Viquipèdia

Ralph Fiennes

actor anglès
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Queda en 2020»

Ralph Nathaniel Twisleton-Wykeham-Fiennes (Ipswich, 22 de desembre de 1962), més conegut amb el nom de Ralph Fiennes, és un actor anglès, germà de la directora Martha Fiennes i de l'actor Joseph Fiennes. Fiennes és membre del consell de la Royal Academy of Dramatic Art.[1] És un seguidor de la lluita lliure professional.[1]

Infotaula de personaRalph Fiennes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Ralph Nathaniel Fiennes Modifica el valor a Wikidata
22 desembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Ipswich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióChelsea College of Art and Design
Newtown School
St Kieran's College
Royal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1985)
Bishop Wordsworth's School Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre, actor, productor de cinema, actor de gènere, director de cinema, actor de veu, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorFons de les Nacions Unides per a la Infància Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia shakesperiana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlex Kingston (1993–1997), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaFrancesca Annibali (1995–2006) Modifica el valor a Wikidata
ParesMark Fiennes Modifica el valor a Wikidata  i Jennifer Lash Modifica el valor a Wikidata
GermansSophie Fiennes, Martha Fiennes, Joseph Fiennes i Magnus Fiennes Modifica el valor a Wikidata
ParentsHero Fiennes Tiffin (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Ralph Fiennes (anglès) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000146 Allocine: 15280 Rottentomatoes: celebrity/ralph_fiennes Allmovie: p23390 TCM: 61627 Metacritic: person/ralph-fiennes TV.com: people/ralph-fiennes IBDB: 70980 TMDB.org: 5469
Musicbrainz: 568f32cb-b0f3-49eb-8328-1a277d3b4525 Discogs: 617505 Allmusic: mn0000867258 Modifica el valor a Wikidata

Ha interpretat una trentena de pel·lícules, entre els quals: La llista de Schindler, Quiz Show, El pacient anglès, Red Dragon, The Constant Gardener, Wallace i Gromit: la maledicció de les verdures, la saga Harry Potter, i Amagats a Bruges. Més recentment ha aparegut en El lector.

Dues vegades nominat en els Oscars, és l'únic actor de teatre que ha guanyat el premi Tony per haver interpretat Hamlet de Shakespeare a Broadway.

Ralph Fiennes és també un dels ambaixadors britànics per a l'Unicef.[2]

Biografia modifica

Una família nombrosa i cèlebre modifica

Nascut d'una mare pintora i novel·lista (Jennifer Lash, Jini, 1938-1993) i d'un pare fotògraf i agricultor (Mark Fiennes, 1933-2004), Ralph és el gran d'una família de sis fills: Martha, directora, Magnus, músic, Sophie, productora, els bessons Jacob, guardabosc, i Joseph, igualment actor. Mick, el seu germanastre adoptat a l'edat d'11 anys, és arqueòleg. Descendent de la burgesia anglesa, és igualment cosí en 8è grau del príncep Carles i del cèlebre explorador Ranulph Fiennes. El seu oncle, Nicholas Lash, és per la seva part un antic prevere i professor de teologia a la Universitat de Cambridge, i el seu besoncle, Dom Patrick Moore, és un monjo benedictí.[1]

Infantesa modifica

La família Fiennes s'instal·la a Irlanda el 1973 i hi resten alguns anys. Ralph passa un any al col·legi St. Kieran, després va a Newtown, a una escola quàquer al comtat de Waterford, al sud-est del país. Es traslladen llavors a Salisbury, a Anglaterra, on Ralph acaba els seus estudis secundaris en una escola catòlica per a nois (l'Attended Bishop Wordsworth Boys' School). Anà a estudiar pintura al London Chelsea College Of Art And Design.

