Ptilonorrínquids
Els jardiners són un grup d'ocells de l'ordre dels passeriformes que componen la família dels ptilonorínquids (Ptilonorhynchidae).[1] La família conté 20 espècies en vuit gèneres.[2]
Ptilonorhynchidae  | |
|---|---|
 Mascle d'arquer regent Sericulus chrysocephalus ♂ | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ptilonorhynchidae GR Gray, 1841 |
| Gèneres | |
Són aus de mida mitjana, que fan de dels 22 cm de llargària i 70 gr de pes, de Prionodura newtoniana, fins als 40 cm i 230 gram de Chlamydera nuchalis. La dieta consisteix principalment en fruites, però també pot incloure insectes, flors, nèctar i fulles en algunes espècies.
La característica més destacada d'aquests ocells és el seu comportament de festeig i aparellament extraordinàriament complex, on els mascles construeixen un paratge per atreure la seva parella.[3] Hi ha dos tipus principals de jardiners. Els Prionodura, Amblyornis, Scenopoeetes i Archiboldia construeixen els anomenats pals de maig, que es construeixen col·locant pals al voltant d'un planter; en les dues primeres espècies aquestes "glòries" tenen un sostre semblant a una cabana.[4]
Els Chlamydera, Sericulus i Ptilonorhynchus construeixen un paratge tipus avinguda, fet de dues parets de pals col·locats verticalment.[5] Els Ailuroedus són les úniques espècies que no construeixen ni tanques ni patis d'exhibició.[5]
Els jardiners es distribueixen per Nova Guinea (amb deu espècies endèmiques) i Austràlia (amb vuit endemismes). Dues espècies es distribueixen per ambdues illes. Encara que la seva distribució se centra en les regions tropicals, algunes espècies s'estenen pel centre, oest i sud-est d'Austràlia. Ocupen una àmplia gamma d'hàbitats, que inclou selves tropicals, boscos d'eucaliptus i acàcies, i garrigues.
Llista de gèneres i espècies modifica
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.2, 2020) aquesta família es classifica en 8 gèneres amb 27 espècies:
- Gènere Ailuroedus, amb 10 espècies.
- Gènere Amblyornis, amb quatre espècies.
- Gènere Archboldia, amb una espècie: jardiner d'Archbold (Archboldia papuensis).
- Gènere Chlamydera, amb cinc espècies.
- Gènere Prionodura, amb una espècie: jardiner de Newton (Prionodura newtoniana).
- Gènere Ptilonorhynchus, amb una espècie: jardiner setinat (Ptilonorhynchus violaceus).
- Gènere Scenopoeetes, amb una espècie: jardiner dentat (Scenopoeetes dentirostris).
- Gènere Sericulus, amb quatre espècies.
Referències modifica
- ↑ Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. «Bowerbirds (Ptilonorhynchidae), version 1.0» (en anglès). Birds of the World. Cornell Lab of Ornithology, 2020. DOI: 10.2173/bow.ptilon1.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Borgia, Gerald «Sexual Selection in Bowerbirds». Scientific American, 254, 6, 1986, pàg. 92–101. ISSN: 0036-8733.
- ↑ Diamond, J «BIOLOGY OF BIRDS OF PARADISE AND BOWERBIRDS» (en anglès). Annual Review of Ecology and Systematics, 17, 1, 1986-11, pàg. 17–37. DOI: 10.1146/annurev.es.17.110186.000313. ISSN: 0066-4162.
- ↑ Kusmierski, R.; Borgia, G.; Crozier, R. H.; Chan, B. H. Y. «Molecular information on bowerbird phylogeny and the evolution of exaggerated male characteristics» (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 6, 5, 1993-09, pàg. 737–752. DOI: 10.1046/j.1420-9101.1993.6050737.x. ISSN: 1010-061X.
- ↑ 5,0 5,1 Kusmierski, R.; Borgia, G.; Uy, A.; Crozier, R. H. «Labile evolution of display traits in bowerbirds indicates reduced effects of phylogenetic constraint». Proceedings. Biological Sciences, 264, 1380, 22-03-1997, pàg. 307–313. DOI: 10.1098/rspb.1997.0044. ISSN: 0962-8452. PMC: 1688255. PMID: 9107048.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptilonorrínquids |