Le Prix Louis-Delluc décerné à Jean-Luc Godard et Louis Malle]». Le Monde, 12-12-1987.
  15. ↑ Robin Cannone «Prix Louis-Delluc 2016 : Stéphane Brizé au nom d'«Une Vie»». Le Figaro, 14-12-2016 [Consulta: 9 gener 2020].
  16. ↑ Léa André-Sarreau. «Prix Louis-Delluc 2019 : Une fille facile, Grâce à Dieu et Synonyme sélectionnés». troiscouleurs.fr, 31-10-2019.
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 THE A to Z of French Cinema - Google Books (pg.359)
  18. ↑ “Com que la producció francesa no ha donat aquest any una pel·lícula la qualitat de la qual correspongui a l'esperit del premi (...) [els jurats] sense menysprear els esforços dels creadors i artistes francesos, demanen que es faci una política de foment de la qualitat, i que els poders públics prenen mesures urgents per permetre la supervivència del cinema francès"
    «[www.lemonde.fr/archives/article/1951/12/17/crise-de-la-qualite_2070853_1819218.html?xtmc=delluc&xtcr=1 Crise de la qualité]». Le Monde, 17-12-1951.
  19. ↑ Editions Xavier Barral
  20. ↑ 20,0 20,1 Blue is the Warmest Color Adds Louis Dullac to Trophy Collection- IONCINEMA.com
  21. ↑ Philippe Faucon's 'Fatima' wins Louis Dullac prize for best French film - Boston Herald
  22. ↑ Mathieu Amalric's 'Barbara' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
  23. ↑ 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
  24. ↑ 24,0 24,1 Le prix Louis-Delluc 2019 décerné à Bruno Dumont pour son film "Jeanne" / Franceinfo: Culture. [Retrieved 11 December 2019].
  25. ↑ 25,0 25,1 "Le Prix Louis-Delluc pour Adolescentes" / Cineuropa. [Retrieved 3 February 2021]
  26. ↑ 26,0 26,1 Fabien Lemercier, Onoda wins the Louis-Delluc Award. Cineuropa, 13 Jan. 2022. [Retrieved 24 January 2022].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Fabien Lemercier, "Saint Omer and Pacifiction receive the Louis-Delluc prize ex-aequo". Cineuropa, 1 December 2022. [Retrieved 24 December 2022].
  28. ↑ Une fille facile -Directors' Fortnight
  29. ↑ Alice et le Maire - Directors' Fortnight
  30. ↑ Christopher Honore's 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Variety

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Louis-Delluc&oldid=33115280»