Prudenci de Troyes
Prudenci de Troyes o Prudenci Galindo (Aragó?, segle ix - Troyes, França, 6 d'abril de 861) fou un bisbe de Troyes, oponent d'Hincmar de Reims en la polèmica sobre la predestinació. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa. Es deia Galindo i havia nascut a Espanya, probablement a l'Aragó, on era habitual el seu nom. Fugint dels musulmans, va refugiar-se al regne dels francs, on s'instal·là i canvià el seu nom pel de Prudenci, en honor del poeta Aureli Climent Prudenci, compatriota seu. Va estudiar a l'Escola Palatina d'Aquisgrà i fou capellà de l'emperador Lluís el Pietós; per a la segona esposa de l'emperador va redactar una selecció del llibre dels Salms. Va ésser nomenat, abans del 847, bisbe de Troyes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Galindo, Prudentius Galindus mil·lenni I Aragó |
| Mort | 6 abril 861 Troyes |
| Sepultura | Catedral de Troyes |
| Bisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 6 d'abril |
| Iconografia | Robes de bisbe |
Va escriure diverses obres teològiques, annals i poemes en llatí, reconegut com de gran qualitat i entre els millors de la seva època.[1]
Punts de vista teològics modifica
En la controvèrsia sobre la predestinació que van mantenir Gottschalk d'Orbais, Hincmar de Reims i Pardulus de Laon, s'oposà a Hincmar en una epístola que li dirigí. Escrita cap al 849, en ella planteja una doble predestinació: una com a recompensa i una com a càstig, però no pel pecat. Sostenia que Crist va morir només per aquells que, de fet, estan salvats. Va escriure De prædestinatione contra Johannem Scotum cap al 851, defenent aquesta postura i en contra de la de Joan Escot Eriúgena. A l’Epistola tractoria ad Wenilonem, del 856, sosté la mateixa opinió i aprova l'ordenació del nou bisbe de París Eneas.
Altres obres modifica
De gran valor històric és la seva continuació dels Annales Bertiniani (835-61), amb la història d'aquest període de l'imperi dels francs. També va escriure Vita Sanctæ Mauræ Virginis i nombrosos poemes de gran valor literari.
Notes modifica
- ↑ Els tractats són editats a la Patrologia Latina, CXV, 971-1458, els annals a Monumentis Germaniae Historicis (1883), i els poemes a Monumenta Germaniae Poetæ Lat., II, 679 sq.
Bibliografia modifica
- Girgensohn, Prudentius und die Bertinianischen Annalene (Riga, 1875)
- Freystedt, Ueber den Prädestinationsstreit in Zeitschrift für wissenschaftl. Theologie (1893), 315 sq., 447 sq.
- Breyer, Les vies de St. Prudence Evéque de Troyes, et de St. Maura, vierge (Troyes, 1725)
- Meddeldorff, De Prudentio et theologia Prudentiana commentatio in Zeitschrift für histor. Theol., II (1832), 127-190
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prudenci de Troyes |