Kaialikh

(S'ha redirigit des de: Qayaligh)

Kaialikh (a 18 km de la moderna Taldikorgan (45.005°-78.386°) al Kazakhstan al sud-est del Llac Balkhaix), és una antiga ciutat de l'Àsia central a la vall del Iemil.

Infotaula de geografia físicaKaialikh
TipusCiutat fantasma Modifica el valor a Wikidata
Part deRuta de la Seda: Corredor Chang'an-Tian Shan Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Almati (Kazakhstan) Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 39′ 56″ N, 80° 15′ 38″ E / 45.66556°N,80.26056°E / 45.66556; 80.26056
Dades i xifres
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 85,2 ha
zona tampó: 146,1 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2014 (38a Sessió)
Identificador1442-011

Pertanyé als karlucs i el seu cap Arslan Khan va assassinar al governador kara khitai i s'hi va fer independent d'aquestos vers el 1211, declarant-se vassall de Genguis Khan.

El 1219 els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt Irtix per anar contra el khwarizmshah, sobirà de Khwarizm. A la tardor Genguis Khan va arribar a Kaialikh on se li va unir el kan Arslan amb les seves forces; després se li van unir Suqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes.

Fou inclosa en el ulus d'Ogodei i el fill i successor d'Arslan va rebre més tard un feu a Uzgand a Fergana del kan Mongke. El net d'aquest, Qaidu, la va tenir com a residència. Quan es va produir la purga dels ogodeïdes el 1251 amb l'elecció del tuluida Mongke (que tenia el suport dels djocides), Qaidu va poder conservar el seu feu. El desembre del 1253 hi va passar dotze dies Guillaume de Rubrouck que l'anomena Cailac i diu que tenia un mercat actiu i tres temples budistes.

Va estar en el seu poder fins que es va revoltar contra Kubilai Khan; segons Wasaf[1] el darrer combat en 1301 entre Qaydu i el gran kan es va lliurar prop de Qayaliq; el gran kan va guanyar i llavors va passar als dominis d'aquest. La ciutat ja no torna a ser esmentada ni en les campanyes de Tamerlà, el que deixa suposar que fou destruïda a tot tardar a la primera meitat del segle xiv.

  1. D'Ohsson, Histoire des Mongols, 1834, vol 2, p. 516.