Principi de legalitat

El principi de legalitat és aquell segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l'Estat ha d'ésser sotmès a l'ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s'adeqüin a la llei formal, evitant d'aquesta manera que estiguin sotmesos a l'arbitrarietat de la voluntat de les persones.[1][2]

Contraposat a l'arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l'Estat de Dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders. Bé que hom vol trobar-ne l'origen en la Magna Charta Libertatum anglesa (1215), amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del S. XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l'estat liberal.[3]

A l'Estat espanyol, la Constitució és superior a la llei i a la resta de normes de l'ordenament; per tant, el principi de legalitat està subordinat al principi de constitucionalitat.

Referències modifica

  1. «Temari de dret administratiu del cos superior d'administració». Escola d'Administració Pública de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-05-05. [Consulta: 11 maig 2015].
  2. «Principi de legalitat». enciclopèdia.cat. [Consulta: 11 maig 2015].
  3. «Bases constitucionals del dret administratiu. L'administració pública en l'estat social i democràtic de dret (I)». Universitat de Girona. [Consulta: 11 maig 2015].