Premi Tusquets de Novel·la
El premi Tusquets de Novel·la és un guardó literari promogut per l'editorial espanyola Tusquets Editores, dirigit a escriptors en castellà. Es va convocar per primera vegada en la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara de 2005.
Tipus | guardó | ||
---|---|---|---|
Vigència | 2005 - | ||
Interval de temps | 2005 - | ||
Estat | Espanya | ||
Gènere | novel·la | ||
Lloc web | tusquetseditores.com… |
El premi consisteix en una assignació econòmica, que en 2012 era de 20.000 euros,[1] i una estatueta de bronze dissenyada per l'escultor Joaquim Camps i Giralt. A més, l'obra guanyadora s'edita simultàniament a Argentina, Espanya i Mèxic.
En la seva breu història ha estat declarat desert en dues ocasions, 2005 i 2008.[2]
Guardonats
modificaAny | País | Novel·la guanyadora | Autor | País | Finalista | Autor |
2005 | Desert | |||||
2006 | Colòmbia | Los ejércitos | Evelio Rosero | No hi hagué finalista | ||
2007 | Mèxic | Balas de plata | Élmer Mendoza | No hi hagué finalista | ||
2008 | Desert | |||||
2009 | Argentina | Oscura monótona sangre | Sergio Olguín | Espanya | Cuadrante Las Planas | Willy Uribe[3] |
2010 | Espanya | Todo está perdonado | Rafael Reig | No hi hagué finalista | ||
2011 | Espanya | Años lentos | Fernando Aramburu | No hi hagué finalista | ||
2012 | Argentina | Las poseídas | Betina González[1] | No hi hagué finalista | ||
2013 | Espanya | Los gatos pardos | Ginés Sánchez[4] | No hi hagué finalista | ||
2014 | Espanya | La máquina del porvenir | Juan Trejo[5] | No hi hagué finalista | ||
2015 | Veneçuela | Patria o muerte | Alberto Barrera Tyszka | No hi hagué finalista | ||
2016 | Espanya | La gran ola | Daniel Ruiz García | No hi hagué finalista | ||
2017 | Argentina | Una casa junto al Tragadero | Mariano Quirós[6] | No hi hagué finalista | ||
2018 | Espanya | Nada que no sepas | María Tena[7] | No hi hagué finalista | ||
2019 | Espanya | Temporada de avispas | Elisa Ferrer[8] | No hi hagué finalista | ||
2020 | Espanya | Dicen los síntomas | Bárbara Blasco[9] | No hi hagué finalista | ||
2021 | Espanya | Leña menuda | Marta Barrio[10] | No hi hagué finalista | ||
2022 | Espanya | Mira a esa chica | Cristina Araújo Gamir[11] | No hi hagué finalista | ||
2023 | Espanya | Mira a esa chica | Silvia Hidalgo[12] | No hi hagué finalista |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Luis Prados. La argentina Betina González, primera mujer que gana el Tusquets de novela, El País, 27.11.2012; acceso 28.11.2012
- ↑ Agencia EFE. «El IV Premio Tusquets, declarado desierto». El País, 02-12-2008. [Consulta: 7 desembre 2008]. «El IV Premio Tusquets Editores de Novela se ha declarado hoy desierto, por lo que la dotación se acumula a la de la próxima edición, que pasará a ser de 40.000 euros. El jurado, presidido por el ganador del Premio Cervantes 2008, Juan Marsé, aseguró que "no ha sido una decisión fácil" y que solicitó otros manuscritos "además de los preseleccionados" para su valoración.»
- ↑ Breve historia del premio, en la página de Tusquets; acceso 26.07.2012
- ↑ [1], 01.10.2013, consultado 04.04.2015
- ↑ Juan Trejo gana el Premio Tusquets Editores de Novela, 30.9.2014, consultado 04.10.2014
- ↑ Mariano Quirós gana el XIII Premio Tusquets de Novela.
- ↑ María Tena gana el XIV Premio Tusquets de novela
- ↑ Levante-EMV. «La valenciana Elisa Ferrer guanya el Tusquets de Novel·la» (en castellà). [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ El País. «Bárbara Blasco gana el Tusquets con una novela en torno a la enfermedad, la muerte y los sentimientos» (en castellà). [Consulta: 19 maig 2022].
- ↑ EFE. «Leña menuda, de Marta Barrio, Premio Tusquets de Novela 2021» (en castellà). [Consulta: 19 maig 2022].
- ↑ La Vanguardia. «Cristina Araújo gana el Premio Tusquets con la historia de una agresión sexual en grupo» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ El País. «Silvia Hidalgo, premio Tusquets con ‘Nada que decir’» (en castellà). [Consulta: 20 octubre 2023].