Propietats textuals
Les propietats textuals són l'adequació, la coherència, la cohesió i la correcció lingüística. A més, també en distingim dues més de secundàries, la presentació i l'estilística.
Adequació a la situació comunicativa modifica
L'adequació és la propietat per la qual un text s'adapta a la situació comunicativa. L'adequació està en funció de la relació entre l'emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc. També el llenguatge s'ha d'emmotllar a cada situació comunicativa, fent una tria del nivell del llenguatge que s'ha de fer servir: informal si es tracta d'una conversa amb amics al bar; i formal si es tracta d'una entrevista per sol·licitar feina o es presta declaració davant notari, posem per cas.
Coherència informativa modifica
La coherència és la unitat global de significat del text. Perquè el discurs sigui coherent, cal presentar la informació de manera clara i ordenada, acomodant-se a l'estructura peculiar de cada tipus de text i a la seva finalitat, i, sobretot, cal desenvolupar correctament el tema, és a dir, de manera que aquest avanci amb l'aportació d'informació nova (progressió temàtica) i alhora fent que els enunciats vagin reforçant informacions donades (procedint amb lògica, sense contradiccions internes i en consonància amb el món real o imaginari representat).
Cohesió sintàctica modifica
La cohesió és la propietat per la qual s'estableixen uns lligams explícits entre les diverses unitats que componen el text: proposicions, oracions i paràgrafs. Alguns dels procediments cohesius són: la repetició (del mot, per mitjà de sinònims, pronoms), l'el·lipsi, el procés de definitització, l'entonació, la puntuació, la correlació de temps verbals, la connexió textual…
Correcció lingüística modifica
Un text és correcte quan respecta les normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques, i el lèxic s'utilitza amb el significat apropiat.
Propietats textuals secundàries modifica
La presentació (en textos escrits: bona cal·ligrafia, amb marges, espais entre paràgrafs… En textos orals: dicció clara, vocalització correcta…) i l'estilística (s'aconseguirà un estil àgil si es dota el text d'un lèxic ric i precís i d'una sintaxi variada i que connecti clarament les diferents parts).