Proserpinus proserpina

El borinot de la matajaia (Proserpinus proserpina) és un heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Proserpinus proserpina

Dades
Hoste	Bella de nit, salicària i Epilobi
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	18366
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Sphingidae
Tribu	Macroglossini
Gènere	Proserpinus
Espècie	Proserpinus proserpina (Pallas, 1772)
Nomenclatura
Sinònims	Sphynx proserpina Pallas, 1772 Sphinx schieffermilleri Fuessly, 1779 Sphinx oenotherae Denis & Schiffermüller, 1775 Sphinx francofurtana Fabricius, 1781 Proserpinus aenotheroides Butler, 1876 Proserpinus proserpina attenuata Schultz, 1904 Proserpinus proserpina brunnea Geest, 1903 Proserpinus proserpina grisea Rebel, 1910 Proserpinus proserpina infumata Closs, 1911 Proserpinus proserpina schmidti Schmidt, 1914 Pterogon proserpina gigas Oberthür, 1922 Pterogon proserpina japetus Grum-Grshimailo, 1890 Pterogon proserpina maxima Grum-Grshimailo, 1887
Distribució

Distribució

A Europa es pot trobar a la península Ibèrica, França, Luxemburg, Europa Central, Suïssa, Itàlia, Sicília, països de l'antiga Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. Les poblacions s'estenen de l'est d'Europa fins al Turquestan. També n'hi ha al Marroc amb la subespècie P. p. gigas. Als Països Catalans és una espècie molt rara i local; absent a les Balears.

Descripció

Imago

Cos robust, envergadura alar dentre 36 i 60 mm. Destaca el seu color verd oliva, clar a l'abdomen, amb una franja horitzontal més fosca a les ales posteriors i una forma triangular clara al tòrax. La forma de les ales, a diferència de Macroglossum stellatarum, és irregular, imitant les fulles. Ales posteriors vistoses, de color taronja, amb una gran franja marginal negra. No presenta cap concentració de pilositat a l'extrem de l'abdomen. Cap també verd oliva, amb antenes negres d'extrem blanc.

• 
  Eruga
• 
  Proserpinus proserpina ♂
• 
  Proserpinus proserpina ♂ △
• 
  Proserpinus proserpina ♀
• 
  Proserpinus proserpina ♀ △

Eruga

Pot arribar fins als 70 mm. A diferència de la majoria de membres de la família, no presenta una cua al final de l'abdomen. En comptes d'aquesta, té una protuberància amb un ocel d'anells negre i groc. Presenta dues formes, l'una marró i l'altra verda, seguint els mateixos patrons. Generalment el dors és més fosc i els laterals clars, amb taques obliqües poc pronunciades. Cap verd o marró clars.

Hàbitat

Prefereix regions muntanyoses, clars de bosc, prats limítrofs, pendents assollejades, fins a 1500m als Alps i 2000m a la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta d'Epilobium hirsutum, Epilobium angustifolium, Epilobium palustre, Epilobium dodonaei, Epilobium montanum, Oenothera biennis o Lythrum salicaria.

Període de vol i hibernació

Normalment una generació a l'any amb adults entre finals de maig i principis de juny, amb variacions locals. Als llocs més càlids es produeix una segona generació, que vola durant l'agost. Hiverna com a pupa en una cavitat subterrània.

Costums

Hàbits nocturns, tot i que de vegades es pot observar de dia.

Bibliografia

• Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

• Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)