Premis Pompeu Fabra
Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,[1] i, des de 2010, de la llengua occitana, en qualsevol punt del domini lingüístic.[2]
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Pompeu Fabra i Poch | ||
| Vigència | 2008 - | ||
| Freqüència | biennal | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Generalitat de Catalunya | ||
| Format per | |||
Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica Premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana Premi Pompeu Fabra a la projecció i difusió de la llengua catalana Premi Pompeu Fabra de l'àmbit socioeconòmic Premi Pompeu Fabra al voluntariat lingüístic | |||
| Lloc web | gencat.cat… | ||
La creació dels premis data del 28 d'octubre de 2008, mitjançant una ordre vicepresidencial, i va a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística, per mitjà del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.[1] Un dels objectius dels premis és fomentar l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de l'occità, en els sectors de regulació privada.[1] L'adquisició del premi no comporta l'ingrés d'una dotació econòmica, sinó d'un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor Manuel Cusachs,[3] en el cas català, i d'un bust de Robèrt Lafont, de les mateixes característiques i fet pel mateix autor, en el cas del premi occità.[2]
Els premis consten de sis categories temàtiques (comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic, des de l'edició de 2012),[1] així com una categoria especial per la defensa, projecció i promoció de l'occità.[2]
Historial modifica
Premi Pompeu Fabra modifica
| Edició | Any | Comunicació i noves tecnologies | Àmbit socioeconòmic | Projecció i difusió del català | Trajectòria professional, científica o cívica | Incorporació a la comunitat lingüística | Voluntariat lingüístic |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I | 2008 | Fundació puntCAT | Grup Bon Preu | Till Stegmann | Aina Moll | Saoka Kingolo | - |
| II | 2009 | Galetes Trias | Patrizio Rigobon | Isabel-Clara Simó | Giovanni CastroNota 1 | - | |
| III | 2010 | VilaWeb | Moritz | Bernat Lesfargues | Albert Jané | Celia Angulo | - |
| IV | 2012 | Amical Wikimedia | Grup Taurus | Paul Preston | Joan Veny | Pius Alibek Hermez | Hospital Sant Jaume d'Olot |
| V | 2014 | Núvol | Establiments Viena | Manel | Joan Melià | Ileana Belfiore | Projecte Rossinyol. Universitat de Girona i Fundació Servei Solidari |
| VI | 2016[4] | Softcatalà | Casa Ametller | Anglo-Catalan Society | Jordi Carbonell | Liz Castro | Punt de Referència |
| VII | 2018[5] | Associació de Publicacions Periòdiques en Català | König | Associació d'Editors en Llengua Catalana | Mila Segarra i Jordi Mir | Halldór Már Stefánsson | Ramon Rom Sagristà |
| VIII | 2020[6] | Canal Malaia | FilminCAT | Txarango | Lídia Pons i Joan Julià-Muné | coral Canta amb el cor, del CNL de Reus | Blanca Serra |
| IX | 2022[7] | Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l'IEC | Fibracat | Carla Simón | Miquel Strubell (post mortem) | Shazra Javed | Jordi Esteban |
| X | 2024 |
Premi Robèrt Lafont modifica
| Edició | Any | Defensa, projecció i promoció de l'occità |
|---|---|---|
| I | 2010 | Pèire Bec |
| II | 2012 | Felip Gardy |
| III | 2014 | Jacme Taupiac |
| IV | 2016 | Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran |
| V | 2018[5] | Georg Kremnitz |
| VI | 2020 | Frederic Vergés Bartau |
| VII | 2022[7] | Xavier Lamuela i Lissa Escala |
| VIII | 2024 |
Premi Pompeu Fabra anterior modifica
Hi havia hagut un Premi Pompeu Fabra anterior, acordat, entre altres, per l'Institut d'Estudis Catalans per tercera vegada el 1973 al filòleg britànic Max Woodfield Wheeler.[8]
Notes modifica
Nota 1: Giovanni Castro fou un ciutadà colombià que feia 10 anys que residia a Catalunya quan va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Secretaria de Política Lingüística - Premis Pompeu Fabra, Generalitat de Catalunya (consulta: 5-11-10).
- ↑ Premis Pompeu Fabra, Blogspot.com - Gazophylacium (consulta: 26-12-09).
- ↑ «Jordi Carbonell, Liz Castro, Softcatalà i Casa Ametller guanyen els Premis Pompeu Fabra 2016». Ara, 08-04-2016 [Consulta: 8 abril 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «La consellera de Cultura presideix la cerimònia de lliurament dels VII premis Pompeu Fabra i del V Premi Robèrt Lafont». Generalitat de Catalunya, 23-10-2018. Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 24 octubre 2018].
- ↑ «Canal Malaia guanya un Premi Pompeu Fabra». Núvol, 04-12-2020.
- ↑ 7,0 7,1 «Carla Simon, Fibracat TV, Paraulògic i el portal de recursos de l'IEC, principals guardonats dels Premis Pompeu Fabra 2022, que atorga el Departament de Cultura». Govern.cat, 05-12-2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
- ↑ Google i Isabel-Clara Simó, entre els guardonats amb els Premis Pompeu Fabra pel seu impuls i defensa del català, Avui, 21 de desembre 2009 (consulta: 26-12-09).