Proborhyaena gigantea
Proborhyaena gigantea és una espècie extinta de mamífer esparassodont de la família dels proborhiènids que visqué a Sud-amèrica durant l'Oligocè, fa entre 21 i 29 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bolívia i l'Uruguai. Es tracta de l'única espècie classificada actualment en el gènere Proborhyaena, que anteriorment també incloïa l'espècie actualment coneguda com a Australohyaena antiqua.[1] Era un dels marsupials carnívors més grossos de tots els temps,[2] si no el més gros, amb una llargada de més o menys 150 cm[3] i un pes estimat de fins a 600 kg.[4] Tenia el cap gros, la mandíbula potent i dents enormes que feia servir tant per tallar carn com per trencar ossos. La seva constitució robusta fa pensar que era un depredador d'emboscada.[3] El nom genèric Proborhyaena significa ‘abans de Borhyaena’.[5]
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Sparassodonta |
| Família | Proborhyaenidae |
| Gènere | Proborhyaena |
| Espècie | Proborhyaena gigantea Ameghino, 1897 |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Proborhyaena gigantea» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Croft, 2016, p. 94.
- ↑ 3,0 3,1 Prothero, 2016, p. 92.
- ↑ Defler, 2019, p. 80.
- ↑ Palmer, 1904, p. 564.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proborhyaena gigantea |
- Croft, D. A. Horned Armadillos and Rafting Monkeys: The Fascinating Fossil Mammals of South America (en anglès). Indiana University Press, 2016. ISBN 9780253020949.
- Defler, T. History of Terrestrial Mammals in South America: How South American Mammalian Fauna Changed from the Mesozoic to Recent Times (en anglès). Springer, 2019. DOI 10.1007/978-3-319-98449-0. ISBN 978-3-319-98448-3.
- Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904.