Rafael Gasset Chinchilla

Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927)[1] fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaRafael Gasset Chinchilla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGalapagar Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Foment d'Espanya
7 desembre 1922 – 3 setembre 1923
← Luis Rodríguez de Viguri SeoaneManuel Portela Valladares →
Ministre de Foment d'Espanya
30 abril 1916 – 11 juny 1917
← Amós Salvador RodrigáñezMartín Rosales Martel →
Ministre de Foment d'Espanya
13 juny 1913 – 27 octubre 1913
← Miguel Villanueva GómezFrancisco Javier Ugarte Pagés →
Ministre de Foment d'Espanya
2 gener 1911 – 13 març 1912
← Fermín Calbetón y BlanchónMiguel Villanueva Gómez →
Ministre de Foment d'Espanya
2 octubre 1909 – 9 febrer 1910
← José Sánchez Guerra y MartínezFermín Calbetón y Blanchón →
Ministre de Foment d'Espanya
30 novembre 1906 – 4 desembre 1906
← Manuel García PrietoFrancisco de Federico y Martínez →
Ministre de Foment d'Espanya
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaManuel García Prieto →
Ministre de Foment d'Espanya
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903
← Francisco Javier González de Castejón y ElíoManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de Foment d'Espanya
8 abril 1900 – 23 octubre 1900
← Luis Pidal y MonJoaquín Sánchez de Toca Calvo →
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
FillsRicardo Gasset Alzugaray Modifica el valor a Wikidata
PareEduardo Gasset y Artime Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill del periodista i polític gallec Eduardo Gasset y Artime[2] i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.[a] Fou director del periòdic El Imparcial després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.[4] Inicià la carrera política com a independent en les eleccions generals espanyoles de 1891 a les quals obté un escó com a diputat per la circumscripció de Santiago de Cuba.[5]

 
El Isidro del ministerio, a Gedeón, 1900.

Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques a dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,[6] i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903.[7] Va ser el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola.

Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre Francisco Silvela i el general Camilo García de Polavieja.[8] Des d'El Imparcial recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític regeneracionista aragonès Joaquín Costa i la seva «política hidràulica»,[9][10] que intentaria dur a la pràctica durant el seu primer mandat com a ministre d'Agricultura al govern del conservador Silvela.[9] En 1903, durant el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals al govern de Fernández Villaverde. No obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per Maura, que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.[11] El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, Manuel Allendesalazar.[12] Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de Segismundo Moret,[13] finalment es passaria al Partit Liberal, en entrar com a ministre de Foment al govern de Moret l'1 de desembre de 1905.[14]

 
Caricatura de Rafael Gasset, publicada en la revista satírica Gedeón, en febrer de 1903.

Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de Santiago de Cuba, A Estrada, Noia, Ciudad Real i Alcázar de San Juan.[5] En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,[15] entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,[16] entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,[17] entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,[18] entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,[19] entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,[20] i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.[21] Va donar nom a la primera llei d'espanyola de parcs nacionals, aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador Pedro Pidal.[22]

Es va casar dos cops, en primeres noces amb María Concepción Alzugaray y Lapeyra[b]i més tard amb Rita Díez de Ulzurrun.[c] Va morir l'11 d'abril de 1927.[1] Fou enterrat a Galapagar,[26] on també reposaven les despulles de la seva segona esposa.[1] La ciutat de Burgos li havia dedicat un pont, el «puente Gasset», construït el 1926 sota el seu impuls i demolit el 2010.[27] A Ciudad Real hi ha el parc de Gasset, endegat el 1915, per ser qui va portar l'aigua a la ciutat a través del proper pantà de Gasset, al qual també dona nom.[28]

Notes modifica

  1. Segons Sánchez Illán, neboda de Francisco Serrano.[3]
  2. El matrimoni se celebrà en 1887.[23] En el diari La Época, María Concepción Alzugaray y Lapeyra és anomenada «Úrsula Alzugaray». Amb ella va tenir tres fills: Ricardo, Úrsula i Carmen.[24]
  3. Amb la seva segona muller va tenir cinc fills: Eduardo, José, Rita, Caridad i Luis.[24]De ellos, Rita tendría a su vez una hija en 1941 con el fundador de la Legión, José Millán-Astray.[25]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ayer de madrugada falleció en Madrid el ilustre ex ministro don Rafael Gasset». ABC, 12-04-1927, pàg. 21-22.
  2. Sánchez Illán, 1996, p. 261, 270.
  3. Sánchez Illán, 1999, p. 30.
  4. Sánchez Illán, 1996, p. 270.
  5. 5,0 5,1 Sánchez Illán, 1997, p. 323.
  6. Urquijo y Goitia, 2008, p. 86.
  7. Urquijo y Goitia, 2008, p. 89.
  8. Sánchez Illán, 1998, p. 224-229.
  9. 9,0 9,1 Sánchez Illán, 1997, p. 325-327.
  10. Sánchez Illán, 1998, p. 225-226.
  11. Sánchez Illán, 1997, p. 334-336.
  12. Sánchez Illán, 1997, p. 335.
  13. Sánchez Illán, 1997, p. 337.
  14. Urquijo i Goitia, 2008, p. 92.
  15. Urquijo y Goitia, 2008, p. 92.
  16. Urquijo y Goitia, 2008, p. 93.
  17. Urquijo y Goitia, 2008, p. 95.
  18. Urquijo y Goitia, 2008, p. 96-97.
  19. «Reinado de Alfonso XIII». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 abril 2015].
  20. Urquijo y Goitia, 2008, p. 99.
  21. Urquijo i Goitia, 2008, p. 106.
  22. Casado de Otaola, Santos. Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1996, p. 393.  Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine.
  23. Sánchez Illán, 1999, p. 30, 391.
  24. 24,0 24,1 «Muerte de don Rafael Gasset». La Época, 27.228, 11-04-1927, pàg. 1. ISSN: 2254-559X.
  25. Fernández, Carlos «Fundador de la Legión y autor de la frase «Viva la muerte, muera la inteligencia»». La Voz de Galicia, 23-01-2010.
  26. «Entierro de don Rafael Gasset». ABC, 13-04-1927, pàg. 22.
  27. «Sobre las aguas de la historia». Diario de Burgos, 09-05-2010.
  28. Ruipérez, Soledad «99 años de vida nos contemplan». Lanza Digital, 08-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-14 [Consulta: 14 abril 2015]. Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine.

Bibliografia modifica

Bibliografia citada
Bibliografia addicional
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Gasset Chinchilla