Quartet per a flauta núm. 4 (Mozart)

El Quartet per a flauta núm. 4 en la major, K. 298, és l'últim quartet per a flauta de Wolfgang Amadeus Mozart. A diferència dels anteriors quartets –els dos escrits per al flautista aficionat Ferdinand de Jean i el tercer que es desconeixen dades sobre l'encàrrec–, aquesta composició sembla estar escrita com a entreteniment en lloc de com a encàrrec. No se sap quan fou compost però, segons el musicòleg Alan Tyson, no va ser durant els anys de 1777-1778 com es pensava inicialment,[nota 1] sinó probablement a Viena el 1786-1787.[1][2]

Infotaula de composicióQuartet per a flauta núm. 4
Forma musicalQuartet
TonalitatLa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1786-1787
Data de publicació1786 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 298
Durada11'
Instrumentacióflauta, violí, viola i violoncel
  1. Anadante
  2. Menuetto
  3. Rondeau: [Allegretto grazioso]
Musicbrainz: 0abb9d12-2191-484e-877c-d1b7a93466bd IMSLP: Flute_Quartet_in_A_major,_K.298_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002363204 Modifica el valor a Wikidata

L'obra consta de tres moviments:

  1. Anadante (tema amb variacions)
  2. Menuetto, en re major i compàs de 3/4.
  3. Rondeau: [Allegretto grazioso], en compàs de 2/4.

És una obra que pretén ser molt agradable i elegant.[1] El tercer moviment destaca per la sorprenent indicació que Mozart fa del tempo, que està plena d'humor i de petits detalls: «Rondieaoux: Allegretto grazioso, ma non troppo presto, però non troppo adagio. Così-così—con molto garbo ed espressione».[nota 2]

La seva interpretació sol durar uns onze minuts aproximadament.

Notes modifica

  1. En el catàleg Köchel aquest composició figura uns números després dels dos primers quartets per a flauta K. 285 i K. 285a compostos a finals de 1777 i a inicis de 1778.
  2. En català: Allegretto grazioso, no gaire ràpid, però tampoc massa lent. Més o menys amb molta gràcia i expressió.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Barnett, Rob. «CD Review: Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) Flute Quartets». musicweb-international.com. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. Alan Tyson. Mozart: Studies of the Autograph Scores, Harvard University Press, 1987.

Enllaços externs modifica