Radiació adaptativa

La radiació adaptativa o evolució divergent és un procés que descriu la ràpida especiació d'una o diverses espècies per omplir molts nínxols ecològics. Aquest és un procés de l'evolució que es basa en la mutació i la selecció natural. Els fenotips s'adapten en resposta a l'ambient, amb trets nous que sorgeixen i són útils.

La radiació adaptativa succeeix amb freqüència quan s'introdueix una espècie en un nou ecosistema, o quan hi ha espècies que aconsegueixen sobreviure en un ambient que, fins a un moment determinat, no hi podien accedir. Per exemple, els pinsans de Darwin de les illes Galápagos es van desenvolupar a partir d'una sola espècie de pinsans que van arribar a l'illa. Altres exemples inclouen la introducció per part de l'home de mamífers predadors a Austràlia, el desenvolupament dels primers ocells que sobtadament van tenir la capacitat d'eixamplar el seu territori per l'espai aeri, o el desenvolupament dels dipnous o peixos pulmonats durant el Devonià, fa uns 300 milions d'anys.

La dinàmica de la radiació adaptativa fa possible que, en un curt període, moltes espècies es deriven d'una o de diverses espècies avantpassades. D'aquest gran nombre de combinacions genètiques, només unes quantes poden sobreviure amb el pas del temps. Després del ràpid desenvolupament de noves espècies, moltes o la majoria d'elles desapareixen tan ràpidament com van aparèixer. Les espècies que sobreviuen estan gairebé completament adaptades al nou ambient.

En ciència-ficció, algunes vegades s'han creat escenaris de radiació adaptativa humana que condueixen a una gamma d'espècies que evolucionen a partir de l'home.

Tipus de radiació adaptativa

Hi ha tres tipus bàsics de radiació adaptativa:

1. Adaptació general. Una espècie que desenvolupa una habilitat radicalment nova pot assolir noves parts del seu ambient. El vol dels ocells és una d'aquestes adaptacions generals.
2. Canvi ambiental. Una espècie que pot sobreviure, a diferència de d'altres, en un ambient radicalment canviat, probablement es ramificarà en noves espècies per cobrir els nínxols ecològics creats pel canvi ecològic. Un exemple de radiació adaptativa com a resultat d'un canvi ambiental va ser la ràpida expansió i desenvolupament dels mamífers després de l'extinció dels dinosaures.
3. Arxipèlags. Ecosistemes aïllats tals com illes i zones muntanyoses, poden ser colonitzats per noves espècies les quals, en establir-se, segueixen un ràpid procés d'evolució divergent. Els pinsans de Darwin són exemples d'una radiació adaptativa que va ocórrer en un arxipèlag.

Bibliografia

• Wilson, E. i cols. (1974): Life on Earth,. Sinauer Associates, Inc., Publishers, Stamford, Connecticut). Capítols: The Multiplication of Species; Biogeography, pp 824-877.
• Leakey, Richard (1994): The Origin of Humankind, Orion Publishing. (concretament les pag. 28-32)
• Grant, P. R. (1999): The ecology and evolution of Darwin's Finches. Princeton University Press, Princeton, Nova Jersei.
• Mayer, Ernst (2001): What evolution is. Basic Books, Nova York.
• Kemp, A. C. (1978): "A review of the hornbills: biology and radiation". The Living Bird 17: 105-136.