Carrera modifica

El començament a l'escenari modifica

Apassionat pel treball d'actor, Ralph seguirà, a partir de 1982, cursos de teatre a la Royal Academy of Dramatic Art. El 1985, s'apunta a l'Open Air Theatre, on té papers en almenys tres obres shakesperianes: Romeu i Julieta, en què interpreta el paper de Romeu, La nit dels reis i El somni d'una nit d'estiu, en què fa el paper de Lisandre, després s'integra a la Royal Shakespeare Company i el 1986 i interpreta diversos papers clàssics, entre els quals Claudi en l'obra Molt de soroll per no res, Tròilus en Tròilus i Crèssida o també Edmund en El rei Lear.[3]

Durant la gira d'estiu, actua en dues noves tragèdies shakesperianes: Enric VI i Ricard III, i té aquesta vegada els papers de Teseu i Oberó en una nova escenificació de Somni d'una nit d'estiu.[4] Actua igualment en Ring Around the Moon de Harry Partch.[5] El 1987, s'incorpora al grup de Michael Rudman al Royal National Theatre, en què actua dues temporades. Aquest període és molt fecund per a Ralph, que interpreta successivament obres shakesperianes com Penes d'amor perdudes, Molt de soroll per no res o Tròilus i Crèssida, així com obres més contemporànies com Sis personatges en cerca d'autor de Luigi Pirandello, Ting Tang Mine de Nick Darke, L'home que va venir a sopar de Moss Hart i George Kaufman o també Fathers and Sons, de Michael Bradford.[5] El 1989, la Royal Shakespeare Company el contracta finalment com a actor resident.[4]

Inici modifica

El 1990, Ralph Fiennes fa els seus primers passos davant la càmera interpretant Lawrence d'Aràbia (Thomas Edward Lawrence) en el telefilm A Dangerous Man: Lawrence After Arabia, produït per David Puttnam i realitzat per Chris Menaul per a la televisió britànica. L'any següent, el mateix director li dona un petit paper en el primer capítol de la sèrie policíaca Suspect nº 1.[1] El 1992, fa el seu primer paper en un llargmetratge amb Juliette Binoche i al mateix temps el paper d'Heathcliff –interpretat per Laurence Olivier el 1939- en una nova adaptació dels Cims borrascosos signada per Peter Kosminsky. Tot i que la pel·lícula és un punyent fracàs de crítica i comercial, permet a Ralph Fiennes destacar davant de Steven Spielberg, que li confia llavors un segon paper de talla (el del botxí nazi Amon Göeth) i li assigna Liam Neeson i Ben Kingsley com a companys l'any següent en un dels seus principals èxits: La llista de Schindler. La pel·lícula s'emporta set Oscars sobre dotze nominacions, entre els quals al de la millor pel·lícula i al millor director, però no el de l'Oscar al millor actor secundari ni el Globus d'Or al millor actor secundari pel qual és igualment nominat. Finalment, la pel·lícula té tant d'èxit internacional que el segon llargmetratge rodat amb Ralph Fiennes el mateix any, The Baby of Mâcon, realitzat pel britànic Peter Greenaway, passa inadvertit.[4]

Consagració modifica

En els anys següents, Ralph Fiennes roda tres pel·lícules que no passen inadvertides, amb papers a mesura del seu talent. El 1994, dona la rèplica a John Turturro en la nova pel·lícula de Robert Redford: Quiz Show, que explica la corrupció en un concurs de televisió americà dels anys 1950. Fiennes hi actua com el professor de literatura Charles Van Doren, competidor en un concurs abans d'haver de reconèixer que feia trampes.

L'any següent, l'actor canvia completament de registre i dona la rèplica a Angela Bassett i Juliette Lewis en Strange Days, un thriller futurista de Kathryn Bigelow. Interpreta aquesta vegada un policia reconvertit en el tràfic de squids, discs il·legals gràcies als quals els nous junkies es poden drogar en les escenes violentes o eròtiques.

