Publi Licini Cras Dives (llegat)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Marc Licini Cras Dives I i de Tertúl·lia. Formava part de la gens Licínia, una antiga família romana plebea.
| Nom original | (la) P.Licinius M.f. Crassus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 82 aC antiga Roma |
| Mort | 53 aC (28/29 anys) Harran |
| Causa de mort | Suïcidi |
 Cònsol romà | |
| 58 aC – 53 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, mestre encunyador |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de les Gàl·lies i batalla de Carres |
| Família | |
| Família | Licini Crassi |
| Cònjuge | Cornèlia Metel·la (–52 aC) |
| Pares | Marc Licini Cras Dives I i Tertulla |
| Germans | Marc Licini Cras Dives |
Es va casar amb Cornèlia Metella, filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.
Va ser legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia l'any 58 aC i fins al segon consolat del seu pare el 55 aC, participant en la Guerra de les Gàl·lies. L'any 58 aC va combatre el sueu Ariovist a la batalla dels Vosges, l'any 57 aC va dirigir la Legió VII Claudia contra els vènets i altres tribus del nord-oest,[1] i el 56 aC a les tribus d'Aquitània. A l'hivern següent Juli Cèsar el va enviar Roma amb alguns soldats per imposar l'elecció dels triumvirs Pompeu i Cras com a cònsols. També va portar a Roma 1000 cavallers gals, que després van participar en la guerra contra els parts l'any 54 aC.
A diferència del seu pare va ser amic de Ciceró i es va oposar al seu exili (58 aC) i juntament amb altres joves romans va aparèixer en públic vestit de dol. Va celebrar la seva tornada l'any 55 aC, quan va procurar la reconciliació entre l'orador i el seu pare. Va prendre part a les operacions de la guerra amb els parts (53 aC) fins que va morir lluitant amb valentia a la batalla de Carres.[2]
Referències modifica
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II, 34-35
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 879.