Viquipèdia

Punyal

arma blanca de làmina aplanada i punta aguda

Un punyal és una arma blanca amb la fulla de dos talls, dissenyada per a clavar, de cara a matar persones o animals. Té un mànec de vegades amb forma anatòmica o amb un sortint en forma de creu perquè no rellisqui en clavar-lo. A diferència de la navalla no és plegable. Pot tenir la fulla recta o lleugerament corba. Fa entre 2 i 3 decímetres de llarg i només fereix amb la punta, que sol ser afilada.

Infotaula d'armaPunyal
Tipusstabbing weapon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud25 cm Modifica el valor a Wikidata
Punyal i funda amb adorns

També s'utilitza com a arma defensiva del soldat, a més de la pistola. Hi ha divers tipus de punyal específicament dissenyats per a ús militar, de cara al cos a cos. En termes genèrics es parla de punyal de combat. El punyal de trinxera és el model usat durant la Primera Guerra Mundial i durant la Guerra Civil Espanyola. Els models actuals tendeixen a rebre el nom de punyal tàctic. Estretament emparentada amb el punyal militar hi ha la baioneta.

El punyal ha rebut diverses variants segons les aplicacions: baioneta, punyal que es col·loca a la boca d'un fusell; almarada: punyal agut de tres arestes sense tall; daga Punyal de fulla llarga, plana i punxeguda; Gumí, daga lleugerament encorbada usada pels moros; estilet, punyal petit de fulla molt estreta i molt aguda; pugio punyal emprat pels soldats romans.[1]

En la vida quotidiana és bastant habitual referir-se al punyal, sobretot al militar, com a ganivet; es tracta d'un error, perquè, a diferència del punyal, el ganivet serveix essencialment per a tallar, no per a clavar, i rarament s'usa com a arma.

Armes relacionades modifica

Entre les armes tradicionals occidentals n'hi ha algunes molt semblants als punyals: dagues,[2] coltells [3] i estilets,[4] entre altres.

Descripció física modifica

Un punyal és una peça allargada que consta de mantí [5](mànec,[6] pom)[7] i ferrussa.[8] El mànec té una part exterior (dolces, galtes) muntada sobre una part interior de la fulla (anomenada espiga si és més prima que la ferrussa exterior) unida formant peça única amb la ferrussa. (Precisant: la fulla és més llarga que la ferrussa. La ferrussa és la part exterior i visible de la fulla. La mida d’un punyal es refereix a la mida de la ferrussa.).

Transport modifica

La mateixa disposició de l'arma (amb dues parts tallant i una punta molt aguda) implica la necessitat d'una beina per a un transport segur. Aquesta beina s'ha de poder penjar d'un cint amb un sistema de suspensió adequat.[9]

Moltes vegades el conjunt punyal i beina disposa d'un sistema fiador, basat en una molla que subjecta les dues parts, que cal desactivar de forma deliberada.[10]

Materials de la fulla modifica

La fulla d'un ganivet ha de tenir propietats contradictòries. En conjunt ha de ser tenaç, amb capacitat de resistir esforços de xoc (en particular ha de resistir caigudes sobre un sòl ferm sense trencar-se). En la part del tall ha de tenir una duresa adequada a la funció. Duresa que permeti conservar una bona capacitat de tall i que faciliti l'esmolat amb sistemes convencionals.

Acer modifica

  • Acers al carboni
  • Acers aliats resistents a la corrosió
  • Acers inoxidables martensítics.

Acers del tipus Damasc modifica

Les espases i ganivets amb fulles d'acer de Damasc tradicionals es forjaven amb acer importat de l'Índia (acer Wootz).[11][12] Hi ha acers damasquinats fabricats en èpoques posteriors que imiten l'aspecte decoratiu i, en els millors casos, l'estructura i qualitats d'aquelles fulles. En els darrers cinquanta anys hi ha hagut intents seriosos i reeixits de forjar fulles basant-se en les tècniques primitives.[13]

Bronze modifica

Hi ha dues aplicacions que justifiquen l'ús del bronze en ganivets moderns:

  • Ganivets a emprar en atmosferes explosives (ganivets i eines antiguspira).[14][15]
  • Ganivets d'empeltar o per a usos agrícoles (per les seves propietats biocides).[16]

Titani modifica

  • El titani no és un material que s'usi en la fulla de forma habitual. En algun cas, per a ganivets emprats per astronautes, s'han construït ganivets amb fulla de titani (especialment escollit per les seves propietats antimagnètiques). També es fan servir ganivets amb fulla de titani en altres aplicacions.[17][18][19]

Ceràmics modifica

 
Ganivet ceràmic per a llescar pa.

Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de zirconi, que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps.[20] Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.[21]

Polímers modifica

  • Entre els coberts de plàstic hi ha ganivets amb tall de serra d'un sol ús.
  • Ganivets de plàstic per a tallar enciam i verdures tendres.
  • Ganivets com a arma ofensiva construïts amb polímers per a evitar la seva detecció per mitjans magnètics.[22][23]

Fusta modifica

[24]

Materials especials modifica

En situacions d'emergència es poden emprar qualsevol tipus de materials disponibles. En casos de supervivència la fulla d'un punyal pot ser una espina de porc espí o una peça de bambú. A les presons es requisen punyals improvisats amb mànecs de raspalls de dentrifici i altres invents semblants.[25]

Gel modifica

Un tema recurrent en la ficció, és el d'assassinats amb un punyal d'aigua glaçada.[26] L'arma es desfà, un cop fet l'homicidi, sense deixar rastre. La possibilidad real d'aquests casos és molt remota.[cal citació]

Superfície de la fulla modifica

Els punyals decoratius, rituals i similars poden tenir la fulla llisa i polida (fabrida en documents antics),[27] sense cap altra decoració. D’altra banda son freqüents les ferrusses decorades amb niells, esmalts i altres.[28][29]

Els punyals de desfilada poden estar niquelats o cromats.

Els ganivets de combat acostumen a mostrar una fulla fosca i poc reflectant.[30] Aquestes armes sovint van fosfatades o pavonades.

Materials de la beina modifica

Les característiques ofensives de la fulla dels punyals (punta penetrant i tallant, i costats tallants) fan aconsellable (i gairebé imprescindible) el seu transport en una beina adequada.

Hi ha moltes menes de beines i materials. Els més tradicionals són la fusta i la pell adobada. Sense oblidar la banya i els ossos. També hi ha beines de metal (llautó, acer dolç, plata,...) i de polímers (termoplàstics o termoestables). Les beines més luxoses poden basar-se en materials exòtics: ullals de narval, ivori, os, ... I estar decorades amb pedres precioses o metalls nobles.[31][32][33][34][35]

Documents modifica

 
Moneda d’or amb representació de les dagues del magnicidi de Cèsar.[36]

Algunes referències concretes (aleatòries i necessàriament no exhaustives) poden permetre una aproximació al tema de l'article.

  • 44 aC. Assassinat de Juli Cèsar.[37][38]
  • c.5 aC. Graci Falisc, en el seu poema Cynegeticon, esmenta els coltells de Toledo: "...Ima toledano praecingunt ilia cultro...".[39][40]
  • 41 dC. Assassinat de Calígula. Apunyalat.[41][42]
  • 68. Neró. Mort per un punyal. Suicidi potser ajudat.[43]
  • 1100. Creació de la Secta dels assassins. El punyal era una de les seves armes principals.[44]
  • 1274. Requisat un ganivet costaler.[45]
  • 1278. Pugio Fidei adversus mauros et judaeos.[46]
  • Ramon Muntaner, a la seva Crònica.[47]
  • c1336. Pere el Cerimoniós[48] o el del Punyalet.[49][50]
  • 1375. Amenaçar una dona amb un punyal.[51]
  • c.1400. Coltell de mida (dos pams de cana de Barcelona ).[52]
  • 1457. "Punyals d'armes".[53]
  • 1412. Disputes entre daguers i coltellers.[54]
  • 1485. "Francesch Colomer, daguer".[55]
  • 1527. Rodrigo de Bastidas.[56]
  • 1578. Real crida y edicte sobre la delacio de les armes y altres coses, fet per lo ilustrissimo y excellentissimo senyor don Manrique de Lara, duch de Najera ... lochtinent y capita general en lo present Regne de Valencia.[57]
« Quals punyals són vedats: Item mana sa Excelencia que ningú, de qualsevol estat o condició que sia, gose portar punyals o dagues dits o dites vulgarment de gra d’ordi o de punta de diamant, y agulles espardenyeres sots la mateixa pena contenguda en lo precedent capítol de les espases, y en les matexes penes en aquella aposades. »
— Armes vedades a València.
  • 1605. El Quixot. «...un puñal buido[58] mas agudo que una lezna ...».[59]
  • 1843. El puñal del godo (drama teatral). José Zorrilla.[60]
  • 1849. Manual del baratero, ó arte de manejar la navaja, el cuchillo y la tijera de los jitanos.[61]
  • 1852. Regicida Don M. Merino y Gómez. Descripció del punyal [62]
  • 1857. Assassinat d'un arquebisbe de Paris amb un coltell català.[63]
  • 1874. Lo ferrer de tall.[64]
« Esmola que esmola, fes dagues, daguer: fes dagues que passin les malles d'acer »
— Lo ferrer de tall.
  • c1876. "Coltello catalano"[65]
  • 1876. Difesa di un vecchio pugnale Veneziano.[66]
  • 1891. José Martí. Versos sencillos.[67]
« Mi verso es como un puñal,

que por el puño echa flor:
 Mi verso es como un surtidor
 que da un agua de coral.

