El pucará de Turi és un monument històric de caràcter arqueològic situat a la localitat de Turi, en la comuna de Calama, regió d'Antofagasta, Xile.[1][2][3] És a 47 km al nord-oest del poble de San Francisco de Chiu Chiu.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pucará de Turi
Imatge
Dades
TipusBé cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCalama (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Map
 22° 14′ 03″ S, 68° 16′ 37″ O / 22.23417°S,68.27694°O / -22.23417; -68.27694
Monument Històric de Xile
Data7 gener 1982
Monument nacional de Xile

Pertany al conjunt de monuments nacionals de Xile des de l'any 1983 en virtut del Decret suprem 36 del 7 de gener d'aquell any; té la categoria de «Monument històric».[4][5]

Història modifica

El pucará —del quítxua 'fortalesa' o 'turó fortificat' és una construcció ameríndia en pedra situada a l'àrea de Turi, un llogaret a 3.000 msnm amb una extensió de 4 ha.[6][4] És «el complex arquitectònic més gran construït per la cultura atacamenya».[4]

Es degué edificar al 1250 aproximadament, mentre que a inicis del s. XV, l'inca Túpac Yupanqui conquesta els atacames, i al voltant del 1470 el conjunt sofreix una sèrie de modificacions amb la instal·lació d'estructures inques, entre aquestes un kallanka de 26 m de llarg que estava cobert amb un sostre de dues aigües.[7][8][9] El conjunt contenia «cases rectangulars d'uns 4 x 5 m, amb sitges, de sostre pla amb coberta de fang»; en efecte, «dins del complex, hi ha aproximadament 620 recintes de diferents dimensions i morfologies, i se'n distingeixen algunes estructures simples de forma irregular i altres de més complexes, que comprenen diversos recintes intercomunicats».[10][4]

Referències modifica

  1. «Pucará de Turi». Consell de Monuments Nacionals. Arxivat des de l'original el 10 de novembre de 2013. Consultat el 28 d'octubre de 2013.
  2. Imbelloni, José (1926). «Elementos lingüísticos de Oceanía en el Quechua». En Palavecino, E. Buenos Aires: El Ateneo. pp. 335-349. Consultat el 30 d'octubre de 2013.
  3. Gallardo, F.; Vilches, F. (1995). «Nota acerca de los estilos de arte rupestre en el Pucara de Turi (norte de Chile)». Boletín de la Sociedad Chilena de Arqueología (20): 26-28.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Pucará de Turi». Consejo de Monumentos Nacionales. Archivado desde el original el 10 de noviembre de 2013. Consultado el 28 de octubre de 2013.
  5. «DS 36 MH Expressions urbanes arquitectòniques de la regió d'Antofagasta». Santiago de Xile: Consell de Monuments Nacionals. 2 de març de 2009. Consultat el 13 d'octubre de 2013.
  6. Imbelloni, José (1926). «Elementos lingüísticos de Oceanía en el Quechua». En Palavecino, E. Buenos Aires: El Ateneo. pp. 335-349. Consultado el 30 de octubre de 2013.
  7. Cruz, Nicolás; Vega, Alejandra; Aldunate del Solar, Carlos; Cereceda T., Pilar; Errázuriz K., Ana María (2005). Historia de Chile ilustrada. Zig-Zag. ISBN 978-956-121-696-9.
  8. Berenguer Rodríguez, José (1997). Chile antes de Chile: Prehistoria. Museo Chileno de Arte Precolombino. p. 95.
  9. Orellana Rodríguez, Mario (1994). Prehistoria y etnología de Chile. ravo y Allende Editores. p. 240. ISBN 978-956-700-323-5.
  10. Protagonistasdelacultura.cl (ed.). «Pukara de Turi» Arxivat 2013-11-10 a Wayback Machine.. Consultat el 10 de novembre de 2013.