Proteïna transmembrana

Una proteïna transmembrana (TP) és un tipus de proteïna integral de membrana que abasta tota la membrana cel·lular. Moltes proteïnes transmembranes funcionen com a passarel·les per permetre el transport de substàncies específiques a través de la membrana. Sovint experimenten canvis conformacionals importants per moure una substància a través de la membrana. Solen ser molt hidròfobiques i precipiten a l'aigua. Necessiten detergents o dissolvents no polars per a l'extracció, tot i que algunes d'elles (botes beta) també es poden extreure amb agents desnaturalitzadors.

Representació esquemàtica de proteïnes transmembrana: 1) Proteïna transmembrana amb una sola hèlix α (bitòpica). 2) Proteïna transmembrana amb varis segments d'hèlix α (politòpica). 3) Proteïna transmembrana politòpica amb una làmina β (bota beta). La membrana es representa en verd clar.

La seqüència de pèptids que abasta la membrana, o el segment de transmembrana, és en gran part hidrofòbica.[1] Depenent del nombre de segments transmembrana, les proteïnes transmembranes poden classificar-se en unipàs (o bitòpiques) o multipàs (o politòpiques). Algunes altres proteïnes integrals de la membrana s'anomenen monotòpiques, el que significa que també estan permanentment unides a la membrana, però que no la traspassen.[2]

Referències modifica

  1. Manor, Joshua; Feldblum, Esther S.; Arkin, Isaiah T. «Environment Polarity in Proteins Mapped Noninvasively by FTIR Spectroscopy». The Journal of Physical Chemistry Letters, 3, 7, 2012, pàg. 939–944. DOI: 10.1021/jz300150v. PMC: 3341589. PMID: 22563521.
  2. Steven R. Goodman. Medical cell biology. Academic Press, 2008, p. 37–. ISBN 978-0-12-370458-0 [Consulta: 24 novembre 2010].