Prova de Weber

La prova de Weber és una prova de detecció ràpida de l'audició. Permet detectar la pèrdua d'audició conductiva unilateral (que depèn de l'orella mitjana) i la pèrdua auditiva neurosensorial unilateral (que depèn de l'orella interna).

Col·locació del diapasó en la línia determinada pel pla medià.

Realització de la prova

La prova de Weber i la prova de Rinne es realitzen habitualment de forma conjunta per així determinar la ubicació i la naturalesa de les pèrdues d'audició. En la prova de Weber un diapasó (el de 256 Hz és utilitzat per a la prova de vibració Weber; el de 512 Hz és utilitzat per a la prova d'audició Rinne) es col·loca al centre del front, per sobre del llavi superior, per sota el nas (sobre les dents), o a la part superior del cap a una mateixa distància de les orelles del pacient, sempre en un lloc on la pell sigui prima i a tocar l'os. Es demana al pacient digui en quina orella escolta el so del diapasó més fort. En una prova de Weber normal el pacient diu que el sent igual en ambdues orelles.

Valoració dels resultats de les proves conjuntes de Rinne i de Weber

	Weber sense lateralització	Weber lateralitza esquerre	Weber lateralitza dret
Rinne dues orelles CA > CO	Normal/pèrdua neurosensorial bilateral	Pèrdua neurosensorial en la dreta	Pèrdua neurosensorial en l'esquerra
Rinne esquerre CO > CA		Pèrdua conductiva en l'esquerra	Pèrdua combinat: pèrdua conductiva i neurosensorial en l'esquerra
Rinne dret CO > CA		Pèrdua combinada: pèrdua conductiva i neurosensorial en la dreta	Pèrdua conductiva en la dreta
Rinne dues orelles CO > CA	Pèrdua conductiva en les dues orelles	La pèrdua combinada en la dreta i conductiva en l'esquerra	La pèrdua combinada en l'esquerra i conductiva en la dreta

Abreviatures: CA=conducció aèria, CO=conducció òssia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prova de Weber