»
— Versos sencillos
  • 1892. "Le trop fameux couteau catalan".[68]
  • 1902. Marià Vayreda. La punyalada.[69]
  • 1972. Film Kozijat rog (Banya de cabra). Una banya de cabra esmolada emprada com a punyal és protagonista de l’acció.[70]
  • 2016. Mastering the Art of Arms Vol 1: The Medieval Dagger.[71]

Ganivets de combat modifica

Destinats a un ús militar ofensiu hi ha diversos models de ganivet (bàsicament amb tall per un costat de la fulla) i de dagues (amb tall per les dues bandes de la fulla). La terminologia anglesa parla de «fighting knives» encara que es tracti de punyals.

 

Punyal Fairbairn–Sykes (denominat «fighting knife»)[72] modifica

 

M1918 Trench Knife[73] modifica

 

US M3 Trench Fighting Knife[74] modifica

 

Ka-Bar [75] modifica

 

Gerber Mark II [76][77] modifica

 

SOG [78] modifica

Referències modifica

  1. ↑ Morillo, Á.; Studies, I.C.R.F.; Hanel, N.; Martín, E. Limes XX: XX Congreso internacional de estudios sobre la frontera romana (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Histórico Hoffmeyer,Instituto de Arqueología de Merida, 2009, p. 339. ISBN 978-84-96813-25-0 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  2. ↑ García, A.A.. Grandezas del arte de la esgrima (en castellà). imp. del. E.M. de la Capitanía general, 1893, p. 79 [Consulta: 2 juliol 2023]. 
  3. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». [Consulta: 2 juliol 2023].
  4. ↑ Bages, J.T.; Medina, J. Epistolari de Josep Torras i Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 312. ISBN 978-84-7826-534-3 [Consulta: 2 juliol 2023]. 
  5. ↑ Martines, J.; Catalans, I.E.; Filològica, S. El valencià del segle xix.: El lèxic : l'aportació del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa. Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica, 2012, p. 179. ISBN 978-84-9965-105-7 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  6. ↑ Lozano, F.B.. L'arbre del Roser (en italià). Punto Rojo Libros S.L., 2022, p. 118. ISBN 978-84-19309-72-3 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  7. ↑ Jochs florals de Barcelona. Verdaguer, 1878, p. 88 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  8. ↑ de Riquer, M. L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Edicions Ariel, 1968 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  9. ↑ Guillemin, J.J.. Historia antigua. Libr. Española, 1858, p. 10 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  10. ↑ The Field Quarterly Magazine and Review. Horace Cox., 1870, p. 300 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  11. ↑ Leonard, W.C.A.. Manufacturing Engineering & Technology. EDTECH, 2019, p. 203. ISBN 978-1-83947-242-8 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  12. ↑ Whitney, Carrie. «The Lost Art of True Damascus Steel», 17-12-2020. [Consulta: 4 juliol 2023].
  13. ↑ Helmenstine, Anne. «What Is Damascus Steel? Difference Between Original and Modern», 05-01-2021. [Consulta: 4 juliol 2023].
  14. ↑ «Knives On Ampco Safety Tools». Arxivat de l'original el 2010-04-13. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  15. ↑ Pàg.43/64[Enllaç no actiu](anglès)
  16. ↑ «Implementations quality hand-made garden tools and gardening gifts». Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  17. ↑ «Oregon Knife Club: Knewsletter».(anglès)
  18. ↑ Titanium blade knife Arxivat 2011-01-12 a Wayback Machine.(anglès)
  19. ↑ «K-01 Titanium Blade Knife (14.5cm): Scuba Knives: Diving Equipment: Wholesale Scuba Gear Discount». Arxivat de l'original el 2012-01-17. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  20. ↑ The Ceramic Society of Japan. Advanced Ceramic Technologies & Products. Springer, 2012, p. 529. ISBN 978-4-431-53913-1 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  21. ↑ Suzanne, K. Raw Awakening: Your Ultimate Guide to the Raw Food Diet. Chronicle Books LLC, 2012, p. 63. ISBN 978-1-4521-1642-6 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  22. ↑ «Cold Steel Knives - World's Strongest Sharpest Knives». Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  23. ↑ «Grivory Knives». Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  24. ↑ Wood, J.G.. Australia, New Zealand Polynesia, America, Asia and ancient Europe. J.B. Burr and Company, 1878, p. 1088 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  25. ↑ «Las armas caseras fabricadas por los presos en las cárceles» (en castellà), 07-04-2019. [Consulta: 4 juliol 2023].
