Quartet de corda núm. 6 (Beethoven)
El Quartet de corda núm. 6 en si bemoll major, opus 18 núm. 6, de Ludwig van Beethoven, va ser compost entre el 1799 i el 1800, publicat el 1801 i dedicat amb els cinc altres quartets de l'opus 18 al príncep Joseph Franz von Lobkowitz. El príncep Lobkowitz tenia al seu càrrec al violinista i amic de Beethoven, Karl Amenda. És cronològicament el cinquè dels sis primers quartets de Beethoven.
| Forma musical | Quartet de corda |
|---|---|
| Tonalitat | Si♭ major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic  |
| Creació | 1799-1800 |
| Data de publicació | 1801 |
| Gènere | música clàssica |
| Catalogació | Op. 18, núm. 6 |
| Durada | 27' |
| Part de | Quartets de corda op. 18 |
| Opus | 18, No. 6 |
  | |
L'adagio patètic del final porta el títol «la Malinconia». Vincent d'Indy va subratllar la influència de Friedrich Rust en aquest quartet a cordes.[1]
Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 25 minuts:
- Allegro con brio
- Adagio, ma non troppo
- Scherzo. Allegro
- Adagio «la Malinconia» — Allegretto quasi Allegro
Referències modifica
- ↑ Massin J et B, Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 615