Premsa rotativa
Una rotativa ( impressora rotativa o premsa rotativa ) és una màquina d'impressió en què les imatges a imprimir es corben sobre un cilindre. La impressió es pot fer sobre gran nombre de substrats, incloent paper, cartró i plàstic, que poden alimentar per folis o mitjançant un rotlle continu.
La rotativa imprimeix i a més pot modificar el substrat mitjançant encunyats, envernissats de sobreimpressió o relleu. El corró rotatiu d'impressió va ser inventat per Richard March Hoe a 1843 i millorat després per William Bullock.
Història modifica
La invenció de la premsa rotativa no va ser un fet aïllat, sinó més aviat el resultat d'un llarg desenvolupament. August Applegath va construir a 1846 una màquina d'impressió per al Times capaç de realitzar 12.000 impressions per hora, amb base en desenvolupaments previs de Richard March Hoe, William Bullock i el francès Ippolito Marinoni.
La necessitat dels grans diaris de comptar amb sistemes per produir creixents tirades en temps rècord va portar a un ràpid desenvolupament de les màquines, amb millores que es succeïen any a any.
William Bullock va construir en el període 1863-1865 la primera màquina rotativa automatitzada de dos cilindres, amb una capacitat de 10.000 impressions per hora, que seria model per als desenvolupaments posteriors.
En endavant, i atès que s'ha solucionat l'automatització de l'alimentació del paper mitjançant l'ús de bobines, les millores van estar dirigides a reduir els temps de tallat i plegat, i la composició de textos, revolucionat això últim mitjançant la invenció de la linotip, creació de Ottmar Mergenthaler el 1886.
Tècniques d'impressió modifica
Les rotatives poden utilitzar diversos mètodes d'impressió, com flexografia, litografia òfset, òfset o rotogravat, sent aquest últim el d'ús més ampli en l'actualitat.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premsa rotativa |
- Breu història de la impremta Arxivat 2007-02-27 a Wayback Machine..