Prensa Obrera

setmanari i diari digital argentí

Prensa Obrera és un setmanari imprès i diari digital argentí editat pel comitè central del Partit Obrer. Ambdues versions es distribueixen sota llicència Creative Commons.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesPrensa Obrera

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic, diari en línia i setmanari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici14 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Propietat dePartido Obrero (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat7 dies Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaCC BY 4.0 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0329-8760 Modifica el valor a Wikidata
OCLC14090713 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprensaobrera.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PrensaObrera Twitter (X): prensaobrera Instagram: prensaobrera Telegram: prensaobrera Modifica el valor a Wikidata

El seu primer número va publicar-se el 1982 i el 2010 va arribar a l'edició número mil. Compta amb un tiratge setmanal de 15.000 exemplars.[2] Entre el 2019 i el 2023 va coexistir amb Política Obrera, la publicació editada per la tendència sorgida després de la crisi interna que va patir l'organització.

Història modifica

El diari és el successor d'una publicació il·legalitzada per la dictadura militar de Jorge Rafael Videla el 1976, igual que l'organització homònima,[3] anomenada Política Obrera «en tant que no sols un propagandista i agitador col·lectiu, sinó també un organitzador col·lectiu, segons la definició de Lenin».[4]

Seguint la tradició leninista, definida a la seva obra Què fer?, el setmanari constitueix un punt de referència de l'organització del partit així com una «eina de militància» dels seus simpatitzants.[2] Marcelo Ramal, dirigent del Partit Obrer, va assenyalar sobre aquesta publicació que «és el nostre primer militant, perquè arriba a tot arreu».[2]

Si bé els articles del diari apareixen a internet des del 1999 al lloc web del partit, el 3 de maig de 2018 va presentar-se un domini propi que rep 20 000 visites diàries.[5]

Referències modifica

  1. Prensa Obrera. «Licencias PrensaObrera.com» (en castellà). [Consulta: 11 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Sued, Gabriel. «Vivir en un plan de lucha permanente». La Nación, 23-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-25. [Consulta: 23 setembre 2012].
  3. «Prensa Obrera #1500» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2018].
  4. «Historia de Prensa Obrera». po.org.ar. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2016. [Consulta: 4 juny 2016].
  5. «Prensa Obrera, del mimeógrafo a WhatsApp». , 03-05-2018 [Consulta: 4 maig 2018].

Enllaços externs modifica