Ròhan

regne fictici de la Terra Mitjana de Tolkien

Ròhan és un regne de la Terra Mitjana, el món imaginari creat per J.R.R. Tolkien en el que transcorren les seves novel·les. És la terra dels ròhirrims, un poble d'agricultors i ramaders coneguts pels seus cavalls.[1]

Infotaula de geografia físicaRòhan
Imatge
TipusEstat fictici Modifica el valor a Wikidata
Obrallegendari de Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaTerra Mitjana Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentTerra Mitjana Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRòhan Modifica el valor a Wikidata
Limita ambGóndor
Regne Reunificat d'Àrnor i Góndor Modifica el valor a Wikidata
Format per
Activitat
CreadorJ. R. R. Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Creacióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FundadorÉorl Modifica el valor a Wikidata

Tenen un paper molt destacat a El Senyor dels Anells, i la major part de la trama del tercer llibre té lloc dins les seves fronteres.

Geografia modifica

Les fronteres de Ròhan són els rius Isen i Adorn a l'oest, les Muntanyes Blanques al sud, el Rierol de Mèring al sud-est, el Gran Riu a l'est i el Limclar al Nord.[2] La capital de Ròhan és el turó fortificat d'Édoras a la falda de les Muntanyes Blanques. Una altra ciutat important és Aldburg, capital del Foldest i la ciutat on residí Éorl el Jove. Entre les fortaleses destacades també hi trobem Vilacorn, a la Gorja d'en Helm. Les terres de Ròhan estan plenes de pastures i planes, i sovint és descrita com «un mar d'herba». El paisatge i condicions climàtiques són comparables a les estepes de l'Àsia central, o les Grans Planes d'Amèrica del Nord.

A la fi de la Tercera Edat, Ròhan ocupava aproximadament un terç de l'extensió de Góndor, tot i que la densitat de població era menor.

Història modifica

Els éohtéod eren un poble migratori d'homes del nord establerts als límits del Bosc Llobregós, a les terres que havia ocupat l'extingit Reialme del Rei bruixot d'Àngmar. Tenien orígens comuns amb les tres cases dels edain, de les que descendien els dúnedain que van fundar els regnes d'Àrnor i Góndor.

L'any 2509, el senescal de Góndor Círion va enviar una demanda d'auxili per defensar-se dels atacs d'orcs de Mórdor. Éorl el Jove, rei dels éothéod, va escoltar les crides i va aparèixer inesperadament a la Batalla del Camp de Celebrant, resultant decisiu per a la victòria de Góndor.[3]

Com a recompensa, es van concedir a Éorl i a la seva gent les planes de Calenardhon, i hi va establir el seu regne. Eren terres que pertanyien a Góndor però que havien estat devastades per la plaga de 1636 i molt castigades per les invasions d'orcs i dunlendins.

La primera línia de reis va durar 249 anys, fins que el novè rei Helm Mademartell va morir. Els seus fills havien mort anteriorment, i el seu nebot Fréaláf fill de Hilde va iniciar la segona línia de reis, que va perdurar fins al final de la Tercera Edat.

Reis de Ròhan modifica

Els reis de Ròhan provenen de la Casa d'Éorl, que va baixar del nord per socórrer Góndor i se li van concedir les terres de Calenardhon. Des d'Éorl el Jove fins a l'establiment del Regne Reunificat es van succeir 18 reis, corresponent a tres línies familiars.

Primera Línia
1. Éorl el Jove, fill de Léod 2510 – 2545
2. Brego 2545 – 2570
3. Aldor el Vell 2570 – 2645
4. Fréa 2645 – 2659
5. Fréawine 2659 – 2680
6. Goldwine 2680 – 2699
7. Déor 2699 – 2718
8. Gram 2718 – 2741
9. Helm Mademartell 2741 – 2759
Els dos fills de Helm van morir a mans dels terrafoscans
durant el Llarg Hivern. El fill de la seva germana, Fréaláf
fill de Hilde, va esdevenir el primer rei de la segona línia.
Segona Línia
10. Fréaláf 2759 – 2798
11. Brytta Léofa 2798 – 2842
12. Walda 2842 – 2851
13. Folca el Caçador 2851 – 2864
14. Folcwine 2864 – 2903
15. Fengel 2903 – 2953
16. Thengel 2953 – 2980
17. Théoden Ednew 2980 – 3019
L'únic fill de Théoden, Théodred, morí combatent els orcs
de Sàruman als Guals de l'Isen. El fill de la seva germana,
Éomer, va esdevenir el primer rei de la tercera línia.
Tercera Línia
18. Éomer Éadig 3019 – Q.E. 63
19. Elfwine Q.E. 63 – ?

Referències modifica

  1. Shipey, 1982, p. 111.
  2. Fonstad, Karen Wynn. The atlas of Middle-earth (en anglès). Rev. ed. Londres: Grafton – HarperCollins, 1992. ISBN 0-261-10277-X. 
  3. Badia, Lola «Aragorn-Elessar, el rei que torna amb les mans netes i l'esperit pur, segons J.R.R. Tolkien». Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2005, pàg. 99–118. ISSN: 2339-8256.

Bibliografia modifica