Quercus aliena
Quercus aliena conegut com roure de fulla gran[1] o roure blanc oriental,[2] és un roure caducifoli que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.[3] El seu nom comú en anglès és Coastal sage scrub oak.[4]
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194052 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus aliena Blume, 1851 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Descripció modifica
En general Quercus aliena fa entre 10 i 15 m d'alçada, amb exemplars excepcionals poden fer una alçada de fins a 20 m. La seva capçada és estesa, arrodonida i la seva escorça és de color marró grisenc. Les fulles són obovades a oblongues de 10 a 25 cm de longitud i 5 a 10 cm d'amplada, d'apèndix agut i base bressolada, amb les vores sinuoses dentades amb 10 o 15 lòbuls a cada costat, de color verd groguenc a la cara superior i amb un turment blanc grisenc o verd blavós a la cara inferior i que a la tardor es tornen de color grogues. Les flors són grogues i monoiques, és a dir, que són masculines o femenines però ambdós sexes poden trobar-se en una mateixa planta i són polinitzades pel vent.[2] Generalment apareixen a la primavera, (a l'est d'Àsia, entre el mes d'abril i maig), i els glans maduren uns 3 mesos després, (a l'Àsia entre setembre i octubre). Aquestes són ovoides de 2 a 2,5 cm de longitud i creixen individualment o en grups de 2 o de 3 amb la cúpula que les recobreix un terç o fins a la meitat.
Ecologia modifica
Quercus aliena es reprodueix naturalment a l'est d'Àsia, Xina, Japó i Corea; i es va introduir a Europa el 1908. A la Xina, en general, habita entre els 1000 i 1600 msnm, i en els boscos mixtos mesopotàmics es troba entre els 100 i els 2700 msnm. És un arbre sensible a les gelades, i creix en sòls humits mig margosos o pesats o argilosos, preferentment àcids, neutres o bàsicament alcalins. Es pot desenvolupar sota l'ombra parcial dels boscos oberts o millor encara a ple sol. Si bé aquest arbre pot tolerar forts vents, no creix en àrees properes a les costes marítimes.[2]
La cobertura de les seves fulles repel·leix als llimacs, cucs, etc., però el roure de fulla gran és atacat per larves de diferents insectes produint agalles sobre l'escorça de l'arbre, d'on les larves obtenen els nutrients provinents de les excrescències de l'arbre.
Importància econòmica i cultural modifica
La fusta del roure de fulla gran és de gran valor local i s'utilitza principalment en la construcció d'embarcacions.[5] Les glans, d'uns 25 mm de llarg, són assecades i moltes fins a obtenir una pols que s'utilitza barrejant amb altres cereals per fer pa. A més les glans del roure de fulla gran contenen tanins amargants i torrades són utilitzades com un substitut del cafè.
Cultiu modifica
A causa del fet que les seves llavors s'assequen, perden ràpidament el seu poder de germinació i només es poden guardar durant l'hivern en llocs humits i freds; però serà millor sembrar-les tan aviat com caiguin al sòl en llentiscles a l'aire lliure, encara que deuen ser protegides de ratolins, esquirols i altres animals que cerquen aquest apreciat aliment. També poden ser sembrades petites quantitats de llavors en testos profunds, sembre en ambients freds, però, com que elQuercus aliena produeix una arrel molt profunda, ha de ser trasplantat en la seva posició definitiva tan aviat com sigui possible. De fet, els millors roures de fulla gran provenen de les llavors sembrades directament en el terreny. Així mateix aquests roures no han de romandre en els vivers per més de 2 temporades, en cas contrari el seu desplaçament o trasplantament no seria apropiat.[2]
Taxonomia modifica
Quercus aliena va ser descrita por Carl Ludwig Blume i publicat a Museum Botanicum 1(19): 298. 1850.[6]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
aliena: epítet llatí que significa "no relacionada".[7]
- Quercus aliena var. acutiserrata Maxim.
- Quercus aliena var. alticupuliformis H.Wei Jen & L.M.Wang
- Quercus aliena var. pellucida Blume
- Quercus acutidentata (Maxim. ex Wenz.) Koidz.
- Quercus hirsutula Blume
- Quercus holosericea Blume
- Quercus nara A.DC.[8]
Referències modifica
- ↑ Bruno, Cejas i Freire. «World flora». [Consulta: 26 desembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rich Morris. «Plants for a future» (en anglès), 1996. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Nixon, Kevin C.; Muller, Cornelius H. «5c. Quercus Sect. Quercus Linneaus» (en anglès). Flora of North America. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ Usda, 2008
- ↑ Antonio López Lillo. «Árboles en España -manual de identificación-» (en castellà) p. 183. [Consulta: 26 desembre 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Quercus aliena» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ «Quercus aliena» (en anglès). The Plant List. [Consulta: 18 abril 2020].
