Quintín Aldea Vaquero

escriptor espanyol

Quintín Aldea Vaquero (Gema, Zamora, 7 de març de 1920 - Salamanca, 30 de gener de 2012) va ser un jesuïta, historiador i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història i bibliotecari perpetu, entre altres càrrecs, responsabilitats i col·laboracions.[1][2][3]

Infotaula de personaQuintín Aldea Vaquero
SJ
Biografia
Naixement7 març 1920 Modifica el valor a Wikidata
Gema (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Salamanca
Dades personals
NacionalitatEspanya Espanya
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Organització Companyia de Jesús
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà31 de juliol de 1951

Biografia modifica

Va néixer a Gema, en el si d'una família d'agricultors, localitat en la qual va cursar els estudis primaris. Va continuar els seus estudis a l'escola apostòlica dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, en el seminari menor de Carrión de los Condes, en el noviciat de la Província de Lleó que els jesuïtes espanyols van improvisar a Marquain (Bèlgica) i que va ser completant amb estudis en Lletres i Humanitats en Carrión de los Condes i Salamanca, amb els de Filosofia en Tudela i Oña, amb els de teologia a Comillas i Dublín. A més, va complementar la seva formació acadèmica en la Sorbona de París, a la Universitat Gregoriana de Roma, a Múnic, a Brussel·les i a la Universitat Complutense de Madrid. Durant la seva estada a Dublín va ser ordenat sacerdot (31 de juliol de 1951) i el 1954 va fer els últims vots en la Companyia de Jesús.[2][3]

Des de 1958, i fins a 1965, va regentar la càtedra d'Història Moderna i Contemporània de Comillas. El 1965 es va incorporar al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), agència estatal en la qual va exercir diverses comeses i càrrecs. A més, va dirigir l'Institut “Enrique Flórez” d'Història de l'Església, va ser redactor cap de la revista Hispània i director de l'Institut Germà-Español de Recerca de la Societat Görres a Madrid, entre altres responsabilitats.[2][3]

El 21 de juny de 1996 fou elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història (RAH), substituint l'assassinat Tomás y Valiente, institució en la que també fou designat bibliotecari perpetu.[2][3][4]

Obra modifica

Compta amb una obra extensa i variada, especialment relacionada amb la història eclesiàstica hispana i les relacions internacionals d'Espanya, a més d'haver dirigit i participat en una multitudinària llista de congressos internacionals. De la seva obra, destacar especialment el Diccionario de historia eclesiástica de España, el manual La Iglesia del siglo XX en España, Portugal y América Latina i en el tractat España y Europa en el Siglo XVII: correspondencia de Saavedra Fajardo, el llibre El indio peruano y la defensa de sus derechos. També hi van ser notables les seves col·laboracions en obres conjuntes i la seva coordinació, com és el cas del Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia.[2][3]

Referències modifica


Premis i fites
Precedit per:
Felipe Ruiz Martín
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 21

1996 - 2012
Succeït per:
José Ángel Sesma Muñoz