Premi Renaudot

premi literari francès

El Premi Théophraste Renaudot (en francès: Prix Théophraste Renaudot), que es coneix més usualment com a Premi Renaudot, és un guardó literari que van crear el 1926 deu periodistes i crítics literaris mentre estaven esperant els resultats de la deliberació del tribunal del Premi Goncourt.

Infotaula d'organitzacióPremi Renaudot

EpònimThéophraste Renaudot Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1926

Lloc webprixrenaudot.free.fr Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El primer tribunal del Premi Renaudot constava de Raymond de Nys, Marcel Espiau, Georges Le Fèvre, Noël Sabord, Georges Martin, Odette Pannetier, Henri Guilac, Gaston Picard, Pierre Demartre, i Georges Charensol. Aquests autors van escriure conjuntament una biografia de Renaudot en 10 capítols, i cada capítol va ser redactat per una persona diferent. L'obra va ser publicada el 1929 a l'editorial Gallimard amb el títol La vie de Théophraste Renaudot.

Encara que no tingui cap lligam directe amb l'Acadèmia Goncourt, el jurat del Renaudot intervé com una mena de complement natural d'aquest. Aquesta complementarietat s'accentua pel fet que el resultat s'anuncia simultàniament i en el mateix lloc (el primer dimarts de novembre al restaurant Drouant de París).

A més del premi principal, el jurat guardona cada any d'ençà el 2003 amb un Premi Renaudot els assaigs i des del 2009 amb un Premi Renaudot els llibres de butxaca. També a partir del 1992 existeix un Premi Renaudot per als alumnes de batxillerat.

La polèmica del 2007 modifica

L'atribució a Daniel Pennac del Premi Renaudot de 2007 va suscitar algunes crítiques. El periodista i escriptor Christophe Donner va acusar aleshores, el 7 de novembre de 2007, un dels membres més influents del comitè, Franz-Olivier Giesbert, de manipular les deliberacions del jurat.[1] Segons l'agència de notícies France-Presse, va ser efectivament "à la surprise générale que les jurés du Renaudot ont attribué le prix 2007 à Daniel Pennac, alors que le livre de ce dernier ne figurait pas sur la liste des ouvrages sélectionnés[2]".

Els membres del jurat actual modifica

Llista dels premiats modifica

 
Louis-Ferdinand Céline per Voyage au bout de la nuit el 1932.
 
Michel Butor per La Modification el 1957
 
Jean-Marie Gustave Le Clézio per Le Procès-verbal el 1963.
 
Pascal Bruckner per Les Voleurs de beauté el 1997.
 
Alain Mabanckou amb Mémoires de porc-épic el 2006.
 
Daniel Pennac amb Chagrin d'école el 2007.

Editorials premiades almenys dos cops modifica

Premi Renaudot d'assaig modifica

Premi Renaudot del llibre de butxaca modifica

Premi Renaudot des lycéens modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica