Pterodàctil
Els pterodàctils (Pterodactylus) foren uns pterosaures, d'una longitud alar d'entre 50 i 75 cm, que visqueren a les vores dels llacs durant el Juràssic superior. Probablement eren carnívors i capturaven peixos i altres animals petits. S'han descobert fòssils d'aquests animals a Europa i Àfrica. El nom deriva de les paraules gregues ptero (alat) i dactyl (dit) i es refereix a la manera en què l'ala era suportada per un únic i llarg dit.
Pterodactylus | |
---|---|
Pterodactylus kochi | |
Dades | |
Envergadura | 1,04 m |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Pterosauria |
Gènere | Pterodactylus Cuvier, 1809 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Espècies | |
| |
Mida | |
El gènere fou anomenat originalment Pterodactylus per George Cuvier l'any 1809. L'any 1812, Soemmering anomenà un espècimen de la mateixa espècie Ornithocephalus antiquus. El nom de Cuvier tenia preferència i l'espècimen holotipus passà a ser conegut com a Pterodactylus antiquus, que fou llatinitzat al nom actual l'any 1815.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pterodàctil |