  26. ↑ Penzler, O. The Locked-Room Mysteries. Corvus, 2014, p. 544. ISBN 978-1-78239-029-9 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  27. ↑ Sociedad Castellonense de Cultura. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (en castellà). Sociedad Castellonense de Cultura., 1951 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  28. ↑ Aguiló i Fuster, M.; Fabra, P.; de Montoliu, M. Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O. Institut d'estudis catalans, p. 202 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  29. ↑ Dumas, A. La Dama de Monsoreau (en castellà). Imp. y Lib. de la Sra. V. é H. de Mayol, 1848, p. 309 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  30. ↑ Bonds, R. Illustrated Directory of Special Forces. Voyageur Press, 2003, p. 344. ISBN 978-0-7603-1419-7 [Consulta: 12 juliol 2023]. 
  31. ↑ Juste, T. Catalogue des collections composant le Musée Royal d‛Antiquités, d‛Armure et d‛Artillerie (Bruxelles) Précédé d‛une notice historique par Théodore Juste, Conservateur du Musée (en francès). Bruylant-Christophe & Cie., 1867, p. 97 [Consulta: 11 juliol 2023]. 
  32. ↑ van Vinkeroy, M.D.A.E.. Catalogue des armes et armures (en francès). Lelong, 1885, p. 470 [Consulta: 11 juliol 2023]. 
  33. ↑ Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin (en francès). A.Bontemps, 1846, p. 129 [Consulta: 11 juliol 2023]. 
  34. ↑ Estruch, J. Catalogo del museo Armeria (en castellà). La Academia, 1888, p. 15 [Consulta: 11 juliol 2023]. 
  35. ↑ Wilson, T. Arrowpoints, Spearheads and Knives of Prehistoric Times. U.S. Government Printing Office, 1899, p. 946-IA12 [Consulta: 11 juliol 2023]. 
  36. ↑ Dinter, M.T.; Guérin, C. Cultural Memory in Republican and Augustan Rome. Cambridge University Press, 2023, p. 228. ISBN 978-1-009-32779-4 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  37. ↑ Smith, W. Some Remarks on the assassination of Julius Cæsar, 1827 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  38. ↑ Strauss, B. The Death of Caesar: The Story of History’s Most Famous Assassination. Simon & Schuster, 2016, p. 131. ISBN 978-1-4516-6881-0 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  39. ↑ Patricia Shaw Fairman. Obra reunida de Patricia Shaw. Universidad de Oviedo, 2000, p. 134–. ISBN 9788483172049 [Consulta: 26 abril 2011]. 
  40. ↑ Le Tour du monde, 1868, p. 1– [Consulta: 26 abril 2011]. 
  41. ↑ Réouven, R. Dictionnaire des assassins: D'Abimelech à Zulotea, de Caïn à Mesrine (en francès). (Denoël) réédition numérique FeniXX, 1986, p. 133. ISBN 978-2-207-16213-2 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  42. ↑ Sanchez, M. El Papa y los Gobiernos populares. tom. 1-2 (en castellà), 1862, p. 2-PA163 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  43. ↑ Roman history. Outlines of Roman history: for families and schools, 1852, p. 55 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  44. ↑ La Revista ecuatoriana (en castellà). la Universidad, 1889, p. 311 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  45. ↑ Domingo, C.F.; Universidad de Valencia; Cocentaina (Spain). Ajuntament. El naixement d’una vila rural valenciana: Cocentaina, 1245-1304. Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 233. ISBN 978-84-370-5502-2 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  46. ↑ Martinus, R. Pugio fidei adversus Mauros et Judaeos (etc.) (en llatí). Friderici Lanckisi, 1687 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  47. ↑ Muntaner, R.; Coroleu, J. Crónica d'en Ramon Muntaner (en aragonès). Imprenta "La Renaixensa", 1886, p. 436 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  48. ↑ Vegeu Numeració del Casal d'Aragó
  49. ↑ A causa del punyal que tenia per costum portar
  50. ↑ «10 curiositats sobre Pere el Cerimoniós». Sàpiens.
  51. ↑ Carlos Sáez, A.C.G.. La correspondencia en la historia. Modelos y prácticas de la escritura epistolar (en castellà). Calambur, 2002, p. 54. ISBN 978-84-8359-307-3 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  52. ↑ «Citer», 01-01-2020. [Consulta: 3 juliol 2023].
