Radamist d'Ibèria
Radamist o Adam d'Ibèria (a les fonts georgianes Ghadam -georgià: ღადამი, o Adam ადამი) fou un rei d'Ibèria en unes dates incertes que anirien de vers el 141 al 145 (segon Cyril Toumanoff del 132 al 135, segons la cronologia tradicional del 19 al 132.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 135  |
| Rei d'Ibèria | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Artàxides d'Ibèria |
| Fills | Pharsman III d'Ibèria |
| Pare | Pharsman II d'Ibèria |
Biografia modifica
Les Cròniques georgianes, del príncep Vakhoust, editades i estudiades per Marie-Félicité Brosset, informen breument del seu regnat; li donen el nom d'Adam i el qualifiquen de kartlòsida (descendents de Kartlo)
| « | Adam fill de Pharsman II d'Ibèria, havent arribat al tron del seu pare, va morir després de tres anys de regnat, deixant un fill de només un any. Fins a la seva majoria, el poder va quedar en mans de la seva mare, esposa de Pharsman, de nom Ghadana,[2][3] | » |
Marie-Félicité Brosset i Cyril Toumanoff identifiquen el fill d'un any de Radamist com el futur rei Pharsman III d'Ibèria.
Notes i referències modifica
- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, pàg. 74.
- ↑ Marie-Félicité Brosset, op. cit., pàg. 74 & nota númro 6 : « Ghadana va deixar de regnar el 146, 430 de l'11è cicle ».
- ↑ Cyril Toumanoff proposa la hipòtesi que era una filla del rei Vologès I d'Armènia.
Bibliografia modifica
- (anglès) Robert W. Thomson, Rewriting Caucasian History: The Medieval Armenian Adaptation of the Georgian Chronicles: The Original Georgian Texts and the Armenian Adaptation, Oxford University Press, 1996 ISBN 0198263732, pàg. 65.
- (anglès) Cyril Toumanoff Chronology of the early Kings of Iberia Traditio, Vol. 25 (1969), p. 1-33