Finalment, el 1996, se'l troba amb Kristin Thomas, Juliette Binoche i Willem Dafoe en El pacient anglès, un drama romàntic realitzat per Anthony Minghella, en què té el paper d'un aviador al servei d'expedicions arqueològiques britàniques. Una vegada de més, Ralph Fiennes coneix l'èxit amb aquesta última pel·lícula i mentre que la pel·lícula s'emporta 9 Oscars, Fiennes obté una segona nominació, però aquesta vegada en la categoria de millor actor. Tanmateix, el seu triomf sobre la pantalla gran no li ha fet oblidar el seu gust per l'escena, ja que, el 1994, puja als escenaris de Londres en el paper de Hamlet posat en escena per Johnatan Kent. L'èxit és gran, fins al punt que l'equip travessa l'Atlàntic i es produeix d'aleshores ençà a Broadway. Durant quinze setmanes, els actors treballen amb totes les localitats venudes i Fiennes obté el reconeixement teatral aquesta vegada, ja que serà el primer intèrpret de Hamlet a rebre el premi Tony.[4]

La tornada al teatre modifica

 
Ralph Fiennes signant un autògraf en la seva visita com a ambaixador de l'Unicef a Bixkek (Kirguizstan)

El 1996, sempre a Broadway, proposa, en una única vesprada, una magnífica representació de Love in a Cold Climate, en benefici de l'Almeida Theatre de Londres. Tanmateix, després de dos èxits mundials, Ralph enllaça els rodatges però cada nova pel·lícula és un nou fracàs (els puristes es conformaran a apreciar la seva actuació en l'adaptació de la sèrie de televisió Els venjadors de Jeremiah S. Chechik, amb Uma Thurman, el 1998 i decideix, doncs, deixar la seva carrera cinematogràfica a mig gas. El 1999, promociona el llibre pòstum de la seva mare, morta el 1993, i aportarà d'ara endavant el seu suport a les campanyes de l'Unicef. L'estiu del 2000, interpreta Ricard II d'Anglaterra i Coriolan a l'Almeida Theatre en escenificacions de Jonathan Kent, i és el protagonista de l'obra de Christopher Hampton The Talking Cure, escenificada per Howard Davies, després de Brand d'Ibsen, sota la direcció d'Adrian Noble.

La tornada al cinema modifica

La seva tornada a la pantalla gran té lloc el 2002 i no es pot dir que Ralph estigui a l'atur (3 pel·lícules de mitjana anualment). Encarna primer de tot el fascinant Francis Dolarhyde en Red Dragon de Brett Ratner, amb Edward Norton i Anthony Hopkins, però sorprèn sobretot gràcies al paper que fa en Spider de David Cronenberg: Fiennes hi interpreta un quadragenari sortint de l'hospital psiquiàtric després de 20 anys d'internament i que torna a la seva ciutat natal per trobar les claus del seu passat turmentat. El 2003 és al cartell de la comèdia romàntica Maid in Manhattan de Wayne Wang, en què dona la rèplica a Jennifer Lopez i s'uneix al càsting d'actors (Tchéky Karyo, Saïd Taghmaoui, Gérard Darmon, Emir Kusturica…) de The Good Thief de Neil Jordan per a aquesta pel·lícula portada per un Nick Nolte com a organitzador d'atracaments de bancs. El 2004, actua de diplomàtic vidu investigant a Kenya l'assassinat de la seva dona Rachel Weisz, una activista trobada assassinada, en The Constant Gardener de Fernando Meirelles, el director de Cidade de Deus, i és també al càsting de Generació Xr (The Chumscrubber), projectat al Festival de Sundance. El 2005, dobla lord Victor Quatremains en Wallace i Gromit: la maledicció de les verdures i actua per primera vegada en el paper de lord Voldemort en Harry Potter i el calze de foc de Mike Newell, paper que reprèn en l'episodi següent, estrenat el 2007: Harry Potter i l'orde del Fènix, de David Yates.