  53. ↑ de Riquer, M. L'arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. Edicions Ariel, 1968 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  54. ↑ Pujolà, L.V.. Organització del treball preindustrial: confraries i oficis. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 74. ISBN 978-84-8415-195-1 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  55. ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». [Consulta: 4 juliol 2023].
  56. ↑ Patiño, Enrique. «¿Cómo murió Rodrigo de Bastidas, el fundador de Santa Marta?», 06-02-2022. [Consulta: 12 juliol 2023].
  57. ↑ València. Real crida y edicte sobre la delacio de les armes y altres coses, fet per lo ilustrissimo y excellentissimo senyor don Manrique de Lara, duch de Najera ... lochtinent y capita general en lo present Regne de Valencia, &c (en castellà), 1578 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  58. ↑ «BUIDO» (en sp). [Consulta: 4 juliol 2023].
  59. ↑ de Cervantes Saavedra, M. El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha,4 (en castellà). Baudry, 1825, p. 341 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  60. ↑ Zorrilla, J. El Puñal del godo: drama en un acto (en castellà). Repullés, 1843 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  61. ↑ Manual del baratero, ó arte de manejar la navaja, el cuchillo y la tijera de los jitanos (en castellà). Imp. de A. Goya, 1849 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  62. ↑ Sanchez, F.M.M.. Proceso del regicida Don M. Merino y Gomez, etc (en castellà), 1870, p. 7 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  63. ↑ Nouvelle histoire de France illustrée depuis les origines jusqu'à nos jours (en francès). Girard & Boitte, 1852, p. 89 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  64. ↑ Garcia, J.M.. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Cossetània Edicions, 2003, p. 311. ISBN 978-84-96035-60-7 [Consulta: 4 juliol 2023]. 
  65. ↑ Gonzato, S. La tempestosa vita di capitan Salgari (en italià). Neri Pozza, 2015, p. 52. ISBN 978-88-545-0981-8 [Consulta: 26 maig 2022]. 
  66. ↑ de Gheltof, D.U.. Difesa di un vecchio pugnale Veneziano (en italià). Naratovich, 1876 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  67. ↑ Martí, J.; Miranda, J.E.; Vitier, C.; Achugar, H. Con los pobres de la tierra (en castellà). Biblioteca Ayacucho, 1991, p. 8. ISBN 978-980-276-160-9 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  68. ↑ L'Avenç, literari, artístic, científic: revista mensual illustrada (en portuguès), 1892, p. 256 [Consulta: 3 juliol 2023]. 
  69. ↑ Vayreda, M. La Punyalada: novela montanyenca (en xosa). Ilustració Catalana, 1904 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  70. ↑ «Cuerno de cabra (1972)» (en castellà). [Consulta: 5 juliol 2023].
  71. ↑ Windsor, G. Mastering the Art of Arms Vol 1: The Medieval Dagger. Freelance Academy Press, 2016. ISBN 978-1-78301-981-6 [Consulta: 5 juliol 2023]. 
  72. ↑ Thompson, L.; Gerrard, H. Fairbairn-Sykes Commando Dagger. Bloomsbury Publishing, 2011. ISBN 978-1-84908-834-3 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  73. ↑ Bilder, J.G.. Artillery Scout: The Story of a Forward Observer with the U.S. Field Artillery in World War I. Casemate Publishers (Ignition), 2014, p. 68. ISBN 978-1-61200-272-9 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  74. ↑ Green, M. United States Infantry Weapons of the Second World War. Pen & Sword Books, 2015, p. 17. ISBN 978-1-4738-5806-0 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  75. ↑ Loriega, J. THE KA-BAR KNIFE COMBAT MANUAL. Lulu.com, 2020. ISBN 978-1-6780-1184-0 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  76. ↑ United States Army Infantry School. Infantry. U.S. Army Infantry School, 1967, p. 1-PA56 [Consulta: 10 juliol 2023]. 
  77. ↑ Cobb, Jim. «DAGGER REVIEW: GERBER’S ICONIC MARK 1 & MARK II», 14-03-2022. [Consulta: 10 juliol 2023].
  78. ↑ Plaster, J.L.. SOG - A Photo History of the Secret Wars. Casemate, 2022, p. 154. ISBN 978-1-63624-085-5 [Consulta: 10 juliol 2023]. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Punyal&oldid=33196950»