Pygmalion et Galathée
Pygmalion et Galathée és un curtmetratge mut de trucs de francès de Georges Méliès del 1898, basat en l'antic mite de Pigmalió.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Georges Méliès  |
| Protagonistes | |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1898 |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Pigmalió |
| Gènere | cinema mut |
   | |
Argument modifica
Pigmalió, completant la seva estàtua de Galatea, n'està bojament enamorat. Per a la seva alegria, Galatea cobra vida. Quan ell intenta abraçar-la, però, ella canvia de lloc com a màgia; aleshores les seves meitats superior i inferior es separen, provocant la confusió de Pigmalió. Les meitats de Galatea es tornen a unir de nou, però just quan per fi està a punt de besar-la, ella torna al seu pedestal i torna a ser una estàtua.
Producció modifica
El mite de Pigmalió feia temps que era popular entre els il·lusionistes teatrals.[2] Pygmalion et Galathée va ser la primera adaptació cinematogràfica de la història; molts altres el van seguir a l'era del cinema mut i més enllà.[3] Méliès i Jehanne d'Alcy van interpretar els papers de Pigmalió i Galatea a la pel·lícula.[4]
S'han enfatitzat es idees del mite retornat en pel·lícules posteriors de Méliès, entre elles La Chrysalide et le Papillon d'or (1901), en què es subratlla el poder i la llibertat d'elecció de la dona, i que Jennifer Forrest va resumir com "un escenari de Pigmalió i Galatea equivocat";[5] La Statue animée (1903), en què un mag entremaliat crea una Galatea igualment entremaliada per desconcertar un instructora de dibuix;[6] i Le Parapluie fantastique (1903), en què un Méliès semblant a Pigmalió evoca dones davant d'un cartell amb l'etiqueta "Galathea Theater".[7]
Estrena i supervivència modifica
La pel·lícula va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i compta amb el número 156 als seus catàlegs.[8] Es va suposar perduda fins al 1993, quan es va trobar una estampa en un àtic a Barcelona.[1]
Recepció modifica
François de la Bretèque va descriure la pel·lícula com "una metàfora sobre el creador d'imatges, és a dir, el cineasta: aquell que intenta donar vida als simulacres engendrats per la seva imaginació".[9] Allison de Fren va destacar el drama implícit entre l'artista a la pantalla (interpretat per Méliès) que intenta crear una obra d'art permanent i el cineasta fora de la pantalla (també Méliès) jugant-li trucs de màgia: "Fins i tot Pigmalió, aquella rara ànima la trobada de la qual acaba feliçment amb una estàtua viva, es troba en la reinterpretació de Méliès enfrontada a una Galatea que es nega a ser continguda." [10]
Gaby Wood va anomenar Pygmalion et Galathée "una metàfora perfecta de la màgia del cinema en moviment. Tot el que estava embolicat en els inicis del mitjà és allà: els desitjos, les pors, les supersticions, el poder i el la bogeria histèrica dels seus primers passos irregulars."[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mattelart, Armand. The Invention of Communication. University of Minnesota Press, 1996, p. 5. ISBN 9780816626977.
- ↑ Frazer, John (1979), Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès, Boston: G. K. Hall & Co., p. 87, ISBN 0-8161-8368-6
- ↑ Winkler, Martin M. (2014), "Ovid and the Cinema: An Introduction", in Miller, John F. & Newlands, Carole E., A Handbook to the Reception of Ovid, Chichester: Wiley-Blackwell, p. 471, <https://books.google.cat/books?id=7fijBAAAQBAJ&pg=PA471>
- ↑ de Fren, Allison (2014), "The Anatomical Gaze in Tomorrow's Eve", in Evans, Arthur B., Vintage Visions: Essays on Early Science Fiction, Middletown, CT: Wesleyan University Press, p. 127, <https://books.google.cat/books?id=13C7AwAAQBAJ&pg=PA127>
- ↑ Forrest, Jennifer (2002), "Aerial Misses and Spectating Messieurs: The Paradox of the Lady Acrobat in the French Fin de Siècle", in Raser, Timothy Bell, Peripheries of Nineteenth-Century French Studies: Views from the Edge, Newark: University of Delaware Press, pàg. 149–50, <https://books.google.cat/books?id=AFe7xrCuDCUC&pg=PA149>
- ↑ Ezra, Elizabeth (2013), "Becoming Women: Cinema, Gender and Technology", in Holmes, Diana & Tarr, Carrie, A "Belle Epoque"? Women and Feminism in French Society and Culture, 1890–1914, New York: Berghahn Books, pàg. 131–2, <https://books.google.cat/books?id=blLH5wAXBtEC&pg=PA131>
- ↑ Frazer 1979, p. 124
- ↑ Hammond, Paul. Marvellous Méliès. Londres: Gordon Fraser, 1974, p. 138. ISBN 0900406380.
- ↑ Stoichita, Victor I. (2008), The Pygmalion Effect: From Ovid to Hitchcock, Chicago: University of Chicago Press, p. 237, <https://books.google.cat/books?id=R1zYDPNoLiwC&pg=PA237>
- ↑ de Fren 2014, p. 153
- ↑ James, Paula (2011), Ovid's Myth of Pygmalion on Screen: In Pursuit of the Perfect Woman, Londres: Continuum International, p. 197, <https://books.google.cat/books?id=YlUSBwAAQBAJ&pg=197>