Està previst que actuarà de nou en els tres últims episodis de la saga de Harry Potter: Harry Potter i el misteri del príncep i Harry Potter i les relíquies de la mort, parts 1 i 2, respectivament, previstes per al 2009, 2010 i 2011, encara que el contracte no estigui encara signat, no és present en la 6a part, Harry Potter i el misteri del príncep. El 2008, és amb Colin Farrell i Brendan Gleeson en el repartiment de la comèdia policíaca Amagats a Bruges i en el personatge del duc de Devonshire, en La duquessa al costat de Keira Knightley, i interpreta finalment el primer paper masculí en l'última part d'El lector, del director de Billy Elliot.[1]

Filmografia modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Anècdotes de rodatges modifica

Vida personal modifica

Relacions amoroses modifica

Fiennes va conèixer l'actriu Alex Kingston, sobretot coneguda pel seu paper de la Dra. Elizabeth Corday en la sèrie Urgències, mentre eren estudiants a la Royal Academy of Dramatic Art. Després de sortir durant 10 anys, es van casar el setembre de 1993[6] per divorciar-se el 1997. El 1995, Fiennes havia mantingut una relació amb Francesca Annis, una actriu 17 anys més gran que ell que havia fet de mare seva en Hamlet. El 7 de febrer de 2006, la parella se separa després que els diaris han revelat que Fiennes ha tingut una relació sexual amb una cantant romanesa de nom Cornelia Crisan.[7]

Al final de l'any 2006, algunes fonts diuen que l'actor freqüentava l'actriu Ellen Barkin.[8]

Controvèrsies modifica

  • El febrer de 2007, mentre que es trobava a bord d'un avió de la companyia aèria Qantas a la sortida de Darwin, a Austràlia, i amb destinació a Bombai, a l'Índia, Ralph Fiennes hauria estat sorprès fornicant en els banys amb una hostessa de 38 anys de nom Lisa Robertson. Després d'haver negat totes les acusacions, Robertson acaba reconeixent haver tingut relacions amb l'actor que havia conegut amb prou feines algunes hores abans. Més xocant era, sens dubte, que Fiennes havia d'anar a Bombai on l'Unicef organitzava una gala per recollir fons per a la lluita contra la sida. Actualment, Ralph Fiennes és sempre l'ambaixador de l'agència internacional però Qantas ha decidit acomiadar l'hostessa,[9] que ha demostrat ser finalment una prostituta treballant a temps parcial per a la companyia aèria.[10]
  • Un mes després de l'incident de l'avió, Fiennes ha aconseguit ser als titulars quan, mentre s'allotjava en un hotel de luxe a Bruges durant el rodatge d'In Bruges, hauria pertorbat el son dels allotjats a l'hotel a les 5 del matí amb jocs que hauria tingut amb 4 dones nues a la piscina.[11]

Referències modifica

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 {en} Biografia Imdb
  2. ↑ Ralph Fiennes, UNICEF UK Ambassador
  3. ↑ Primera Biografia
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Biografia Cinema de Culte». Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 23 gener 2010].
  5. ↑ 5,0 5,1 Biografia Com al Cinema
  6. ↑ Vista genealògica: Pàgina - 18418
  7. ↑ «Fiennes in Air Sex Scandal? (IMDb - 12 febrer de 2007». Arxivat de l'original el 2007-03-10. [Consulta: 26 gener 2010].
  8. ↑ L'actor hauria conquerit l'actriu d'Ocean's 13
  9. ↑ Hostessa de l'aire: secrets del meu sexe a 5.000 amb Fiennes (Correu Online - 17 febrer de 2007)
  10. ↑ Fiennes' hostess was any escort (The Daily telegraph - 18 marços de 2007)
  11. ↑ Fiennes va a la piscina (The Sun - 6 de març de 2007)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ralph Fiennes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ralph_Fiennes&oldid=33070649»