Rafael Llobet
Rafael Llobet (Rosselló, segle XVI - Rosselló, segle XVII després del 1638) va ser un religiós rossellonès.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Rosell |
| Mort | segle XVII (>1638) Província del Rosselló |
| Activitat | |
| Ocupació | canonge |
Biografia modifica
Rafael Llobet era fill [2] d'Onofre Llobet i de Marianna Faner. Es doctorà en dret canònic i fou canonge d'Elna, diòcesi de la qual exercí de vicari episcopal i en què suplí en el govern diversos bisbes absents. Així consta en les autoritzacions per publicar un llibre del 1618 (Fundación, consacración y episcopologio de las iglesias de Elna y San Juan de Perpiñán, rentas y cargos de su obispado [3] i un del 1627 (Poc, Reginald. Vida y milagros de san Galderique. Perpinán: en casa de Luis Roure librero, 1627.)[4]
La intensa activitat episcopal del canonge Llobet es mostrà [5] quan, pel gener del 1625, feu prendre i vendre en subhasta una certa quantitat de blat pertanyent a l'abat de Santa Maria de la Real, que no volia pagar uns diners que li reclamava el capítol d'Elna; posteriorment instruí un procés per abús de poder contra Llorenç Valls, vicari general de la Real, a qui feu engarjolar durant vuit mesos. Un cop alliberat, Valls contraatacà i el 1628 aconseguí que s'empresonés (breument) en Llobet i, tot i que l'autoritat papal finalment donà la raó a Elna, el capítol hagué de pagar part de les costes del procés. També es ressenya que el 1629 Rafael Llobet fou enviat com a visitador episcopal a la parròquia d'Escaró (Conflent), amb l'objectiu de dissuadir els pagesos de treballar en diumenge[6] i que, el 19 de gener del 1630, en la seva visita a Rigardà, autoritzà els vilatans a reconstruir l'església parroquial en un lloc distint de l'emplaçament original, bastint-la amb alguns elements aprofitats de l'antiga església de Santa Eulàlia de Vilella. Llobet també se significà per actuar de procurador de bisbes que no s'havien pogut incorporar a la diòcesi, com ho feu el 18 de febrer del 1635 quan prengué possessió del bisbat en nom de l'absent Gaspar de Prieto, i el 21 de març del 1637 en fer, en nom d'aquest, el jurament episcopal;[7] o el 9 de desembre del 1638, quan prestà jurament en nom del bisbe Francisco Pérez-Roy [8] que no arribaria a la ciutat fins al dia 18 següent.
A l'octubre del 1634, i juntament amb Felip de Sorribes i Rovira i Antoni Garaut, va ser enviat pels diputats del General en ambaixada davant d'Enric d'Aragó (lloctinent de Catalunya i en aquella època residint a Perpinyà) per demanar l'alliberament de dos mercaders empresonats per ordre seva a Barcelona. A l'any següent participà en una nova ambaixada davant del Lloctinent, aquest cop en protesta pel trasllat de la Reial Audiència, de Barcelona a Girona[9]
En la seva faceta legal i intel·lectual, Rafel Llobet (juntament amb els també assessors del General Josep Juallar i Josep Ramon) signà el juny de 1630 [10] un dictamen sobre la facultat de gràcia dels diputats en favor dels inculpats en certs delictes. Després d'haver sigut rector de la universitat de Perpinyà els anys 1630-1631, el 1633 [11] n'ocupava el càrrec de canceller, sense deixar d'exercir, però, de vicari episcopal del bisbe Parcero. En morir, Llobet era canceller del Reial Audiència de Catalunya.
Referències modifica
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 321. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Simon, Antoni (editor); Vila, Pep (editor). Cròniques del Rosselló: segles XVI-XVII. Barcelona: Curial, 1998, p. 330 (Biblioteca Torres Amat. Nova etapa, 19). ISBN 8472568687.
- ↑ "Sacado por mandado de su magestad, con su real carta de 24 de octubre 1615, por el doctor Raphael Llobet, canónigo de Elna, vicario, official y governador general del dicho obispado en ausentia del obispo don Francisco de Vera" (text al volum fàctic de la Biblioteca de Catalunya «Manuscrit 4355, Relacions sobre la fundació, jurisdicció i dotació de bisbats i abadies catalans».)
- ↑ "Raphel Llobet presbiter, Decretorum Doctor, Canonicus Sãctae Helenensis Ecclesiae, in spiritualibus & temporalibus Vicarius. & Oficialis Generalis admodum Illustris, & de Reuerendissimi D.D. Petri de Magarola" («Fitxa, al corpus d'impresos rossellonesos». Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 1r setembre 2015].)
- ↑ Masnou, Paul «Mémoires de l'Eglise Saint-Jacques de Perpignan (suite)». Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 53, 1912, pàg. 126-127.
- ↑ Kamen, Henry. The Phoenix and the Flame. Catalonia and the Counter Reformation. New Haven & London: Yale University Press, 1993, p. 199. ISBN 0300054165.
- ↑ Monsalvatje y Fossas, Francisco. El Obspado de Elna. II. Olot: Imp. Juan Bonet, 1913 (Noticias Históricas, 23).
- ↑ François Perez-Roy a Capeille Dictionnaire... (1914) p. 471
- ↑ Sans i Travé, Josep Maria. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. vol. V anys 1623 a 1644. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999, p. 1668-1697. ISBN 8439348371.
- ↑ Güell, Manel «Els Ramon, juristes, militars i senyors de Vallespinosa». Missiva.com, butlletí electrònic de la delegació de Tarragona de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexicologia i Nobiliària (SCGHSVN), any IV, núm. 2, juny 2006, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 23 setembre 2015]. («Text del dictamen (pàgines 1560-1561)». [Consulta: 1r setembre 2015].)
- ↑ Bautista, Gregorio. Completas de la vida de Cristo cantadas al harpa de la cruz por el mismo. Al illustre y nuy reverendo Señor Rafael Llobet Chanciller de la Vniuersidad Literaria de la Fidelisima Villa de Perpiñan, por su Magestad, Canónigo de la Santa Iglesia de Elna, Official y Vicario General en el Obispado de ella. Perpiñan: Luys Roure Librero, 1633. (notícia completa a «CIR: Catàleg d'Impresos Rossellonesos. A cura de Mercè Comas i Eulàlia Miralles». Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 1r setembre 2015].