Ralf Kirsten
Ralf Kirsten (30 de maig de 1930 - 23 de gener de 1998) va ser un director de cinema i guionista alemany. Va dirigir 22 pel·lícules entre 1955 i 1986. La seva pel·lícula de 1984 Wo andere schweigen va ser presentada al 14è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1930  Leipzig (Alemanya) |
| Mort | 23 gener 1998 (67 anys) Berlín (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Cinema i Televisió de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció i guionatge cinematogràfic |
| Ocupació | director de cinema, guionista, guionista de cinema |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
   | |
Vida i carrera modifica
Després de fer un aprenentatge com a electricista, Kirsten va anar a la universitat per estudiar literatura i teatre alemanys, primer a la Universitat Humboldt de Berlín, i més tard a l'Theater Institut a Weimar..[2] Després va estudiar direcció de cinema a l'Escola de Cinema i Televisió de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga (FAMU) al costat del seu compatriota alemany de l'Est Frank Beyer.[3] Es va graduar el 1956 i va començar a treballar en televisió.[2]
El 1960, Kirsten es va unir a DEFA, l'estudi de cinema de propietat estatal de la República Democràtica Alemanya (RDA), on abans havia produït la seva pel·lícula de diploma FAMU Bärenburger Schnurre, i el seu primer llargmetratge, Skimeister von morgen.[2] La seva primera pel·lícula per DEFA va ser Steinzeitballade, una pel·lícula experimental sobre dones enderrocadores al Berlín de postguerra, que va ser ben rebut per la crítica.[2] El 1961 Kirsten va tenir un èxit popular amb Auf der Sonnenseite, una comèdia sobre un treballador d'una fàbrica que somia convertir-se en una estrella, amb Manfred Krug al paper principal. Kirsten i Krug col·laborarien en diverses altres pel·lícules.[2]
El 1966, Kirsten va dirigir una adaptació cinematogràfica de Der verlorene Engel, una novel·la de Franz Fuhmann sobre l'escultor Ernst Barlach. La pel·lícula va ser inicialment prohibida, i només es va mostrar en públic per primera vegada l'any 1970, amb una estrena general l'any següent. Kirsten va fer diverses pel·lícules sobre personatges històrics, inclosa [[[Wo andere schweigen]], ade 1984, sobre la líder comunista alemanya de principis del segle XX Clara Zetkin.[2]
Quan DEFA va tancar després de la reunificació d'Alemanya, Kirsten va ensenyar a la Filmuniversität Babelsberg Konrad Wolf.[2] Va morir a Berlín el 23 de gener de 1998.[2]
Filmografia modifica
- Bärenburger Schnurre (1957)
- Skimeister von morgen (1957)
- Steinzeitballade (1960)
- Auf der Sonnenseite (1961)
- Beschreibung eines Sommers (1962)
- Mir nach, Canaillen! (1964)
- Der verlorene Engel (1966, reestrenada el 1971)
- Frau Venus und ihr Teufel (1967)
- Netzwerk (1969)
- Zwei Briefe an Pospischiel (minisèrie, 1970)
- Die Elexiere des Teufels (1972)
- Junger Mann (1973)
- Unterm Birnbaum (1973)
- Eine Pyramide für mich (1975)
- Ich zwing dich zu leben (1977)
- Lachtauben weinen nicht (1979)
- Wo andere schweigen (1984)
- Käthe Kollwitz – Bilder eines Lebens (1986)
Referències modifica
- ↑ «14th Moscow International Film Festival (1985)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 March 2013. [Consulta: 10 febrer 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Kirsten, Ralf». DEFA Film Library. University of Massachusetts Amherst. [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ Berghahn, Daniela. Hollywood Behind The Wall: The Cinema of East Germany. Manchester University Press, 15 July 2005, p. 78 [Consulta: 15 febrer 2018].